Tres mesos després de l'incendi a la planta de l'empresa Ditecsa de Montornès del Vallès, que va ocasionar un abocament de residus tòxics al Besòs, el riu continua recuperant-se lentament. La imatge del foc sobre les aigües i peixos morts surant a la superfície segueix a la retina dels qui utilitzen l'entorn del riu –recuperat a principis d'aquest segle– com a zona d'oci i descans. L'abocament del passat 11 de desembre va provocar que l'olor de dissolvent es percebés durant sis dies fins a Sant Adrià de Besòs, set quilòmetres més a baix del lloc de l'accident. Un dia després de l'incendi –i una vegada declarada la situació d'emergència–, la Generalitat va posar en marxa un pla de xoc per avaluar el mal ocasionat al riu i al seu entorn. Ara, tres mesos després, el Govern ha decidit ampliar-ho.

El pla inicial, desenvolupat per l'Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci Besòs Tordera, establia realitzar una recollida de mostres una setmana després de l'incident, una altra al cap d'un mes, i una altra –l'última– al cap de quatre mesos. En cada campanya s'analitzen 13 punts de control –quatre en el riu, sis en els pous, dos en la mar i un en la sortida de la depuradora de Montornès–. Però, després dels dos primers mostrejos, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha decidit ampliar aquest pla de xoc augmentant aquesta recollida de mostres, sobretot a les aigües subterrànies, que són les més difícils de recuperar.

Dissolvent als pous

Les proves a la superfície han constatat que la qualitat de l'aigua del riu ha estat un dels aspectes que més ràpid s'han recuperat. "Però hem detectat una afectació que volem avaluar amb més precisió", afirmava el conseller Damià Calvet després de reunir-se aquesta setmana amb el Consorci i els representants dels municipis afectats per l'abocament. I és que, encara que les mostres recollides al gener corroboren que les concentracions de substàncies volàtils en aigües subterrànies s'han reduït, també s'ha detectat la persistència del dissolvent tetrahidrofuran als pous més pròxims a la zona afectada.

"Les aigües subterrànies tenen un comportament més lent que les superficials", explica Calvet. Per aquest motiu, la Generalitat ja ha reclamat a Ditecsa que executi d'un pla de descontaminació del terreny i de les aigües que estan més prop de les seves instal·lacions. "L'empresa ho ha rebut favorablement i ja ens ha sol·licitat els permisos per a dur-ho a terme", afirma el conseller de Territori i Sostenibilitat. Una vegada descontaminat l'entorn, es tornaran a recollir mostres dels pous.

El grau de contaminació als pous del Besòs és un dels aspectes que més preocupen activistes com Ecologistes en Acció. "Cal tenir en compte la contaminació als pous i als sediments", detalla Quim Pérez, membre de l'entitat. "El que va succeir després de l'incendi el considerem un desastre ecològic amb afectacions al riu, però també en l'atmosfera i a les ciutats pròximes", explica Pérez. Segons els activistes, "s'ha volgut minimitzar l'impacte, però el grau de toxicitat és molt alt".

Un ecosistema fràgil

Pel que fa als efectes sobre l'ecosistema, l'abocament de residus tòxics va provocar la mort del 70% de la fauna piscícola en la zona del riu pròxima a la nau industrial. Aigües avall, i passades algunes setmanes, la densitat de peixos es va reduir entre un 60% i un 80%. De fet, en el tram pròxim al lloc de l'accident, s'ha detectat en l'última recollida de mostres només una espècie de peix, el llobet, mentre que més amunt de l'epicentre de l'abocament, així com aigües avall, el Besòs continua mostrant les cinc o sis espècies amb les quals compta habitualment: barbs de muntanya, anguiles, bagres i carpes.

El biòleg Xavi Larruy assegura que aquest és l'episodi de contaminació "més greu dels últims anys" i que ha demostrat que l'ecosistema del riu és "molt fràgil". Larruy –que és especialista en ornitologia i treballa en el Parc Fluvial del Besòs fent un seguiment de la fauna– constata que l'abocament tòxic també ha afectat els ocells, sobretot a aquelles que s'alimenten de peixos. "Segurament no van morir; probablement van marxar quan no van trobar menjar", aventura el biòleg. "No hi ha hagut una mortaldat significativa d'ocells –afegeix–, però si en un futur hi ha menys espècies, tampoc podrem demostrar quin és el motiu". L'expert posa com a exemple a la garsa real, que es va trobar després de l'incendi amb el plomatge afectat, "segurament per haver-se netejat amb l'aigua en la qual es van abocar els residus tòxics", aposta Larruy.

La senda de la recuperació

A mitjans de febrer, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació preveia la recuperació natural de la fauna del riu Besòs en dos o tres anys. "Esperem que sigui més ràpida del que es vaticinava", afirma Jaume Bosch, cap de l'àrea de Barcelona de Agents Rurals de la Generalitat, que afegeix: "Esperem tornar a la densitat habitual de peixos".

Per dur a terme la recuperació, l'ACA i el Consorci Besòs Tordera "treballaran per construir una infraestructura verda que permeti renaturalizar el riu i ­recuperar tota la seva capacitat d'acollir biodiversitat", va assenyalar aquesta setmana el conseller de Territori i Sostenibilitat. Un programa, precisa Calvet, que s'implementarà al llarg dels pròxims anys. Per part seva, el president del Consorci, Josep Monràs, va destacar que els efectes del temporal Gloria, que ha ocasionat un augment del cabal del Besòs i dels seus afluents, afavoriran la regeneració de la biodiversitat. "L'ACA incorporarà aspectes de naturalització del riu en la seva planificació hidrològica de futur i més elements de preservació i contenció davant episodis similars", va afegir Monràs.

"El que ha passat està bé per a prendre consciència de la fragilitat del riu, però és necessari saber que el camí és llarg", assegura el biòleg Xavi Larruy. Després de les mesures anunciades per la Generalitat, la següent recollida de mostres tindrà lloc al llarg del mes d'abril, quan es comprovarà si s'han recuperat les poblacions de peixos en el riu, ja que han detectat cert estrès fisiològic en alguna de les espècies que podria condicionar aquesta recuperació.

La investigació segueix oberta 

La Fiscalia de Barcelona manté una recerca oberta per la contaminació ambiental fruit de l'incendi del passat 11 de desembre a Ditecsa, una companyia que es dedica al reciclatge de dissolvents i al tractament de residus industrials. Després de l'incendi, la Generalitat va obrir un expedient de responsabilitat ambiental a la companyia, però tant el Govern com el Consorci han decidit esperar a la finalització de la recerca –sota secret de sumari– abans de decidir si es personaran com a acusació. És precisament el grau de responsabilitat d'aquestes indústries el que esperen conèixer experts i activistes. "El que em preocupa no és si en dos anys recuperarem el riu, el que em preocupa de debò és què faran les Administracions perquè aquests abocaments siguin els menys possibles", assenyala el biòleg Xavi Larruy. Una petició a la qual se sumen els ecologistes. "El nostre objectiu no és que algú vagi a la presó, sinó que un incident com aquest no torni a succeir", assegura Quim Pérez, d'Ecologistes en Acció.