Público
Público
TEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT

Mor al Brasil el bisbe català Pere Casaldàliga

Pioner de la teologia de l'alliberament, va dedicar la seva vida a la defensa de les poblacions indígenes i dels sectors més pobres de la societat

El obispo español Pere Casaldáliga. EFE
Imatge d'arxiu del bisbe català Pere Casaldáliga. EFE

públic

El bisbe Pere Casaldàliga ha mort als 92 anys a la ciutat brasilera de Sao Paulo, on es trobava hospitalitzat com a conseqüència de l'agreujament del seu estat de salut.

Era conegut pel seu compromís en defensa dels indígenes i de la població més pobre del Brasil, en oberta oposició amb la jerarquia militar i els sectors econòmicament poderosos, motiu pel qual havia estat amenaçat de mort diverses vegades.

De fet, l'any 2012, amb 84 anys, va haver de fugir de casa seva a São Félix de Araguaia per la seva lluita a favor dels indígenes.

L'any 2006 va rebre el Premi Internacional de Catalunya de mans de l'aleshores president, Pasqual Maragall en reconeixement de la tasca feta durant 40 anys per defensar les comunitats indígenes de l'explotació dels terratinents.

Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny (Bages) el 1928,  va arribar com a missioner al Brasil l'any 1968. La realitat del Matogroso va canviar la seva vida. Allà va fundar una missió claretiana i es va comprometre a fons amb la teologia de l'alliberament.

Portada del llibre de Francesc Escribano, 'Descalç sobre terra vermella'
Portada del llibre de Francesc Escribano, 'Descalç sobre terra vermella'

La publicació del llibre Descalç sobre terra vermella (Edicions62, 1999), del periodista Francesc Escribanova donar a conèixer la seva trajectòria de suport als pobles indígenes i els maltractats: es va haver "d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vatica".

Casaldàliga ha mort com a conseqüència de problemes respiratoris, agreujats per la malaltia de Parkinson que patia, però tal com s'explica en aquest llibre va sobreviure a "vuit malàries" i tenia el fetge "molt debilitat a causa d'una hepatitis que va agafar a la zona del Río das Mortes, que el va deixar a les portes de la mort".

Malgrat la seva "fragilitat", "el seu gest era ferm", explicava sobre ell el periodista.

El religiós de Balsareny, "que provenia d'una família tradicional i de dretes, i que havia estat format com a capellà en l'ambient tancat de l'Espanya franquista", no va tornar mai a Catalunya. Qui el va conèixer explica que sempre deia que, "si els seus amics del Mato Grosso no poden viatjar en avió, ell tampoc ho faria".  Ha passat tota la seva vida al costat dels més pobres, els indígenes de les ribes del riu Araguaia.

En relació a la jerarquia catòlica, Casaldàliga deixava clara la seva posició, allunyada de tota ambigüitat. Francesc Escribano recorda d'aquesta manera en el seu llibre algun dels seus escrits: "L'Església sempre ha tingut por del socialisme i no s'ha relacionat mai bé amb cap revolució. Històricament  la jerarquia i la institució han estat més habituats a conviure amb el poder establert dels privilegiats".

Al mateix llibre també es recorda, pere exemple, quan el cardenal Ratzinger li va dir: "Vos sou utilitzat. La vostra paraula, la vostra actuació... ", i el bisbe va respondre: "Vosaltres també, també el Papa. Hem de veure qui i com ens utilitzen".

Han estat moltíssimes les persones d'arreu del món que quan s'ha donat a conèixer la noticia de la seva mort han destacat el testimoni que deixa i el pensament que va transmetre el bisbe Casaldàliga.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha remarcat, entre moltes altres personalitats, el seu exemple de vida solidària.

"Se'n va un home coherent que ha donat la seva vida buscant la justícia dels oprimits des de la senzillesa i l'absoluta convicció. Casaldàliga era més", ha escrit des de la presó l'exconseller d'Afers Estrangers Raül Romeva. 

Al Brasil, els expresidents Luiz Inácio Lula  da Silva i Dilma Rousseff han remarcat el que representava i representa avui pel seu poble:

Una primera vetlla per Casaldàliga es fa aquest mateix dissabte a la capella del Centre Universitari de Batatais –dirigit pels missioners claretians- i està previst que aquest diumenge 9 d'agost se celebrin unes exèquies a les 15 hores, obertes al públic en general i que seran retransmeses en directe via Internet.

Funeral a Balsareny

"Les germanes, nebodes i tota la família, volem expressar la nostra tristesa per la mort del bisbe Pere. Al mateix temps, ens sentim reconfortades de saber que tot i la malaltia que ha patit en els últims temps, ha estat acompanyat i cuidat per la seva gent", ha comunicat la família de Casaldàliga. "Des d'aquí volem agrair de tot cor, a tots aquells que han tingut cura d'ell. Amb la certesa que ell ja es troba a la 'Casa Pairal', recordem el seu bonic vers: Al final del camí em diran has viscut? has estimat? i jo, sense dir res, obriré el meu cor ple de noms", han rememorat els familiars del bisbe emèrit.

La família bagenca de Casaldàliga té prevista properament la celebració d'un funeral a la parròquia de Balsareny –lloc on va ser batejat- i també la comunitat Claretiana amb l'Associació Araguaia amb el bisbe Casaldàliga organitzaran un funeral a Barcelona, informa l'ACN.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?