L'atur i la corrupció són els dos principals problemes que té l'Estat espanyol, segons el darrer baròmetre del CIS. Mentre que el descens de les xifres d'ocupació no pot amagar una cronificació de la precarietat i unes condicions laborals molt dolentes per a un volum important de la població, a poc a poc diverses administracions públiques es doten d'eines innovadores de prevenció de la corrupció. El gener de l'any passat, l'Ajuntament de Barcelona va estrenar la Bústia Ètica, un canal de denúncies ciutadanes i del propi personal municipal contra la corrupció que, si així es desitja, garanteix l'anonimat del denunciant. Va ser una administració pionera a nivell europeu a l'hora de dotar-se d'una eina com aquesta.

Al cap d'uns mesos, va ser l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) qui va activar una bústia similar, que també ha adoptat recentment l'Agència Valenciana de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció, organisme dirigit per Joan Llinares. A més a més, altres municipis, com València, Madrid, Lleida o Argentona, s'han interessat per adoptar una eina d'aquest tipus. En gairebé tots aquests casos, la bústia –que utilitza programari lliure– s'ha implantat amb l'assessorament d'activistes de la plataforma Xnet, que des de fa anys compta amb una bústia pròpia que ha servit per denunciar possibles casos de corrupció que, posteriorment, s'han difós a través de diversos mitjans de comunicació.

A la capital catalana, la bústia està gestionada per l'Oficina per la Transparència i les Bones Pràctiques (OTBP), organisme dirigit en la seva arrencada precisament per Joan Llinares, en la seva etapa com a gerent municipal. L'Oficina compta amb un Consell Assessor per a la Transparència, integrat per persones de la societat civil, com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez o, fins fa pocs dies, la cofundadora d'Xnet Simona Levi. De fet, la Bústia sorgeix de la col·laboració entre l'administració local i activistes contra la corrupció. Durant el primer any d'existència, la bústia va rebre 499 comunicacions, de les quals 204 van ser anònimes, segons es va detallar en el balanç presentat fa uns dies. La majoria feien referència a qüestions relacionades emb la seguretat ciutadana (81), la contractació administrativa (62), la salut (50), la intervenció administrativa en l'exercici d'activitats (47) o l'ordenació del territori i urbanisme (36). Del total de comunicacions rebudes, l'OTBP investiga 126 denúncies, mentre que n'estudia la viabilitat de 126 més.

El tercer tinent d'alcaldia i responsable de l'àrea de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, afirma en conversa amb Públic que "l'ús intensiu de la bústia demostra que era una eina esperada i necessària". Implantar-la va suposar una llarga feina prèvia, d'un any de temps, "per blindar-la de qualsevol atac i fer-la segura i també per garantir la cobertura jurídica de les denúncies anònimes", explica el principal responsable polític de la batalla contra la corrupció al consistori de la capital catalana.

Asens reconeix que en un primer moment van trobar-se amb certes "resistències internes". "Tot el que són polítiques de regeneració democràtica i transparència impliquen canviar una cultura organitzativa i determinades praxis, i això suposa un sobreesforç per part dels funcionaris, que no només passen a sentir-se més vigilats, sinó que han de treballar més per poder rendir comptes del que fan. Se'ls demana més explicacions que abans i, d'entrada, s'alenteix la seva, però en canvi es guanya en transparència i legitimitat", relata. Admet que "a l'inici costa integrar els treballadors", però que per aconseguir-ho han fet "molta pedagogia, per deixar clar que la implantació de la bústia no significava una desconfiança cap a ells, sinó que justament busca posar en valor la seva feina, garantir el dret dels ciutadans i intentar recuperar el prestigi perdut de les institucions públics".

La bústia també pretén "fomentar i millorar el bon govern i les bones pràctiques en la gestió pública", així com "afavorir que es compleixen els principis o regles ètiques, d'honestedat i de bon govern i administració que han de seguir els càrrecs electes". Asens considera que sobretot la intenció és fer una "tasca de prevenció, que sigui un tallafocs per tal que determinades pràctiques no aflorin". Considera un "orgull" que la bústia ètica s'estigui "replicant" a d'altres institucions i exposa la voluntat d'acabar articulant una "xarxa de ciutats que puguin constituir un front ètic contra la corrupció". Per a Asens, a la llarga el gruix de les administracions l'acabaran adoptant.

Al desembre va ser l'OAC la que va activar una bústia de denúncies anònimes. En paraules del director de l'Oficina, Miguel Ángel Gimeno, l'anonimat busca "garantir la protecció dels alertadors". "No ens podem permetre que les persones que denuncien la corrupció siguin victimitzades, pateixin assetjament laboral i una llarga llista de greuges imperdonables, com ja ha passat massa vegades". Les dues bústies s'han creat fent servir GlobaLeaks, un projecte de programari lliure de l'Hermes Center for Transparency and Digital Human Rights emprat per desenes d'iniciatives activistes o institucionals arreu del món.

La importància de l'anonimat

La cofundadora i activista de la plataforma Xnet Simona Levi explica a Públic que "estem presentant la bústia a moltes ciutats". "El més interessant de tot això és que avancem amb un plantejament d'una democràcia del futur en què la ciutadania realment controla les institucions", afegeix. Levi fa un balanç positiu de l'expansió d'eines d'aquest tipus, si bé remarca que encara falta "que les institucions s'ho creguin més per posar-hi més recursos" i comenta com a poc a poc vencen les reticències d'algunes administracions, ja que si una persona és denunciada òbviament se segueixen tots els canals legals perquè sigui informada i pugui exercir el seu dret a defensa.

L'activista posa en valor la importància de garantir l'anonimat dels alertadors que ho desitgin, perquè "així també s'evita que la font estigui només en mans d'algú poderós [com pot ser el director d'un organisme públic antifrau]. No es fa un acte de fe cap a ningú". "És una fal·làcia que l'anonimat sigui perillós. El que canvia quan es garanteix és que gent que no s'atreviria a denunciar, denúncia. Són gent que volen evitar-se qualsevol represàlia, però volen que es conegui la irregularitat i que s'actuï", rebla sobre la qüestió.

Reconeix que l'objectiu en un termini raonable és que totes les administracions de certa entitat es dotin d'un canal d'aquest tipus com a eina de prevenció de la corrupció, però deixa clar que la bústia "per se no soluciona la corrupció, si bé desincentiva que n'hi hagi". També posa èmfasi en la voluntat de "repartir el poder de control de les institucions", ja que per exemple si un alertador veu com la seva denúncia és ignorada, "pot decidir sortir a la llum o optar per un altre canal per exposar la situació". Amb tot, l'activista subratlla la necessitat de no limitar-se a tenir bústies a les institucions i considera fonamental que "des de la societat civil tinguem les nostres pròpies eines per controlar l'administració. És imprescindible".