La condemna de Luis Eduardo Ramírez, educador en un centre privat concertat de menors tutelats, per abusos sexuals a una xiqueta internada el passat mes de desembre ha alçat una forta polseguera política al País Valencià. El que hauria pogut ser l’enèsim cas d’abusos a menors en un centre religiós –en aquest cas el Centro de Acogida Niño Jesús de València- ha agafat un caire molt diferent. I és que l’educador és l’exmarit de Mónica Oltra, vicepresidenta primera del Govern valencià i consellera d’Igualtat, sobre la que recau les competències d’aquest tipus de centres.

La relació entre el condemnat i Oltra –que ha estat convenientment destacada per la premsa més conservadora, malgrat que ja estaven separats en el moment en què van succeir els fets- ha polititzat el cas. No hi ha cap indici que la vicepresidenta haguera utilitzat la seua posició per tal de protegir o afavorir el seu exmarit, però la sentència de l’Audiència Provincial, criticant durament les actuacions de la conselleria, han acabat de donar munició a la polèmica. I, per acabar-ho de rematar, l’advocat de la víctima –que ja és major d’edat- és José Luis Roberto, històric dirigent del partit d’extrema dreta España 2000, qui té especial animadversió contra Oltra. L'octubre del 2017 va assetjar la vicepresidenta al seu domicili, mentre sopava amb els seus fills, acompanyat d’altres simpatitzants d’España 2000, emmascarats i amb una potent megafonia. Ara intenta explotar el cas per tal de guanyar rellevància política. "España 2000 ha quedat pràcticament desarticulada, ja que la majoria dels seus membres han anat a Vox –explica una persona coneixedora d’aquest submón- i Roberto pensa que si aconsegueix enfonsar Oltra podrà recuperar cert prestigi".

Van fallar els protocols?

La pregunta més important, però, és: el sistema que havia de protegir la menor tutelada, li va fallar? Òbviament sí, ja que va patir els esmentats abusos sense que es pogueren evitar. A més, els magistrats critiquen que, en un primer moment, ni la direcció del centre, ni la psicòloga ni la direcció territorial van creure la seua versió i que, més endavant, els informes encarregats per conselleria a experts en aquest tipus de situacions també van exculpar l’educador. Des de la conselleria, en canvi, posen l’accent en què des del primer moment que hi va haver sospites, el mateix centre va activar el protocol previst per aquests casos, va apartar al treballador del lloc de treball i va comunicar els fets a la direcció territorial de la Conselleria. Aquesta, per la seua banda va posar en marxa tots els protocols establerts per aquest tipus de casos, va col·laborar en tot moment amb la Fiscalia de Menors i va arribar fins on podria, tenint en compte que es tracta d’un centre privat i que l’abusador no és treballador públic.

Amb tot, els magistrats de l’Audiència Provincial són especialment durs amb l’actuació del centre i la Conselleria, als qui acusa d’haver intentat exculpa l’agressor en lloc de protegir la víctima. La compareixença d’Oltra aquest dimecres a les Corts és a petició seua, per tal de poder donar totes les explicacions necessàries com a màxima responsable política dels centres amb menors tutelats. Fonts d’Igualtat avancen que "malgrat que la Conselleria no estava personada en la causa ni estava sent jutjada ni acusada de res, el gruix de la sentència es dedica a condemnar-ne les actuacions i ara ens toca desmentir unes acusacions de les quals no vam poder defensar-nos en els jutjats". La mateixa Oltra –que ja ha respost a qüestions sobre aquest tema en diverses ocasions- alertava en seu parlamentària sobre l’ús partidista dels fets: "La mateixa setmana hem conegut dues sentències. Una del Tribunal Suprem que davant d'un cas d'haver prostituït a dues xiquetes del centre de Montolivet, va tindre una petició fiscal de 35 anys de presó, però aquesta no ha despertat cap interès informatiu".

Un educador social –en un altre centre- que prefereix no dir el seu nom, alerta del mal que la intensa exposició mediàtica del cas pot fer en el sistema de tutelatge de menors. "Ja hi ha molts centres que ja no deixen als xiquets a soles en una habitació tancada amb un educador, com se suposa que t’ha d’explicar alguna cosa confidencial llavors? O que no et deixen donar abraçades. Això és aïllament sensorial i és una forma de violència institucional, però no sembla que importe massa a ningú", explica. Sobre l’actuació de la conselleria en aquest cas considera que és "l’habitual". "La Institució tendeix a protegir els treballadors, però no en aquests casos, sinó en qualsevol tipus de funcionariat o similars".