Público
Público
coronavirus

Podria originar-se un coronavirus a Catalunya?

Els ratpenats són portadors del Covid-19 i a Catalunya hi ha diverses colònies d'aquest marsupial. Des del canvi climàtic al progrés socioeconòmic, molts factors influeixen en el contagi i la propagació de virus d'aquest tipus.

coronavirus
Un expert observa un ratpenat. LOURDES CASADEMONT / ACN

El coronavirus viu als ratpenats pràcticament des que el món és món. Però fins avui només hi havia hagut tres epidèmies: la SARS el 2006, el MERS el 2012 i el coronavirus actual o Covid-19. Per què el contagi massiu dels últims anys? Per què dos d'aquests virus s'han originat a la Xina? Podria originar-se un brot a les colònies de ratpenats de Catalunya?

Per començar, no tots els coronavirus són iguals i no tots els ratpenats porten el mateix virus. S'han comptabilitzat 1.300 famílies diferents d'aquest mamífer. Jordi Serra Cobo, doctor en biologia, porta anys investigant les colònies de ratpenats a la conca mediterrània i a l'Amazones. Tant a Catalunya i les Balears com a l'altre costat de l'Atlàntic, els ratpenats són reservori de l'alfa coronavirus. Aquest, en cas de contagi a humans, provoca un simple refredat. Els beta coronavirus, que són els que han produït les tres epidèmies que coneixem, "són complicats" i s'han trobat només en ratpenats del sud-est asiàtic.

En qualsevol cas, poques vegades és el ratpenat el que transmet la malaltia als humans. Normalment hi ha un intermediari, com l'armadillo, la civeta o, en el cas de virus MERS, el dromedari. Aquests animals "entren en contacte reiteratiu" amb els ratpenats i el virus acaba adaptant-se a ells, com en el cas de la civeta, que caça ratpenats a les portes de la cova on es refugien les colònies. En establir l'humà una relació freqüent amb la civeta, el virus acaba per adaptar-se també a les persones.

Destrucció de boscos

La destrucció de la massa forestal, l'augment del poder adquisitiu al sud-est asiàtic i els costums culturals poden portar-nos a futures malalties més complicades, explica Jordi Serra Cobo, doctor en biologia.

Lluny de teories de la conspiració, el professor de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat assenyala dos factors fonamentals que no deixen de canviar des de principis d'aquest segle i que poden portar-nos a futures malalties més complicades que les conegudes fins ara: la destrucció de la massa forestal, l'augment del poder adquisitiu al sud-est asiàtic i els costums culturals.

"Estem acostumats a valorar els canvis ambientals com pèrdua de biodiversitat, però també hi ha repercussions en l'àmbit de la salut", aclareix Serra. La pèrdua de la massa forestal fa que centenars d'animals, entre ells els ratpenats, es quedin sense refugi i hagin d'adaptar-se a entorns urbanitzats. "En els últims 30 anys, el sud-est asiàtic ha perdut el 40% dels seus boscos", recorda el biòleg.

La seva àrea d'especialitat és l'estudi de les zoonosis, les malalties infeccioses transmeses per animals a l'espècie humana. Amb la reducció de les barreres naturals que hi ha entre la fauna silvestre i la gent, es multipliquen les possibilitats que malalties pròpies dels animals s'adaptin a les persones. Per sort, a Espanya el procés ha estat el contrari: a causa de l'abandonament de camp i la concentració a les ciutats, la massa forestal ha crescut en els últims anys.

A Europa, on la separació entre la fauna salvatge i els nuclis de població encara és molt gran, el contagi és més difícil. "Hi ha menys contacte i, sobretot, no és reiteratiu", analitza Serra.

El factor socioeconòmic

En l'epidèmia d'Ebola de 2013, famílies desplaçades per les guerres a l'Àfrica Occidental van arribar a zones remotes i selvàtiques, on van entrar en contacte amb el patogen al menjar, entre altres coses, ratpenats. Darrere d'aquest contagi, hi havia pobresa i guerra. En el cas del coronavirus, els factors s'inverteixen: el creixement econòmic de la Xina i l'augment del poder adquisitiu dels seus habitants els permet accedir a menjars com la civeta, que fins fa uns anys "podien menjar només uns pocs", rememora l'expert.

Serra incideix que també s'hauria de limitar el consum d'espècies sense control. "Aquí ningú es menja un ratpenat", afirma contundent. Tampoc es consumeixen animals salvatges, com sí que és costum fer-ho a la Xina i a altres països asiàtics. Abans, la civeta es caçava al bosc i es portava viva als restaurants, on augmentaven les possibilitats de contagi. Però, amb aquest creixement de la riquesa, ara hi ha granges en què es "cultiven" aquests animals, de manera que la transmissió entre ells és més fàcil.

L'augment de la riquesa també desemboca en un altre fenomen: l'increment de la mobilitat. Antoni Trilla, cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, ho explica així: "Durant l'epidèmia del SARS el 2006, hi havia 1.000 milions de viatges anuals dins de la Xina; avui n'hi ha 4.000 milions". La circulació de virus augmenta de manera exponencial.

"Els canvis ambientals tenen les seves repercussions i, quan vas estudiant, t'adones que tot està relacionat i que hem de ser conscients que tot el que fem té conseqüències", adverteix Serra.

Perillosa emergència climàtica

Els ratpenats compleixen una funció ecològica fonamental: protegeixen els humans de moltes malalties perquè són depredadors d'insectes. A Catalunya, només la colònia de Sant Llorenç del Munt consumeix 36 tones d'insectes a l'any. "Ens ajuden a lluitar contra les plagues; en realitat, juguen al nostre favor", explica Serra. Però si els humans cada vegada ens endinsem més a zones salvatges en les quals abans no havíem entrat, ens exposem a virus desconeguts. Sobretot perquè l'entrada de l'espècie humana en entorns silvestres és de forma massiva. "Hi ha científics de gran reputació que predeien una epidèmia com aquesta fa anys", afirma el biòleg, "així que infeccions gairebé globals com aquesta es donaran i repetiran".

Com més lluny arribem, més desconeguts són els patògens als quals ens exposem. "Els canvis ambientals tenen les seves repercussions i, quan vas estudiant, t'adones que tot està relacionat i que hem de ser conscients que tot el que fem té conseqüències", adverteix Serra. No vol ser alarmista, sobretot perquè l'epidèmia actual no té efectes greus, però sí que demana avenços en la consciència i l'impacte que tenen aquests canvis en la salut: "Entre la destrucció de les reserves naturals i la seva repercussió passen molts anys i no ho estem associant; és important que comencem a fixar-nos en això".

Les colònies de ratpenats a Catalunya

Els ratpenats porten 64 milions d'anys a la terra. Són un dels mamífers més antics. Tot i ser portadors del coronavirus, compleixen una funció imprescindible en l'ecosistema, perquè mengen tones d'insectes. Sobre les colònies de ratpenats, és impossible calcular quants exemplars hi ha a Catalunya: "Hi ha més de 25 espècies i cadascuna té un grau d'amenaça i una etologia diferent", aclareix Jordi Serra Cobo, doctor en biologia. Els científics han identificat fins a 17 espècies a la zona de l'Alt Ter, que, amb la urbanització de zones naturals, cada vegada tenen més dificultats per trobar refugis i coves naturals on criar. Segons la Diputació de Barcelona, ​​una gran cavitat del municipi de Mura, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, acull la colònia més gran que es coneix a Catalunya de l'espècie de la ratapinyada de cova (Miniopterus schereibersii), amb més de 17.000 exemplars. I l'espècie més gran d'Europa (Nyctalus lasiopterus) té també una important colònia -l'única de Catalunya- a la Garrotxa, situada a la Fageda d'en Jordà.

El Departament de Territori, Medi Ambient i Sostenibilitat vol conèixer a fons aquestes comunitats de ratpenats del país i s'han instal·lat sensors en 15 cavitats d'entre les 51 més grans dels espais naturals, com ara a la serra del Montsec, les Guilleries, Collsacabra, Alta Garrotxa i els parcs naturals dels Ports, Cap de Creus, Cadí-Moixeró i les capçaleres del Ter i el Freser. Els treballs científics els porten a terme els tècnics de al Museu de Ciències Naturals de Granollers, amb el suport del grup de muntanya dels Agents Rurals.

A més, s'han invertit 27.000 euros per construir un refugi per a ratpenats al costat de riu Ter, a Ripoll, i millorar-ne dos més a Bescanó i a Girona, dels quals la Diputació de Girona ha finançat el 90 %. L'objectiu és perfeccionar el seu hàbitat i afavorir la reproducció d'aquest "pesticida natural", que a més està protegit.