Público
Público

PAÍS VALENCIÀ La reversió de les privatitzacions sanitàries s’encalla al País Valencià pel model a desenvolupar

La conselleria de Sanitat retira l’esborrany d’Empresa Pública Sanitària, que es volia crear per recuperar la gestió de l’hospital de Torrevella, per l’oposició sindical i dels socis de Govern de la Generalitat valenciana

Hospital de Torrevieja.
Hospital de Torrevella.

El programa de recuperació de serveis de salut privatitzats en l’època del PP ha quedat encallat, a pesar de ser una de les principals senyes d’identitat dels governs del Botànic. Després de l’èxit de la reversió de l’hospital d’Alzira, materialitzada a pesar de la forta oposició de Ribera Salud, l’empresa que el gestionava, ara tocava el de Torrevella. Ací, però, la socialista Ana Barceló, consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, va optar per un canvi en el model d’integració del centre a la xarxa pública, amb la creació d’una Empresa Pública de Salut. La proposta va desfermar una unànime oposició sindical i les crítiques dels seus socis de Govern. Davant la polèmica, Ximo Puig va optar per retirar el document i va acceptar "encetar un procés de diàleg".

Atienza (CCOO): "El model de Torrevella és una porta oberta al model de gestió privada"

Però, quina és la diferència entre el model de reversió de l’hospital d’Alzira i el que es volia implementar a Torrevella? "A Alzira es va integrar el centre en la xarxa pública de forma completa, subrogant la plantilla que hi havia com a personal a extingir. En canvi a Torrevella volen crear una empresa que s’encarregue de la gestió. Seria una empresa de capital 100% públic, però una empresa al cap i a la fi, subjecta al dret mercantil privat", explica Rosa Atienza, secretària general de la federació de salut de CCOO. Per a aquesta sindicalista, això suposa una sèrie de problemes, entre els quals destaca la facilitat de reprivatització "en cas que canvien les majories parlamentàries". Però també el fet crear un "precedent perillós", amb la gestió de la sanitat pública amb criteris empresarials, ja que l’esborrany de document sobre l’Empresa Pública de Salut li permetria gestionar, no soles l’hospital de Torrevella o els serveis de ressonàncies magnètiques i els de farmàcia sociosanitària, com es preveia en un principi, sinó qualsevol tipus d’assistència en salut. "És una porta oberta al model de gestió privada i a l’atomització del sistema públic de salut –insisteix Atienza-, potser no és un risc immediat, però de cara al futur sí".

Des de CCOO critiquen també que aquest model pressuposa un fre a la millora de les condicions laborals dels treballadors, ja que "en ser empresa pública, acumulen les pitjors restriccions del sector públic que imposa la Llei Montoro i els del sector privat, a més d’aïllar-los de la xarxa general de trasllats, promocions, etc." Finalment afegeixen "l’opacitat i la manca de controls" de les que gaudeixen les empreses públiques. "Aquesta proposta no suposa una reversió real", conclou Atienza.

Almiñana (Sanitat): "És una bona opció i un bon instrument per endreçar la situació del sector públic"

La subsecretaria de la conselleria de Sanitat, Mónica Almiñana, discrepa profundament i defensa que l’Empresa Pública de Salut "és una bona opció i un bon instrument per endreçar la situació del sector públic" sorgit amb les reversions. "Cal pensar que les privatitzacions es van fer de tal forma que es garantira que allò mai tornaria a ser públic. Els contractes que ens hem trobat són una autèntica vergonya i el debat actual no ens hauria de fer perdre de vista quin és el problema i qui el va generar", defensa Almiñana. Per a la subsecretaria, malgrat que el model Alzira té moltes coses positives, també ha generat problemes, "com la creació d’una bossa de 1.500 treballadors en una figura jurídica de personal a extingir, als qui no se’ls pot oferir certs avantatges, com prejubilacions, mobilitat o excedències, ja que la llei no ho permet", el que provoca que la situació generada "no és bona". "Per això la consellera va pensar que aquesta era una bona opció, ja que és un instrument públic directe amb el màxim de garanties". Per a la conselleria –a diferència dels sindicats o els seus socis del Botànic- una empresa 100% pública és equiparable al sector públic general i no ho veuen un problema i sí una opció "per buscar un equilibri" entre tots els interessos que es creuen en aquest procés.

Esteve (Compromís): "Cal deixar de posar pedaços i elaborar un full de ruta de la reversió de les privatitzacions"

Carles Esteve, diputat de Compromís i membre de la Comissió de Sanitat de les Corts, reclama "deixar de posar pedaços i elaborar un full de ruta de la reversió de les privatitzacions, que comence a Alzira i acabe a Manisses", per tal "d’evitar que genere friccions" dins de la coalició de Govern, ja que aquest és "un tema troncal" dels acords del Botànic. "Des de la lleialtat institucional demanem a la conselleria més transparència i debatre propostes". "No pot ser que l’esborrany del document ens haja arribat a través d’una secció sindical", reclama Esteve, per qui "la pandèmia ens ha demostrat la necessitat i importància de la sanitat pública i ara és el moment de reforçar-la, no de deixar-la en una situació més precària".