La seu del PSC a Barcelona, situada a l'Eixample, sembla per moments les oficines d’una start up: un futbolí al mig, una petita zona de cuina amb cafetera i nevera, vidres amples, espai diàfan i reminiscències d’antic magatzem industrial. Allà trobem Jaume Collboni, el candidat d’un PSC recentment victoriós: a les eleccions generals de diumenge passat va guanyar 91.000 nous vots respecte el 2016 i es va situar a prop de la barrera dels 200.000. Malgrat que ERC es va imposar per un petit marge en el nombre de vots, el PSC va ser la força més votada a 29 dels 73 barris de la ciutat. Un empat entre republicans i socialistes al que caldrà afegir BComú, que les enquestes de les municipals situen a la part alta. Tres setmanes abans dels comicis locals, entrevistem l'alcaldable del PSC.

A les eleccions espanyoles el PSC ha recuperat molts vots a Barcelona, però sembla probable que qualsevol futur equip de govern a la ciutat passarà per pactes. És possible fer-ho amb Ada Colau o la relació està trencada?

Qui vagi a les urnes el proper 26 de maig ha de tenir clar que votar Colau és votar una crossa de l’independentisme. Perquè el que va fer Colau en trencar el pacte va ser entregar les claus de la ciutat a l’independentisme. El trencament, per un motiu aliè a l’acord signat i a la pròpia Barcelona, ens ha provocat una pèrdua de confiança, com és lògic.

Però si necessiten cercar aliances, vostès estan sent molt durs amb l'alcaldessa Colau.

Els que van trencar [el pacte] van ser ells.

Veu viable a hores d'ara governar amb un partit independentista, com és el cas d’ERC?

Nosaltres sortim a guanyar. Aquestes eleccions aniran de més procés o de més Barcelona. El senyor candidat d’ERC ha vingut a cavar una trinxera política a Barcelona, que res té a veure amb els problemes de la gent. Jo he vingut a posar Barcelona primer. I a resoldre els problemes dels barcelonins i barcelonines. El seu projecte i el meu són contraris.

Veu superat l'efecte mediàtic de Manuel Valls? Creu que vostè podrà aglutinar el gruix del vot no independentista?

Tant l’independentisme com la dreta de Ciutadans amb el seu candidat, Manuel Valls, veuen Barcelona com un trofeu a la seva causa. Nosaltres no volem que se supediti Barcelona a res.

Cada partit ha recorregut a fitxatges estrella de la política supramunicipal: un expresident francès, un exministre, exconsellers del Govern, exdiputades... Són més important aquestes eleccions que no pas les de 2015?

És que ens l’estem jugant. Ens estem jugant la convivència a Barcelona. No vull que Barcelona sigui una trinxera. Sinó, trinxes el terreny.

Quin paper ha de jugar Barcelona a la lliga de l’Estat espanyol?

Ha de ser co-capital cultural. Que, a més a més, dona fins a 15 milions d’euros de pressupost econòmic. Hem de fer un pont aeri cultural.

Parlem ara de les conseqüències del turisme, la més important de la qual és la pujada de preus del lloguer i la consegüent marxa forçada de veïns i veïnes. Què proposa fer amb Airbnb i el lloguer turístic?

Combatre per terra, mai i aire l’abús dels pisos turístics il·legals. Perquè els pisos legals i els hotels són la garantia de tenir-ho controlat i regulat. Són els aliats d’un turisme de qualitat.

Però els pisos legals i els hotels també contribueixen a aquesta escalada dels preus.

Bé, jo crec que en això hi ha cert mite. Ara mateix no es poden donar més llicències.

Llavors, què farà per afavorir l’habitatge assequible?

El que cal fer és una major oferta d’habitatge públic. Nosaltres creiem que podrem posar fins a 4.000 habitatges de protecció oficial en lloguer social, en comptes dels 700 d’aquesta legislatura. I és que el govern de Colau ha posat molta atenció a l’emergència social, que està molt bé, però no al lloguer de les famílies joves. Són aquelles parelles que es queden despenjades, ja que no accedeixen a un lloguer social perquè superen els ingressos màxims, però no cobren prou com per poder llogar un bon habitatge.

Barcelona té marge per a nous projectes urbanístics?

Apostem per espais de desenvolupament que treballin alhora tres eixos: l’habitatge, l’economia i la sostenibilitat. Fer urbanisme no és arreglar carrers. Ni fer xapusses, com les superilles. Hem de fer planejaments urbanístics globals. Ara veiem que hi ha marge per un pla d’actuació a la zona Nord del 22@. Igualment, al front litoral tenim un problema, ja que l’aigua de les platges ha empitjorat. Hi cal una regeneració ambiental. I aquí hi ha marge d’actuació, des de Montjuïc fins a les tres xemeneies.

Certament, l’obertura al mar dels anys olímpics ens ha deixat un front litoral mancat d’idiosincràsia pròpia.

Sí, la façana marítima necessita reconnectar amb sí mateixa. I ho podem fer si apostem per l’economia blava. Per mantenir l’espai dels pescadors de la confraria de la Barceloneta, que encara tenen activitat econòmica. Apostar pel patí català, que és una embarcació pròpia i singular de Catalunya. Recuperar la gestió del Port Olímpic, ja que afortunadament la concessió acabarà en breu.

Collboni, amb la regidora socialista Carmen Andrés.

També ha proposat una Expo Universal, relacionada d’alguna manera amb el medi ambient.

Emmarcada en l’Agenda 2030, que és l’any marcat per l’ONU per a complir amb els objectius de desenvolupament sostenibles, com ara la lluita contra el canvi climàtic i el creixement inclusiu. Volem portar a Barcelona l’Expo Universal, quan just farà 100 anys de l’anterior edició. I fer-la a l’entorn de Fira Barcelona, de forma que puguem aprofitar per rehabilitar aquesta instal·lació.

No sona això a la política de macroesdeveniments, que ja va fracassar al Fòrum de les Cultures de 2004?

No ens l’hem tret del barret. Està basat en uns acords globals internacionals, en una agenda comuna. I encara falten 10 anys. És una molt bona ocasió per escometre aquesta reforma.

Altres elements derivats del turisme són les terrasses dels bars, que també estan propiciant una massificació.

Jo crec que formen part de la nostra cultura de fer vida al carrer, d’un hàbit de socialització molt interessant. En alguns àmbits de la ciutat han estat la millor vacuna contra la degradació. I a la ciutat tenim el 15% que treballa en aquest sector. Ara bé, ni s’ha de privatitzar l’espai públic, ni s’ha d’incomplir els horaris.

No és per dubtar de la cultura mediterrània, però hi hagut una onada expansiva d’ençà la llei antitabac.

Bé... I del canvi de clima, que cada vegada tenim més bon temps. Però crec que tot és perfectament compatible, si hi ha regles clares per tothom, a l’espai públic. El problema és que no n’hi hagut, de regles, en les darreres dues legislatures.

Tornem als efectes del turisme. Ara tothom parla del turó de la Rovira. Les vistes són esplèndides, però hi ha un conflicte veïnal fruit de la massificació.

En aquest cas el que cal aturar és la massificació i això passa per regular l’accés. Potser des del carrer que arriba al mirador. El que no pot ser és que unes zones de la ciutat, com també ens passa a Can Baró, hagin passat de ser desconegudes a estar massificades. Per això, cal regular l’accés. Com al Parc Güell, regulant les quotes.

És aquesta la proposta pel turó?

No, és un criteri general. Però caldria estudiar-ho millor. Cal veure com afectarà a la vida dels barris. La part bona d’això? Home, que ha desconcentrat el turisme, fora del centre.

Els mercats municipals acullen quasi tants turistes com veïns fent la compra. Com es pot trobar l’equilibri i evitar que els mercats perdin la seva identitat?

El turisme, si està ben governat i al servei de la ciutadania (i no a l’inrevés), pot beneficiar molts sectors. Com ara al dels mercats. El problema dels turistes és que no van als mercats a comprar, sinó a visitar. Però si anessin a comprar, t’asseguro que els paradistes de la Boqueria o Santa Caterina estarien molts contents. Si els turistes van als mercats, que sigui per comprar. I no pas per només fer-se la foto, sinó per comprar producte fresc.

I a la pràctica?

Potser a La Boqueria, que és el que més ho ha patit, cal posar sistemes de control, com ara limitar el nombre de grups de turistes que poden accedir al mercat. I probablement també tancar el perímetre del mercat. I llavors el que és més fonamental és tornar a l'hàbit de la comprar al mercats per part de les veïnes. Nosaltres vam impulsar la reforma del de la Vall d’Hebron, del Bon Pastor i de Sant Andreu, que són els que ara estan en marxa.

Els comerços emblemàtics i locals tanquen inexorablement. Què proposen per mantenir el comerç als barris?

Nosaltres tenim per objectiu que reobrin els 10.000 comerços que ara estan tancats a la ciutat. Hem proposat la supressió de l’inici d’activitat, que és un impost innecessari i que és una barrera d’entrada, sobre tot pels autònoms. També proposem implantar la Taxa Amazon. Això significa que Amazon declari un 1,5% del que factura a Barcelona com a subjecte passiu, ja que fa servir la ciutat des del punt de vista de la Mobilitat. Així, una plataforma digital almenys paga per l’ús de l’espai públic, donat que són plataformes que no tenen locals a la ciutat i tributen fora d’ella. I en principi, ens aportarà 7,5 milions d’euros de benefici, que redundarà en el propi pressupost dedicat a la regidoria de Comerç.

Ara parla de mesures propositives. Però de restriccions, en posaríeu a les grans superfícies comercials a Barcelona?

Nosaltres pensem que el sistema comercial barceloní ha de tenir de tot: petit, mitjà i gran. Però de grans ja n’hi ha prou. No volem obrir més grans centres comercials, ja n’hi ha suficients i encara falta per obrir el que anirà a l’operació urbanística de l’estació de la Sagrera.

Què pot fer l’Ajuntament amb les llibreries?

Ja vam eliminar l’IBI del comerç cultural de proximitat. Totes elles tenen, ara mateix, subvencionat l’IBI, com a senyal de suport. I en segon lloc, les vam incloure a la xarxa de Biblioteques de la ciutat, per fer sinergies en el marc de Barcelona Districte Cultural.

Els cinemes de Barcelona aguanten millor que altres ciutats, però sembla que caminen cap l’inexorable desaparició.

Per començar, cal dir que és una competència de la Generalitat. Nosaltres vam apujar el pressupost municipal de Cultura fins al 5%, mentre la Generalitat hi destinava just el 0.7%.

Però en tot cas, deu formar part model de barris que vostè té al cap.

El que hem de fer és crear públics i hàbits culturals. També passa amb teatres museus. Si no creem nous públics, no tindrà èxit per molt que injectem diners públics.