El golf com a bandera del desenvolupament econòmic. És una de les cridaneres propostes de la patronal valenciana per "millorar la competitivitat" i "afavorir la recuperació" en aquest escenari postcovid. Així ho planteja la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) en el seu document de mesures fiscals, que suggereix una reducció de l'IVA al 10% en camps de golf "com a estímul a l'activitat turística, amb la consegüent generació d'ocupació".

I és que, lluny d'aprendre dels fiascos del passat, l'urbanisme de golf ressorgeix —o si més no es resisteix a desaparèixer— en una sèrie de municipis on certs governants encara anhelen fer realitat antics projectes que la crisi de 2008 va convertir en miratge. La borratxera de golf i rajola durant les majories absolutes del totxo ja va suposar impactes ambientals i desordre territorial visible hui al litoral valencià. La vella recepta, però, continua obrint-se pas en aquesta "nova normalitat".

Reactivar enmig de la crisi sanitària

A La Vila Joiosa, els pals i els forats s'han colat en plena pandèmia després de fer públic el regidor d'Urbanisme de la capital de la Marina Baixa que el consistori tramita informe favorable a la sol·licitud de la Declaració d'Interès Comunitari (DIC) per a un camp de golf. L'empresa Los Almendros de Alicante SA s'acull a aquesta figura per poder desenvolupar nou forats en uns terrenys no urbanitzables en el paratge de l'Almisserà, una actuació que permetria, en terme de la Vila, augmentar la superfície del green que la mateixa societat ja va materialitzar en l'adjacent localitat de Finestrat.

Encara que l'aprovació final recau sobre la Generalitat, el moviment donat per Pedro Alemany, del partit Gent per la Vila (escissió del PP), torna a situar en una nova casella d’eixida un projecte que es remunta vint anys en el temps i que ha derivat en una autèntica muntanya russa de vicissituds. Els plans inicials parlaven de més de 1.600 habitatges vinculats al camp de golf, una operació descartada posteriorment.

Durant aquest temps, Los Almendros de Alicante s'ha topat amb pronunciaments judicials que li retiraven la condició d'agent urbanitzador que va obtenir per subrogació, informes desestimatoris i l'oposició dels moviments ecologistes, que denuncien afecció sobre zones d'especial protecció.

Des de 2015, la promotora ha pres un altre itinerari i batalla per la DIC, amb un consistori sempre obert a convenir. El juny de 2017, la mercantil va obtenir una primera resposta negativa per part del govern local, conformat aleshores per PSPV-PSOE, Gent per la Vila i Esquerra Unida, que argumentava que la simple extensió d'un camp de golf no podia ser considerat d'interès comunitari. No obstant això, el mateix ajuntament es mostrava disposat a estudiar una nova proposta que incloguera elements encaminats a "qualsevol possibilitat d'inversió que supose beneficis per al municipi".

Uns mesos després, ja el 2018, la mercantil semblava atendre la demanda i reformulava la idea incorporant, com a complement al camp de l'esport elitista, la construcció d'un hotel de quatre estrelles i dos camps de futbol "a fi de constituir un complex turístic/esportiu de rellevància no només per al municipi, sinó a escala provincial i autonòmica". Però allò tampoc no ha acabat arribant a port.

Porta oberta a futurs projectes turístics

El nou govern constituït el 2019 (ara, juntament amb PSPV i Gent, està Compromís) es compromet, efectivament, a tramitar favorablement l'actuació relacionada amb el camp de golf, però sense incloure-hi els camps de futbol i l'hotel. En un comunicat recent, el regidor d'Urbanisme, ferm defensor del projecte, explica que el conveni de 2018 va produir "dubtes respecte a la seua viabilitat des d'un punt de vista jurídic i tècnic".

Alemany defensa ara l'actuació solitària del camp de golf, al qual s'afegeix únicament un vial i una rotonda per justificar el canvi de criteri davant de la Generalitat. Argumenta que hi haurà ingressos directes a l'Ajuntament, que existeix informe tècnic favorable, que l'actuació és "ambientalment assumible" i, el més cridaner, que "no tanca la possibilitat d'una futura ampliació" amb "nous serveis".

Quant al deute, el regidor comunica que l'empresa s'hauria compromès a desistir de la reclamació d'interessos i despeses a l'Ajuntament (quantitat que aquest regidor situa en més d'un milió d'euros) i que la quantitat inicial d’1,2 milions d'euros abonada en el seu dia per l'empresa ja va ser retornada al gener. L'embolic amenaça de seguir el seu curs, ja que des de l'oposició es critiquen les formes i es demana la revocació de la decisió. Ciudadanos sol·licita retornar a l'acord adoptat el 2018, que inclou l'hotel i els camps de futbol.

"Al capdavall, és un exemple més de l'aposta única i exclusiva de l'Ajuntament per aquest model de massificació turística que destrueix el territori", sosté Derek Thornell, membre de l'Assemblea Municipalista de la Vila Joiosa (AMVJ). Per a aquest col·lectiu, el projecte compta amb moltes implicacions ambientals i amb un important problema associat a l'aigua. "Ja ho estem veient: en els últims anys s'han anat derivant els usos de l'aigua molt més cap al turisme, deixant de banda l'agricultura", expressa Thornell.

Encara que caldrà esperar, des del col·lectiu tenen la sensació que, vint anys després, podria arribar el moment del camp de golf. L’AMVJ al·ludeix a la bona mà de l'empresa amb les institucions que han de decidir. I és que Los Almendros de Alicante no és una firma desconeguda en aquesta zona. En el seu recorregut, tal com explica el periodista Francesc Arabí en el seu llibre Ciudadano Zaplana, s'han donat cita un bon nombre d'amics i parents de l'expresident de la Generalitat, actualment imputat en el cas Erial. Vinculat directament a aquesta societat també està Andrés M. Torrubia Arenas, president de la Federació de Golf de la Comunitat Valenciana.

No donar mai per mort

A la veïna comarca de la Marina Alta, això del desenvolupament d'un camp de golf que es presenta amb l'embolcall de l'impuls econòmic ve d'antic i, de fet, ha marcat la vida política de la localitat de Pego des de mitjans de la dècada dels 2000. Aprovat acceleradament, a interès de l'agent urbanitzador, sobre la botzina de la polèmica Llei autonòmica Reguladora de l'Activitat Urbanística (LRAU), Pego Golf ha transitat per un viacrucis similar al de tantes altres iniciatives d'aquestes característiques: crisi de la rajola, actuació no materialitzada per part de la mercantil i incompliment dels terminis de l'acord urbanístic.

No obstant això, i malgrat la llarga letargia, els defensors del pla, associat a 1.300 habitatges i hotel, es neguen a donar-lo per mort. De fet, el 2018, amb els terminis esgotats, el ple de l'Ajuntament desestimava la moció presentada per Compromís per iniciar l'expedient de caducitat del projecte. Era el primer intent dels valencianistes per liquidar una aspiració que els socialistes, que ostenten l'alcaldia, defensen sota el paraigua de l'ocupació.

Tot i això, l'octubre de 2019, l'Ajuntament va iniciar el procediment per declarar aquesta caducitat, tot i que finalment aquest procediment ha estat donat per expirat recentment. "Estan allargant processos artificialment, esgoten els terminis per incomplir i donar temps. I no ens comuniquen res. Ja hem sol·licitat que es torne a iniciar aquest procediment", exposa Àngel Oltra, regidor de Compromís a Pego.

El camp de golf és sens dubte una causa determinant del distanciament entre l'actual batlle Enrique Moll i la coalició valencianista, a l'oposició. A Pego, tot i que l'aritmètica era favorable a un pacte entre PSPV i Compromís, aquesta línia vermella va fer impossible l'acord després de les passades eleccions municipals de 2019. El PSPV governa actualment en minoria amb el suport de Ciudadanos i la llista local Ciutadans per Pego. "Vivim en una de les tres comarques més turístiques del País Valencià i som la segona més pobra. Aquest no és el model que volem per al nostre poble", raona Oltra.

Per al regidor, la petjada de Pego Golf sobre aquest municipi de tradició agrícola pot revelar-se devastadora, atesa la sobreexplotació dels recursos hídrics i la disminució de terra disponible per conrear. "No és una necessitat la construcció en aquest poble. Pego té, sense comptar el PAI en qüestió, tres milions de metres quadrats urbanitzables, el doble d'aquest projecte, i no s’hi construeix. Ells diuen que el camp de golf farà que es construïsca, però tenim un camp de golf a molt pocs quilòmetres (Olivanova) i no aportaríem res de nou, més enllà de l'especulació", recalca Oltra. Per a l'edil, el desenllaç natural implica tombar el pla i revertir els terrenys a rústic.

Un model decadent

"És com el nàufrag que té tot el cos dins l'aigua tret del cap; hi ha moments en què només té el nas fora però mai acaba d'enfonsar-s’hi del tot". Amb aquesta il·lustrativa imatge, el regidor de Compromís a Torreblanca, Miquel Giner, traça la també erràtica experiència en aquesta localitat de la Plana Alta, ja en terres castellonenques.

Hi ha moltes similituds amb el cas de Pego, i ací el projecte de Doña Blanca Golf també ha fet impossible un acord de legislatura entre socialistes i valencianistes. Josefa Tena, alcaldessa del municipi, del puny i la rosa, maniobra des de la passada legislatura per reactivar aquesta antiga actuació impulsada pel PP el 2005 que contemplava, en el seu inici, més de 4.000 habitatges, hotels de luxe i un camp de golf de 600.000 metres quadrats. Actualment, una Agrupació d'Interès Urbanístic, capitanejada per la Sareb, disposa dels terrenys per a un megaprojecte que no sembla tenir interès per a cap empresa, ja que no s’hi compta amb garanties per a la seua viabilitat.

"L'alcaldessa diu que servirà per a crear ocupació. És indubtable que, si el PAI dura tres anys, durà treball al poble. Ara bé, un cop estiga construït el PAI, qui pagarà la llum de tots els fanals? Qui pagarà el manteniment d'aquests carrers? Només s'està mirant a curt termini", expressa Giner sobre una iniciativa que grinyola en l'actual context d'emergència climàtica.

A poca distància de Torreblanca es poden trobar més respostes sobre la conveniència d'apostar-ho tot per un camp de l'esport elitista. A Borriol, el camp de golf que va presidir l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va acabar en subhasta el 2016, després de sumar diversos deutes hipotecaris; finalment la família del golfista Sergio García va eixir-ne al rescat. Una mica més al nord, el camp de golf del petit municipi de Sant Jordi s'ha revelat, després de 25 anys en funcionament, com una instal·lació deficitària en què l'Ajuntament ha invertit cada any desenes de milers d'euros per al seu manteniment.