Público
Público

Òscar Camps, davant el judici contra Salvini: "Ha tingut molta sort que només se'l jutgi pel segrest de l'Open Arms"

Aquest divendres compareix com a testimoni davant el tribunal de Palerm (Itàlia), en el marc del judici contra el vicepresident italià, l'ultradretà Matteo Salvini, a qui se l'acusa de segrest pel bloqueig del vaixell de l'ONG a 2019

El director de Open Arms, Òscar Camps, en una imagen de 2020 en el puerto de Barcelona.
El director d'Open Arms, Òscar Camps, en una imatge del 2020 al port de Barcelona. — David Zorrakino / EUROPA PRESS

Òscar Camps (Barcelona, 1963) és el director de l'ONG Open Arms, coneguda fonamentalment per les operacions de rescat de migrants a la Mediterrània. Aquest divendres compareix com a testimoni davant el tribunal de Palerm (Itàlia), en el marc del judici contra el vicepresident italià, l'ultradretà Matteo Salvini, a qui se l'acusa de segrest (entre altres delictes) pel bloqueig del vaixell de l'ONG el 2019. Van ser 20 dies agònics amb 150 rescatats a bord que començaven a saltar per la borda per intentar arribar nedant a la propera i inaccessible Itàlia dels ports tancats de Salvini.

Què s'espera de la vista d'aquest divendres?

Més que de la vista, esperem que es faci justícia amb el judici en general, encara que soni a tòpic. Jo declararé, i també diversos experts, un exassessor i un antic guardacostes italià. Hem arribat molt lluny ja i cada cop està més clara la situació. Salvini va utilitzar el càrrec polític per frenar el desembarcament d'un rescat i això acaba en un segrest de més de 20 dies. Va suposar el patiment innecessari de 150 persones rescatades per un caprici electoral que després va acabar en res. El senyor Salvini va tenir moltíssima sort que rescatéssim i poguéssim reanimar una de les persones que es va llançar al mar en un acte de desesperació el darrer dia. Si no l'haguéssim reanimat, estaríem parlant d'un càrrec contra ell molt més greu que el de segrest. Podia haver estat un drama.

La sessió arriba després de dos naufragis que han posat en qüestió la política del Govern italià per la manca de mitjans de rescat. Com creu que això afecta el judici?

"La inacció deliberada davant dels rescats que proposen Salvini i Meloni és molt greu"

Aquest Govern, amb aquesta campanya tan dura contra les ONG, cerca generar un escenari favorable per al judici de Salvini. Perquè no el tenia, francament. Mitja cúpula del Govern anterior el va deixar sol en la seva decisió. La inacció deliberada davant dels rescats que proposen Salvini i Meloni és molt greu. Parlem de vides que es perden de forma arbitrària al mar, sense cap sentit. Saben que hi són, que demanen ajuda i tenen obligació com a Estat d'ajudar-los. Si no ho fas, hi ha responsabilitats que en algun moment s'han de depurar. Tard o d'hora hi haurà més judicis com aquest.

No sembla que aquest tipus d'accions passi la factura electoral a Salvini i als seus socis. Com ho encaixa?

Ja veurem com s'acaba. No crec que Salvini surti complement indemne d'aquesta situació. Tots sabem què va passar i com va passar. El que és clar és que hi ha una part de l'electorat que té predilecció pel discurs de la ultradreta. És innegable. Però només són el 40% dels que van votar. El problema és que la resta no vota. Hi ha un 50% de l'electorat que no va anar ni a les urnes.

Com valora que hagi hagut de ser una ONG la que hagi assegut Salvini a la banqueta per les seves polítiques xenòfobes?

Encara és pitjor. Open Arms va denunciar davant del fiscal d'Agrigento la situació i la Fiscalia es va interessar d'ofici, va pujar a bord i va trigar cinc minuts a ordenar el desembarcament immediat de totes les persones. Després va presentar càrrecs per segrest, prevaricació i difamació. Després de quatre vistes i quatre jutges, es van trobar motius suficients per portar-ho a judici. No ha estat gens fàcil. A la darrera vista van declarar el president del Consell de Ministres, l'exprimer ministre, el ministre de l'Interior... bàsicament la cúpula del Govern italià. Tot i això, hi ha una apagada mediàtica, sobretot a Espanya. I em sembla gravíssim que els mitjans espanyols insonoritzin això. L'agost del 2019 fins i tot el Govern espanyol ens posava multes i sancions i la vicepresidenta [Carmen Calvo] deia que no teníem permís per rescatar migrants allà. Tots es van alinear contra Open Arms.

Creieu que s'ha perdut l'interès social per la tasca de les ONG i la situació migratòria a la Mediterrània des de l'episodi pel qual es jutja Salvini avui?

"Els mitjans i els polítics usen un llenguatge neutre. Es treu humanitat a un assumpte greu. Per exemple, quan parla a les vistes la defensa de Salvini sembla que estan parlant de mercaderia, però són persones en perill"

Aquesta és l'eina del Govern. Que la població ho assumeixi i que no l'afecti emocionalment. Els mitjans i els polítics usen un llenguatge neutre. Es treu humanitat a un assumpte greu. Per exemple, quan parla a les vistes la defensa de Salvini sembla que estan parlant de mercaderia, però són persones en perill. Odio que em parlin de pasteres. La llei diu que són embarcacions i que són persones. És molt clar el que hem de fer en aquest cas, la llei diu que cal rescatar-los. Protegir la vida humana al mar és indiscutible. No es pot confondre amb això a l'opinió pública. Però de tant en tant hi ha 80 morts que arriben a les platges. I a ningú no li agrada. I això també passa a Espanya amb les decisions de Marlaska i els morts a Melilla.

La tornada de Salvini al Govern ha revifat la guerra contra les ONG, encara que sense un tancament de ports com el 2018. Creu que aquest canvi es deu en part a aquest procés judicial?

La nostra missió és salvar vides. Però ara, a més a més, hem de comptar amb un equip jurídic per defensar-nos i denunciar. És una tònica que es repetirà fins que hi hagi sentències i escarments. Amb Salvini estem parlant de 15 anys de presó. Però una cosa és el discurs mediàtic i una altra la realitat. No es poden tancar els ports. Sempre hem desembarcat a Itàlia. Abans, durant i després de Salvini. Perquè la llei és així i l'estem complint, sinó ja estaríem tots detinguts. Ara s'ha canviat la política de ports tancats per ports llunyans. És sumar desgast físic, administratiu i econòmic, a què cal afegir una persecució mediàtica perquè els nostres donants deixin de donar. Però això és tot allò que poden fer. I això significa que estem al costat correcte de la història. Ells distorsionen la realitat, tergiversen el dret marítim i han passat d'abandonar embarcacions en aigües internacionals, que ja és greu, a abandonar-les també a les seves aigües territorials, que encara és més greu.

El procés judicial és llarg i amb sorpreses. Salvini ha arribat a presentar imatges d'un submarí de l'armada italiana que va gravar un dels rescats d'aquell estiu.

"Són incapaços de trobar els traficants, però usen submarins per controlar la flota humanitària"

Sí. Són incapaços de trobar els traficants, però usen submarins per controlar la flota humanitària. No els importen un carall els traficants de persones. Només volen desacreditar les ONG i posen l'Armada a perseguir el vaixell d'Open Arms. I són tan ingenus que presenten l'enregistrament d'un rescat que s'ha de fer, però en què ells no participen malgrat que hi són. Hem demandat la Fiscalia Militar de Roma perquè l'oficial al comandament del submarí i la tripulació van ometre el deure de socórrer. És increïble.

Es posa el focus a Itàlia, però el deteriorament en el respecte als drets humans a gairebé tot Europa és notable. Li preocupa?

Això no acabarà bé. Hi ha una política clarament racista. Veiem com els sirians han estat a camps de refugiats durant anys mentre els ucraïnesos han estat acollits per milions a Europa. És un assumpte de religió, de color de pell i de procedència. Sembla que hi ha dos tipus de vides, la dels blancs occidentals i la de la resta, que no val res. Són aquestes vides les que consumim diàriament.

Ha estat crític amb els mitjans i també amb el Govern espanyol. Què en queda d'aquell moment en què Espanya va decidir acollir el vaixell Aquarius?

"El Govern més progressista de la història d'Espanya ens ha bloquejat cinc mesos al port de Barcelona. Si això ho fa públicament, què creus que fa d'amagat?"

El Govern més progressista de la història d'Espanya ens ha bloquejat cinc mesos al port de Barcelona. Si això ho fa públicament, què creus que fa d'amagat? Crec que l'Aquarius devia haver-se quedat a Itàlia. Sánchez li va oferir port quan estava esperant que Itàlia complís la llei. Va voler mostrar-se com a progressista, li va donar rèdit en aquell moment, índex popularitat mediàtica i ho va poder escriure al llibre; després ens va deixar la feina de denúncia per als altres. La política del Govern espanyol és la de quedar bé, davant del seu electorat, davant de la UE i davant d'Itàlia. Quan vam estar bloquejats a Barcelona van morir 400 persones al mar. No hi havia vaixells a la Mediterrània.

Es nota el desgast d'aquesta batalla contra les ONG?

Hem estat a Síria repartint material després del terratrèmol. Només el 2022 hem fet 16 vols humanitaris des de l'Afganistan per treure'n dones. Hem portat menjar a Ucraïna amb vaixell al port d'Odessa amb el xef José Andrés. Hem traslladat 1.200 ucraïnesos al Canadà. Operem en corredors humanitaris i treballem al Senegal en origen. Tot això amb quatre milions d'euros. No ens desgasta gens. Potser decaiguin les donacions, però la ciutadania és tan fidel amb nosaltres com els votants de l'extrema dreta amb els seus partits.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?