Poc abans d'aquest Nadal, el Govern espanyol va aprovar una dotació multimilionària per renovar part de les joies de la corona del seu exèrcit. Per una mica més de 7.331 milions d'euros, que s'injectaran a través de tres programes armamentístics. Enfocats en cada un dels tres exèrcits. Se sumava així a l'onada de militarisme que s'expandeix pel planeta.

A l'Armada se li lliuraran cinc fragates F-110 entre el proper any i el 2032. Al de Terra, 348 vehicles 8x8 abans de 2025 i al de l'Aire, actualitzacions de l'avió de combat Eurofighter perquè Espanya s'incorpori a les noves versions del caça, de fabricació europea, i pilar essencial del futur xèrcit de la UE. Amb xecs de 4.325, de 2.100 i de 906 milions, respectivament.

Tot i que la factura total serà més quantiosa. Superarà els 12.100 milions d'euros si s'uneixen els desemborsaments pressupostaris assignats uns mesos abans per la Moncloa pel sobrecost dels submarins S-80 -operació valorada en 1.172 milions- per la modernització d'helicòpters Chinook (819 milions) i per l'adquisició dels NH-90, un altre model pel qual el Ministeri de Defensa desemborsarà 1.381 milions més. La reanimació de la indústria militar generarà, segons el Gabinet de Sánchez, uns 7.000 llocs de treball directes i indirectes, majoritàriament a les drassanes gallegues de Ferrol.

L'augment de despesa pressupostària espanyola en Defensa segueix la pauta mundial. S'ha sumat a la festa a la qual nombrosos governs han convidat les empreses armamentístiques i el sector tecnològic i de desenvolupament de nous instruments per a la guerra. Més sofisticats i de més precisió. Entre els que també s'entreveu una nova carrera nuclear. Els comandants en cap dels principals exèrcits del món manegaran en els propers anys una xifra sense precedents, de 600.000 milions de dòlars, equivalent a la partida total en Defensa que l'Administració Trump planteja per 2018, incloent les despeses de manteniment i pagaments salarials als seus militars -la meitat de l'economia espanyola-, per adquirir nou material bèl·lic. Des vaixells de guerra fins a caces, mesures per a la seguretat cibernètica i l'increment d'efectius en els seus exèrcits.

El sector militar regna en la post-crisi

El militar és un dels primers sectors que s'escapa de l'austeritat, que les autoritats de les potències industrialitzades i dels grans mercats emergents justifiquen per les creixents -i recents- tensions geoestratègiques, latents o en escenaris amb foc real. I que es poden sintetitzar en un repòquer de causes que estan darrere d'aquest boom militarizador: l'aversió a atemptats terroristes, sobretot a Europa; la proliferació de ciberatacs a infraestructures, empreses, instal·lacions militars o institucions oficials; el creixent desemborsament de la major part dels socis de l'OTAN a les arques de l'Aliança; el fràgil equilibri geopolític global, els tombs diplomàtics i el to bel·ligerant del comandant en cap de la primera potència militar del planeta, i l'escalada de conflictes, especialment, al Pròxim Orient -Síria, el Iemen i l'etern enfrontament israelianao-palestí, entre altres- però també a Àsia, per l'expansió territorial de la Xina en el seu mar meridional o el sensible diàleg coreà, que han regenerat, a més, les ínfules bel·licistes i hegemòniques de nacions com Aràbia Saudita, Corea del Sud -en alerta des de les exhibicions atòmiques del seu veí del nord, amb el qual manté, en paral·lel, vies de diàleg fins i tot per a una hipotètica reunificació del país- o Alemanya, des d'on parteixen la pressions més intenses de configurar un Exèrcit europeu.

Països allunyats del tradicional estatut de potències nuclears que, però, han entrat en la dinàmica del rearmament sense massa contemplacions. Com Japó, que acaba d'anunciar un nou pla de defensa nacional que trenca amb la visió neutral del seu passat recent en incloure un significatiu increment de la despesa militar, amb el que Tòquio es dotarà, per exemple, de dos portaavions -els primers que obtindrà seva Armada des de la Segona Guerra Mundial-, a més de 147 nous avions de combat i d'armes d'última generació. Gairebé íntegrament, s'adquiriran a firmes nord-americanes. Per fer front a l'amenaça de la Xina. En total: 242.000 milions de dòlars en cinc anys.

D'altra banda, també ha florit un ventall més ampli d'ofertes de material bèl·lic. Amb les firmes nord-americanes al capdavant dels catàlegs a la carta. Això sí, amb nous operadors en el mercat. Empreses que han avançat en intel·ligència artificial i aplicacions telemàtiques. Start-ups que, en pocs anys, han guanyat dimensió i capacitat productiva de la mà de les firmes de capital risc (venture capital) i de les seves apostes inversores en R + D + I. I que ofereixen una infinitat de noves armes de destrucció.

Les potències bèl·liques del moment

Índia, Xina, Alemanya i Corea del Sud van liderar les alces pressupostàries en Defensa de 2018, segons Kepler Cheuvreux, firma europea d'assessorament financer a indústries i empreses del sector. Amb alces properes al 10%. Mentre Aràbia Saudita encapçalava, des 2016, el rànquing de països amb major desemborsament militar amb relació al PIB (el 8,8%, 57.000 milions de dòlars), seguida de Rússia (el 3,8% i 47.000 milions), EUA (3, 2% i 605.000 milions) i Corea del Sud, que dedica el 2,2% de la seva riquesa nacional (34.000 milions) a desemborsaments militars, afirmen a l'Institut Internacional per a Estudis Estratègics (IISS, segons les seves sigles en anglès), think tank d'investigació sobre conflictes bèl·lics. Encara que la Xina, amb 145.000 milions, protagonitzi el segon xec militar més quantiós, després de passar d'acaparar el 3% de la despesa militar global a superar el 10% en l'últim decenni.

Per regions, Àsia ja va elevar entre 2012 i 2016 les seves partides de Defensa entre un 5% i un 6% a l'any, fins a arribar a una xifra superior als 367.000 milions de dòlars. Mentre els països del Golf Pèrsic van encarir les despeses en un 12% en termes interanuals, tot i que l'Aràbia Saudita el va contraure en els anys posteriors un 31% -per quadrar el seu cada vegada més urgent forat pressupostari pel dràstic i persistent descens dels preus del petroli-, malgrat que, entre 2017 i la major part d'aquest exercici, hagi mantingut la seva despesa militar en cotes properes als dobles dígits en relació al seu PIB.

L'Administració Trump és un altre dels governs que ha enterrat el rigor pressupostari de la post-crisi. Eñ 2018, les diferents partides militars disseminades pel pla econòmic de la Casa Blanca es van elevar en un 10%. Fins a sobrepassar els 647.000 milions de dòlars.

L'IISS ofereix una dada palpable que la gresca de la militarització fa temps que va començar. Els deu majors pressupostos de Defensa ja van gestionar, el 2016, una mica més d'1,1 bilions de dòlars; l'equivalent al PIB espanyol. Aspecte al qual no han estat insensibles les borses. L'Índex d'Intel·ligència de Mercats de Bloomberg, assegura que els índexs de les firmes de Defensa que cotitzen a les diferents places borsàries han augmentat un 27%, el doble de l'alça d'aquests actius a l'S & P 500 americà des de l'elecció de Donald Trump. A la calor d'operacions com l'acord amb Riad per a la venda de material bèl·lic americà per valor de 110.000 milions de dòlars, que el mandatari dels EUA va subscriure amb les autoritats saudites en el seu primer viatge oficial a l'exterior, els bons auguris que s'albiren sobre el comerç d'armes, que el 2015 va mobilitzar més de 370.700 milions de dòlars o l'increment de la despesa que els europeus faran a l'OTAN i que, en termes quantitatius, suposaran 100.000 milions de dòlars.

La bonança del sector és ja visible. "Només falta l'esclat d'un conflicte global", adverteixen els observadors internacionals "perquè la bacanal es propagui".

Desfilada militar a la Plaça Roja de Moscou el 7 de novembre de 2018. / AFP - MLADEN ANTONOV

Els majors exèrcits del món

Però, quins són els exèrcits més poderosos del món? Incloent les noves estratègies militars i el rearmament que els EUA, Rússia i la Xina han estat teixint en els últims anys amb el clar objectiu de fer-se amb l'hegemonia mundial. I sense descartar la capacitat de tots ells en conflictes a llarga escala. És a dir, armats i prolongats en el temps.

La classificació Global Firepower 2018 passa revista als exèrcits de 136 països -tres més que en la seva última edició en sumar Irlanda, Montenegro i Liberia- a partir de 55 factors. Entre els que es destaquen blocs de dades i anàlisi sobre la diversitat armamentística de cada país, la seva capacitat de recursos humans i materials, la seva situació geogràfica, el seu accés a les fonts naturals, el seu poder logístic o l'estat de la seva indústria local per desenvolupar arsenals militars.

A més de paràmetres més volàtils com el teòric ús compartit de recursos i armament entre els socis de l'OTAN o les armes nuclears en mans de les potències atòmiques. L'informe d'aquesta consultora diu descartar el lideratge polític i militar de cada país, encara que matisa que sí que han tingut en compte la salut financera i l'estabilitat institucional de les nacions a les que s'ha sotmès a escrutini. Per ordre decreixent, del 25 al 1, aquests són els estats amb major capacitat militar actual i la seva qualificació en el rànquing, sent 1 la nota amb menor capacitat bèl·lica i 0 la que avalua als Exèrcits amb més poder destructiu.

25. Canadà

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,435.
Població = 35.600.000.
Efectius militars = 88.000.
Força aèria = 413 avions.
Caces = 60.
Tancs de combat = 80.
Força naval = 63 navilis de guerra.
Pressupost militar = 16.400 milions de dòlars.

24. Taiwan

Índex de poder = 0,433.
Població = 23,5 milions.
Efectius militars = 1,9 milions.
Força aèria = 528 avions.
Caces = 97.
Tancs de combat = 2.005.
Força naval = 87 navilis de guerra.
Pressupost militar = 10.725 milions de dòlars.

23. Algèria

Índex de poder = 0,429.
Població = 40.900.000.
Efectius militars = 792.350.
Força aèria = 843 avions.
Caces = 286.
Tancs de combat = 2.405.
Força naval = 85 navilis de guerra.
Pressupost militar = 10.570 milions de dòlars.

22. Polònia

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,427.
Població = 38,4 milions.
Efectius militars = 184.650.
Força aèria = 466 avions.
Caces = 99.
Tancs de combat = 1.065.
Força naval = 83 navilis de guerra.
Pressupost militar = 9.360 milions de dòlars.

21. Austràlia

Índex de poder = 0,413.
Població = 23,2 milions.
Efectius militars = 79.700.
Força aèria = 469 avions.
Caces = 78.
Tancs de combat = 59.
Força naval = 47 navilis de guerra (2 portaavions).
Pressupost militar = 26.300 milions de dòlars.

20. Vietnam

Índex de poder = 0,409.
Població = 96.100.000.
Efectius militars = 5,4 milions.
Força aèria = 283 avions.
Caces = 76.
Tancs de combat = 1.545.
Força naval = 65 navilis de guerra.
Pressupost militar = 3.365 milions de dòlars.

19. Espanya

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,407.
Població = 48.900.000.
Efectius militars = 174.700.
Força aèria = 524 avions.
Caces = 122.
Tancs de combat = 327.
Força naval = 46 navilis de guerra (1 portaavions).
Pressupost militar = 11.600 milions de dòlars.

18. Corea del Nord

Índex de poder = 0,387.
Població = 25,2 milions.
Efectius militars = 6,4 milions.
Força aèria = 944 avions.
Caces = 458.
Tancs de combat = 5.243.
Força naval = 967 navilis de guerra.
Pressupost militar = 7.500 milions de dòlars.

17. Pakistan

Índex de poder = 0,368.
Població = 204.900.000.
Efectius militars = 919.000.
Força aèria = 1.281 avions.
Caces = 321.
Tancs de combat = 2.182.
Força naval = 197 navilis de guerra.
Pressupost militar = 7.000 milions de dòlars.

16. Israel

Índex de poder = 0,344.
Població = 8,2 milions.
Efectius militars = 615.000.
Força aèria = 596 avions.
Caces = 252.
Tancs de combat = 2.760.
Força naval = 65 navilis de guerra.
Pressupost militar = 20.000 milions de dòlars.

15. Indonèsia

Índex de poder = 0,326.
Població = 260.500.000.
Efectius militars = 975.750.
Força aèria = 478 avions.
Caces = 41.
Tancs de combat = 418.
Força naval = 221 navilis de guerra.
Pressupost militar = 6.900 milions de dòlars.

14. Brasil

Índex de poder = 0,319.
Població = 207.300.000.
Efectius militars = 1,9 milions.
Força aèria = 723 avions.
Caces = 43.
Tancs de combat = 469.
Força naval = 110 navilis de guerra.
Pressupost militar = 19.300 milions de dòlars.

13. Iran

Índex de poder = 0,313.
Població = 82 milions.
Efectius militars = 934.000.
Força aèria = 505 avions.
Caces = 150.
Tancs de combat = 1.650.
Força naval = 398 navilis de guerra.
Pressupost militar = 6.300 milions de dòlars.

12. Egipte

Índex de poder = 0,275.
Població = 97 milions.
Efectius militars = 1,3 milions.
Força aèria = 1.132 avions.
Caces = 309.
Tancs de combat = 4.946.
Força naval = 319 navilis de guerra (2 portaavions).
Pressupost militar = 4.400 milions de dòlars.

11. Itàlia

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,256.
Població = 62.100.000.
Efectius militars = 267.500.
Força aèria = 828 avions.
Caces = 90.
Tancs de combat = 200.
Força naval = 143 navilis de guerra (2 portaavions).
Pressupost militar = 37.700 milions de dòlars.

10. Alemanya

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,246.
Població = 80.500.000.
Efectius militars = 208.641.
Força aèria = 714 avions.
Caces = 94.
Tancs de combat = 432.
Força naval = 81 navilis de guerra.
Pressupost militar = 45.200 milions de dòlars.

9. Turquia

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,221.
Població = 80.800.000.
Efectius militars = 710.565.
Força aèria = 1.056 avions.
Caces = 207.
Tancs de combat = 2.446.
Força naval = 194 navilis de guerra.
Pressupost militar = 10.200 milions de dòlars.

8. Japó

Índex de poder = 0,210.
Població = 126.400.000.
Efectius militars = 5,8 milions.
Força aèria = 1.560 avions.
Caces = 406.
Tancs de combat = 2.654.
Força naval = 131 navilis de guerra (4 portaavions).
Pressupost militar = 44.000 milions de dòlars.

7. Corea del Sud

Índex de poder = 0,201.
Població = 51,1 milions.
Efectius militars = 310.457.
Força aèria = 1.508 avions.
Caces = 290.
Tancs de combat = 679.
Força naval = 166 navilis de guerra (1 portaavions).
Pressupost militar = 40.000 milions de dòlars.

6. Regne Unit

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,197.
Població = 64,7 milions.
Efectius militars = 279.230.
Força aèria = 832 avions.
Caces = 103.
Tancs de combat = 227.
Força naval = 76 navilis de guerra (2 portaavions).
Pressupost militar = 50.000 milions de dòlars.

5. França

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,186.
Població = 67.100.000.
Efectius militars = 388.635.
Força aèria = 1.262 avions.
Caces = 299.
Tancs de combat = 406.
Força naval = 118 navilis de guerra (4 portaavions).
Pressupost militar = 40.000 milions de dòlars.

4. Índia

Índex de poder = 0,141.
Població = 1.281,9 milions.
Efectius militars = 4,2 milions.
Força aèria = 2.185 avions.
Caces = 590.
Tancs de combat = 4.426.
Força naval = 295 navilis de guerra (1 portaavions).
Pressupost militar = 47.000 milions de dòlars.

3. Xina

Índex de poder = 0,085.
Població = 1.379,3 milions.
Efectius militars = 2,6 milions.
Força aèria = 3.035 avions.
Caces = 1.125.
Tancs de combat = 7.716.
Força naval = 714 navilis de guerra (1 portaavions).
Pressupost militar = 151.000 milions de dòlars.

2. Rússia

Índex de poder = 0,084.
Població = 142.200.000.
Efectius militars = 3,5 milions.
Força aèria = 3.914 avions.
Caces = 818.
Tancs de combat = 20.300.
Força naval = 352 navilis de guerra (1 portaavions).
Pressupost militar = 47.000 milions de dòlars.

1. EUA

Membre de l'OTAN.
Índex de poder = 0,081.
Població = 326.600.000.
Efectius militars = 2.080.000.
Força aèria = 13.362 avions.
Caces = 1.962.
Tancs de combat = 5.884.
Força naval = 415 navilis de guerra (20 portaavions).
Pressupost militar = 647.000 milions de dòlars.