Mentre Madrid es resisteix a aplicar el confinament total a la seua població, amb les taxes d’infecció de la Covid disparades, als municipis de la costa valenciana n’hi ha que s’ho miren com una oportunitat, i altres com una amenaça. Moltíssims madrilenys tenen la segona residència en municipis com Dénia, Torrevella, Gandia, Xàbia o Santa Pola i – pels qui tinguen l’opció del teletreball- pot ser temptador fugir de la capital espanyola per evitar-se un possible confinament.

La situació té molts punts de déja vu amb la que es va viure al març. Llavors, la possible arribada d’una allau de madrilenys potencialment portadors del virus va generar una forta alarma social –alimentada per alguns casos d’irresponsabilitat greu- i municipis com Cullera o Gandia van arribar a bloquejar l’accés a les urbanitzacions amb tanques o barricades fins que la Delegació del Govern els va obligar a retirar-les. El dret a la mobilitat interprovincial, que no estava restringida, pesava més que les prevencions en matèria de salut.

Ara no sembla que la situació siga similar. O, mirat d’una altra perspectiva, potser la por a la crisi econòmica és més forta que la por al coronavirus. El foc el van obrir fa uns deu dies alcaldes de localitats com Benidorm, Torrevella o Xàbia que, en declaracions a la premsa local "convidaven" a tots els madrilenys amb residència a instal·lar-se als seus municipis mentre duraren les restriccions, o fins i tot «de forma permanent». "No cal preocupar-se per la seua arribada; al revés, és millor per a l’economia i beneficia als sectors productius" va explicitar l’alcalde de Torrevella (Baix Segura), Eduardo Dolón en unes declaracions al Diario Información. 

"No valorem l’arribada o no de madrilenys o de residents d’altres llocs a la ciutat –explica una portaveu de l’Ajuntament de Dénia (Marina Alta) a Públic-, si hi ha gent que hi té una residència té tot el dret a vindre mentre no hi haja restriccions a la mobilitat i nosaltres no hi tenim res a dir".

Aquesta despreocupació, però, no sembla compartida per bona part dels seus veïns. Només cal llegir els comentaris als grups de Facebook de les diferents poblacions citades per adonar-se de la desconfiança, la por i el rebuig que ha generat aquesta "invitació". De fet, en alguns consistoris la proposta ha generat agres debats, com a Santa Pola (Baix Vinalopó) –on Compromís, a l’oposició, ha titllat "d’irresponsable" a l’alcaldessa- o El Campello (Alacantí), on Ciudadanos ha acusat Compromís de «fòbia als madrilenys» .

Precisament Gerard Fullana, regidor de Xaló i portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant, avisa que "promoure desplaçaments des de zones calentes com Madrid a les segones residències de municipis de costa amb baixa incidència de positius no sembla massa sensat". També recorda que al País Valencià hi ha més d’un milió de segones residències pel que el «control d’aquesta població com planteja Andalusia és un objectiu inassumible i amb finalitats propagandístiques».

El condicionant de la dependència turística

Set mesos després de la primera onada de la pandèmia hi ha, també, un altre element de primera magnitud sobre la taula: la supervivència econòmica. Zones altament dependents del turisme han patit una de les temporades més fluixes que es recorden –encara que algunes veus ho matisen que encara «se l’esperaven pitjor»- i no paren de rebre males notícies, com la suspensió del programa de viatges de l’Imserso per part del Govern espanyol, que ha estat criticat de forma transversal.

La gran estratègia del sector hoteler i les administracions ha passat per vendre la zona com a "destinació segura". Precisament les bones dades del País Valencià en els índexs de contagi, que aquesta setmana han rebaixat fins i tot els d’Astúries, són el principal argument de la campanya. Unes dades que l’obertura a visitants pot fer empitjorar, en una paradoxa que sembla impossible de resoldre.

Ara per ara, milers de negocis que pateixen per la seua supervivència i dimarts una manifestació va convocar centenars de persones a Benidorm sota el lema "ERTE o muerte", per exigir l’allargament dels ERTO excepcionals, una mesura que s’aprovaria just l’endemà.

L’experiència del març

Però hi ha altres raons que avalen aquesta tranquil·litat amb l’arribada de madrilenys. "Al març vam tenir un nivell d’alarma social molt alt per aquest tema –explica el regidor de Gandia (La Safor) Nahuel González- i al final les xifres no van avalar-la". Gandia va mantenir-se com una de les ciutats de més de 50.000 habitants amb uns índexs d’infecció més baixos de tot l’Estat espanyol fins a l’agost, quan hi va haver alguns brots importants relacionats amb l’oci nocturn. "Cal reconèixer que els casos d’irresponsabilitat per part dels no residents que van instal·lar-se ací durant el confinament van ser molt puntuals", continua González.

Des de l’Ajuntament de Dènia apunten en la mateixa direcció: "l’arribada de madrilenys o valencians va generar molta por, però en cap moment va generar problemes de desabastiment o col·lapse de servicis". I encara reblen: "tampoc esperem una allau de gent, és important no crear alarma social amb aquest tema".