Miquel Pueyo París (1957) va aconseguir fa quatre anys ser el primer alcalde d'ERC de Lleida des de la Segona República, després de gairebé 40 anys d'alcaldes socialistes. Ho va fer amb el suport de Junts i El Comú, encara que el pacte amb els comuns es va trencar a mig mandat. Professor de Periodisme i Comunicació Audiovisual i un dels tres únics diputats republicans al Parlament que el 1991 van votar una resolució a favor de la independència de Catalunya, va ser el candidat d'ERC perquè li ho va demanar el president d'ERC, Oriol Junqueras, des de la presó.

Fa quatre anys es va presentar a alcaldable perquè li va demanar Oriol Junqueras. Per què es presenta ara?

Efectivament hi va haver un impuls o una pressió afectuosa especial per part d'Oriol Junqueras, Marta Rovira i de persones que de sobte van veure la seva vida alterada profundament per tots els fets de l'1 d'octubre. I això em va fer sentir un compromís per assumir aquesta responsabilitat. Què és el que m'impulsa a tornar-me a presentar? La voluntat, la convicció, la responsabilitat que quatre anys no poden ser un parèntesi, sinó que han de ser l'inici d'una etapa i han de servir per consolidar el canvi que hem promès, que d'alguna manera, en alguns aspectes, només s'ha insinuat.

Quants anys creu que hauria d'estar un alcalde al càrrec?

Jo he estat vuit anys al Parlament, vuit al Govern i sigui l'alcalde qui sigui, mai no estaré més de vuit anys en un càrrec polític per dues raons: primer perquè fa que sigui molt difícil el retorn a la professió o vocació que tinc, i dos perquè crec que no és bo professionalitzar la política.

Creu que pot guanyar les eleccions i no ser alcalde?

Bé, al món local les sorpreses no són infreqüents, però crec sincerament que el 2019 vaig procurar mantenir les relacions amb la resta de partits, i no només des del punt de vista polític, sinó fins i tot des del punt de vista de la gestió personal, que permet ampliar acords. Espero que aquesta capacitat d'arribar a acords la pugui conservar.

Amb qui pactaria i amb qui no pactaria?

La primera consideració és que el temps de les majories absolutes ha passat. No només a la Paeria de Lleida, sinó en molts àmbits polítics, al català i al dels països i estats europeus. Per a mi hi ha dos elements o dos fets importants. Un és la posició de cada partit en relació amb que el que es va dirimir al voltant de l'1 d'octubre, és a dir, dret a l'autodeterminació o no, llibertat d'acció política davant de mesures repressives. S'estableix una línia que deixa en un costat els partits que van donar suport a l'aplicació del 155 i a l'altre costat els partits que s'hi van oposar. Aquest és un factor.

L'altre és canvi sí o canvi no. Nosaltres vam guanyar el 2019 amb la promesa d'introduir canvis profunds. Un dels meus adversaris, el senyor Larrosa, que, en números rodons, porta 11 anys a La Paeria ocupant càrrecs de responsabilitat és obvi que representa una la manera anterior de gestionar un projecte de ciutat que des del meu punt de vista queda molt ancorat al segle XX. Nosaltres suposem una proposta de canvi i un projecte de ciutat més orientat al segle XXI. Això, d'entrada, defineix una proximitat i unes distàncies. Cal veure si El Comú continuarà, si hi entrarà la CUP.

Per a mi és molt important evitar que hi hagi un govern de conveniència, per exemple, entre el PSC, la dreta espanyolista i, fins i tot, Vox, perquè el mandat del 2015 al 2019 va ser un acord de facto en alguns casos entre socialistes, Ciutadans i PP. Una de les meves obligacions és intentar evitar que això torni a passar.

El pla de l'estació, el Parc de les Bases i el polígon Torreblanca fa 20 anys que són a les campanyes. Per què la ciutadania ha de creure que ara sí?

En el cas del Parc de les Bases, perquè ja hi ha una dotació econòmica de 600.000 euros atorgada, fons Next Generation, amb un projecte de renaturalització, que inclou dues basses i la plantació d'un centenar d'arbres. Torreblanca i el pla de l'estació s'arrosseguen des de principis del segle XXI. En el cas de Torreblanca, hem aconseguit un acord amb Adif, i en el cas del pla de l'estació, el procediment urbanístic va endavant. És evident que perquè tiri endavant hi ha d'haver una empresa privada amb solidesa que es presenti, també hi ha un consens ampli polític i de sectors de la ciutat. Penso que en proper mandat pot arrencar el procés.

Hi ha empreses interessades?

Sí. I si podem licitar-ho, apareixeran privats per tirar-ho endavant.

Veïns de Pardinyes s'han mobilitzat i amb molta força contra l'alberg de temporers que planteja l'Ajuntament al barri. Com creu que afectarà a les eleccions?

La ciutat és un cos ampli, no una república federal de barris i, per tant, és obvi que hi ha hagut mobilitzacions contra l'alberg, en què han participat persones de Pardinyes i de fora, igual que n'hi ha hagut mobilitzacions a favor. No nego que hi hagi una mobilització única, homogènia de Pardinyes, en contra de l'equipament.

Com ens pot afectar? Ja veurem els resultats. També us dic una cosa, en alguns punts concrets que tenen a veure amb la dignitat de les persones o amb la resolució d'espais negres de la ciutat, que des del 2006 no té un alberg, governar també vol dir prendre decisions que no sempre són fàcils. I significa un grau de coratge, ja que aquesta és una decisió que hem pres sospesant els pros i els contres.

Ha declarat als jutjats per presumpta prevaricació per la querella presentada pels promotors del parc d'oci Torre Salses. Contempla la possibilitat d'una inhabilitació?

De moment, no hi ha ni tan sols un judici en marxa. Cal veure si la jutgessa i la Fiscalia arxiven les actuacions o tiren endavant. Aquesta és una querella plantejada amb tres objectius. El primer és intimidar el nostre entorn familiar. El segon és aconseguir que Toni Postius, Jordina Freixanet i jo mateix deixem de participar en plens o en juntes de govern en temes relacionats amb Torre Salses, amb la qual cosa la querella altera la proporció de vots. I el tercer motiu, evidentment, és intentar influir sobre els resultats de les eleccions municipals.

Quins són els dos problemes més importants que té Lleida actualment?

Per a mi, acabar de definir espais i oportunitats d'industrialització, sobretot en tot allò que té a veure amb l'àmbit digital o les noves energies, ja que reduiria l'excessiva dependència de la ciutat de la indústria agroalimentària, el servei i el comerç.

I l'altre gran repte no és exclusiu de Lleida, és planetari. És el tema de l'adaptació al canvi climàtic, que té a veure amb la salut, amb la vida. Hi ha decisions d'àmbit europeu o estatal que es poden implementar en l'àmbit local. A Lleida, a l'estiu hi pot haver diferències de molts graus entre una zona i altra. És evident que tenim sobre la taula un escenari de sequera i de pluges desordenades. I és una qüestió que no només afecta la meva generació o altres, sinó que és el compromís del món que deixarem als nostres fills i nets.

Què podeu fer des de l'Ajuntament?

Hi ha dissenyada una zona de baixes emissions que cal regular. Cal incrementar l'eficàcia i oportunitats del transport públic, hem de promoure alternatives que tinguin a veure amb la ciutat a peu. Lleida és una ciutat on es poden fer moltes coses caminant o en bicicleta.

També és molt important produir un canvi energètic. Hem d'aconseguir que la Paeria funcioni cada cop més amb energies renovables, afavorir que la ciutadania també faci aquest canvi i cal veure com s'amplien les alternatives del vehicle elèctric i també és molt rellevant, en el cas de Lleida, aconseguir grans masses verdes, en algun cas ens hem de plantejar substituir l'asfalt o el formigó.

Lleida és un dels municipis de més de 50.000 habitants de l'Estat amb els impostos locals més elevats el 2022, segons l'Institut d'Estudis Econòmics. Ocupa el quart lloc, amb una pressió fiscal un 37,5%, més alta que la mitjana estatal, per darrere de Reus, Girona o Sanlúcar de Barrameda. Abaixarà algun impost?

Aquesta dada és històricament certa perquè els diferents governs socialistes mantenien una pressió fiscal tan alta que els esforços de congelació d'impostos que hem realitzat aquests quatre anys encara no han tingut el seu efecte als rànquings. Tot i això, si es fixa en el subtítol de l'informe, posa que la ciutat de Lleida, en l'últim mandat, ha estat un dels municipis que ha incrementat menys el tipus de l'IBI. L'elevada pressió fiscal de Lleida ja existia el 2019, abans de l'actual mandat.

Tot i l'elevada pressió fiscal de Lleida el 2019, la desorbitada despesa de l'Ajuntament va portar a un dèficit en els comptes del 2019 de -3,5 milions d'euros, que l'actual govern municipal ha revertit amb la reducció de la despesa corrent, finançant les inversions amb cofinançament d'ajuts públics, i amb un increment de la fiscalitat vinculat a l'increment dels preus del consum.

Som també plenament conscients que els impostos són la via principal que té un Ajuntament per a poder dur a terme polítiques socials i que puguin fer avançar la ciutat . Pel que fa a les polítiques fiscals, Esquerra Republicana sempre actuarà amb responsabilitat, però sempre tenint en compte la situació social i econòmica que puguem viure. Per això, el 2022 i el 2023 hem congelat els impostos.

Si no fos alcalde, quin altre alcaldable seria millor per a Lleida?

D'alcaldables? Per a mi els millors són a la meva llista. Hem governat amb Junts i amb El Comú. I no ha estat fàcil. Hem d'aprendre que a la vida i a la política no tot és blanc o negre, a construir el millor possible amb els recursos i possibilitats que tens. Si que el govern del canvi va ser una esmena a la totalitat de 40 anys socialistes.

Jo sempre he elogiat públicament determinades actuacions d'Antoni Siurana i d'Àngel Ros. De Siurana, la cobertura de les vies o l'arribada de l'AVE al centre de la ciutat i de Ros, el parc agroalimentari de Gardeny. Ho he fet públicament i en la privacitat, cosa que no he sentit al senyor Larrosa, com a detall curiós. Quan ets alcalde entens que una ciutat no es construeix en vuit anys i tens una visió a llarg termini.

Aleshores, qui seria la persona?

No ho diré.

Hi ha alguna persona de la llista que no estigui empadronada a Lleida?

No.

Què és el millor que ha fet un regidor de l'oposició i qui ho ha fet?

Jo diria Joan Queralt, del PSC. És una persona d'Horta de Lleida i he vist que a la comissió de L'Horta, i en altres iniciatives que tenen a veure amb aquesta, Queral ha tingut sempre una actitud molt constructiva. I és evident que, per part del govern, David Melé (Junts) també té un paper molt positiu. Són persones que viuen a L'Horta, que tenen arrels familiars, la seva actitud ha estat molt positiva, i cal reconèixer-ho.

Quan costa l'autobús a Lleida i quan va pujar per darrera vegada?

1.20 eruos. Ara fa temps, a l'inici del curs, vam comprovar la combinació per anar a un col·legi.

Si no aconsegueix l'alcaldia, es quedarà a l'oposició?

Bé, en principi, el meu objectiu, amb tota la meva il·lusió i convicció és mantenir l'alcaldia. Però si no ho assoleixo, suposo que no tindré més remei.

Personalment, què us ha ensenyat l'alcaldia?

Que la política local és per mi la més dura de les que jo he pogut conèixer, però també la més apassionant en el sentit que és immediata, és molt propera.