Público
Público

Més de 160 entitats i particulars al·leguen en contra del projecte de la central fotovoltaica més gran de Catalunya 

El megaparc ocuparà un espai de 430 hectàrees a la Conca de Baberà i a l'Urgell. Les crítiques giren al voltant dels efectes que pot tenir sobre terres agràries, la biodiversitat, el paisatge, el patrimoni cultural o el turisme

Poble de Belltrall (Conca de Barberà)
Zona on s'ubicarà la central fotovoltaica més gran de Catalunya, a pocs metres del poble de Belltrall (Conca de Barberà). Arnau Martínez / ACN

Malgrat que la transició energètica és assumpte que ens afecta a tots, no tothom està d'acord amb la manera d'aconseguir-la. Uns 140 particulars i 25 entitats i administracions locals han presentat al·legacions contra la construcció de la central fotovoltaica més gran projectada a Catalunya pels efectes que pot tenir sobre terres agràries, la biodiversitat, el paisatge, el patrimoni cultural de la pedra seca o el turisme. 

El megaparc solar se situarà en bona part a la Conca de Barberà, però també a l'Urgell, i ocuparà 430 hectàrees, l'equivalent a 600 camps de futbol. A més, la mateixa empresa constructora ha detectat a través d'un estudi d'impacte ambiental que a la zona hi ha una espècie en perill d'extinció, l'àliga cuabarrada, i dos de vulnerables, l'arpella cendrosa i el mussol pirinenc.

El projecte ocuparà un espai equivalent a 600 camps de futbol

El Ministeri per la Transició Ecològica ha iniciat els tràmits després que l'empresa Shell Desarrollo ho demanés. La constructora preveu instal·lar 365.664 panells solars ―majoritàriament en terreny agrari― i la central, que s'assentarà als termes municipals de Passanant i Belltall, Forès, Solivella, Vallfogona de Riucorb i Montblanc (Conca de Barberà), i els de Vallbona de les Monges i Ciutadilla (l'Urgell), es dividirà en dos projectes (Bcn 1 i Bcn 2). 

Si tot segueix el seu curs, s'instal·laran plaques a només 300 metres del nucli de Passanant i a 500 metres de la Guàrdia dels Prats (Montblanc). El parc es construirà en sòl qualificat amb Protecció Territorial d'interès agrari i paisatgístic i el membre de l'associació de Veïns i Amics de Passanant, Guillem Figueras, ha assegurat que el projecte "canviarà completament el paisatge i l'entorn en què ens trobem, això es convertirà directament en un polígon".

Les demandes d'un projecte ja modificat

Les al·legacions per al projecte Bcn 2 es van poder presentar fins al 19 de juny, però els individus i entitats afectats només van disposar de 15 dies per revisar tota la documentació i presentar els recursos. En el cas de Bcn 1, tenen 30 dies i es poden redactar fins al 9 de juliol

Bcn 2 és un projecte modificat a partir d'un altre parc solar que es volia instal·lar a l'Espluga de Francolí i a Vimbodí, però que es va denegar a causa de la presència de l'àliga cuabarrada i Shell va refer el document situant les plaques a Passanant, la zona més alta de la comarca.

Les demandes de les administracions locals se centren en tres problemàtiques. En primer lloc, la "gran dimensió" del parc i "l'impacte" sobre el paisatge; en segon lloc, la proximitat de les plaques al poble de Passanant i, per últim, la saturació de la xarxa elèctrica. D'acord amb els tècnics del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, amb el parc solar el node elèctric de la zona quedarà saturat i s'hauran de descartar comunitats energètiques d'autoconsum en el futur. 

Què diu la població de Passanant i Belltall?

Més de la meitat del projecte se situa al terme municipal de Passanant i Belltall. L'alcaldessa d'aquest poble de 170 habitants, Carme Amenós, manté una posició neutral i demana que es tingui "cura del territori". A més, fonts del govern asseguren que un 90% dels propietaris ja han acceptat llogar o vendre els seus terrenys a la promotora.

Shell ha ofert als propietaris un mínim de 1.800 euros anuals per hectàrea des del moment que la planta entri en funcionament, segons ha informat l'ACN. 

Shell ha ofert als propietaris un mínim de 1.800 euros per hectàrea anuals

Les opinions, però, són diverses. Figueras ha apuntat que "venen a fer diners" i que "és molt més barat llogar terres aquí, en una zona despoblada, que en un polígon industrial o a la costa". L'alcaldessa Amenós, per la seva banda, ha dit que té "un rerefons econòmic" i que "la terra dona molt poca rendibilitat als propietaris i la pagesia té molt poques ajudes".

Més respostes al macroprojecte

Els ajuntaments de Forès i el de Vallfogona de Riucorb no han presentat cap recurs per al projecte Bcn 2 perquè no ocupa el seu terme municipal, però sí que en redactaran per Bcn 1. L'alcalde de Forès, Julià Josep Plaza, comenta "és una tessitura complexa" i que "els pobles o la terra són de la gent que hi viu". El batlle sap que això afectarà el paisatge, i tot i que defensi que les energies renovables "són necessàries", no està d'acord en la manera d'implantar-les. 

La DO Conca de Barberà també està en contra del projecte, perquè les instal·lacions a Montblanc ocuparan l'espai on actualment hi ha vinya. El president de la DO, Ricard Sebastià, ha declarat a l'ACN que es tracta d'una "pèrdua de terreny agrícola" i lamenta que "no s'ha consensuat amb el territori".

El Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat no ha volgut fer valoracions sobre el megaparc perquè al·lega que és un projecte del Ministeri. Cal tenir especificar que les instal·lacions amb una potència superiors a 50 MW, com és el cas, es tramiten per la via ministerial.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?