Público
Público
MOBILITZACIÓ SOCIAL

El Pla de Xoc Social del País Valencià reivindica "una societat nova i en comú"

Aquest dissabte serà jornada de manifestacions en les principals capitals valencianes. El Pla de Xoc Social demana mesures "valentes i efectives" per a una eixida social d’aquesta crisi. El model productiu valencià, de nou sota la lupa.

L'acció del passat 4 de juny davant els jutjats de diferents ciutats valencianes per demanar la paralització de tots els desnonaments
L'acció del passat 4 de juny davant els jutjats de diferents ciutats valencianes per demanar la paralització de tots els desnonaments. PLA DE XOC PV

Les mobilitzacions ciutadanes tornen a poc a poc als carrers del País Valencià. Aquest dissabte, el Pla de Xoc Social ha convocat manifestacions a les ciutats d’Alacant, València i Castelló de la Plana per demanar una eixida social d’aquesta crisi associada a la Covid-19 i exigir "posar la vida al centre com a eix per avançar en aquesta nova normalitat". La plataforma, constituïda per més d’una vintena d’organitzacions i col·lectius de diferents comarques, advoca per "replantejar les regles de joc que han de prioritzar el fet públic sobre el fet privat i han de deixar espai per al sorgiment d'altres de comuns". Les marxes s’emmarquen en una crida a escala estatal que pretén plantar la llavor d’un moviment de resposta organitzada.

Des de la seua recent creació, el Pla de Xoc Social ja ha activat les seues demandes a peu de carrer en diverses ocasions. Ho va fer durant el passat 11 de maig davant la Conselleria de Polítiques Socials per exigir una "renda bàsica de quarantena" adreçada a aquelles persones en situació d’extrema necessitat. Posteriorment, el 4 de juny, la plataforma es va concentrar a les portes dels jutjats de diverses ciutats per demanar la paralització de tots els desnonaments i una "alternativa d’habitatge".

No debades, el rescat de les persones esdevé la pedra angular de les seues reivindicacions. En aquest sentit, els moviments socials que s’hi han adherit consideren un "pas útil" per a moltes famílies l'ingrés mínim vital —la nova prestació aprovada pel govern espanyol— però remarquen que és "insuficient" per als més vulnerables. "La quantitat assignada no arriba al llindar de la pobresa relativa, quedant-se quasi tres-cents euros per davall. Les condicions posades deixen molts casos fora: baixos ingressos, sense papers, sense domicili… i també exclou rangs d’edat", denuncien. Per a la plataforma, el tràmit es converteix, a més, en un "laberint de paperassa" i la burocràcia telemàtica complica a bastament les coses per a nombroses famílies. "Caldria habilitar mecanismes urgents davant la bretxa digital", sostenen.

Sense veu a la cambra autonòmica

Les marxes a terres valencianes coincideixen amb el desenvolupament de les sessions de la comissió per a la reconstrucció a les Corts, un espai que cerca fórmules de reactivació social, econòmica i sanitària. I és que les dades de l’actual escenari són esfereïdores. Des de l’inici de la crisi sanitària, el País Valencià ha registrat un total de 65.564 sol·licituds d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que afecten 415.635 treballadors, segons les últimes dades de la Conselleria d’Economia Sostenible. I, lluny d’aturar-se, aquestes xifres segueixen a l’alça. Només en els darrers set dies, s’han presentat 116 expedients més i s’han vist afectades 2.296 persones més respecte de la setmana anterior.

Precisament, des del Pla de Xoc Social confirmen que no han estat convidats a participar en aquest pla de treball presentat pels grups del Botànic II (PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem), que va rebre el suport de Ciudadanos, l’abstenció del PP i el rebuig de Vox. Veus com la Intersindical Valenciana, sindicat amb una important implantació en nombroses empreses públiques valencianes, ha criticat la seua exclusió, alhora que troba "incomprensible" l’absència d’entitats representatives de l’àmbit educatiu, un sector cabdal per a un procés de recuperació.

"Més enllà d’aquestes comissions, el que cal és que des de les institucions es donen solucions reals i efectives a aquelles persones que més estan patint aquesta crisi i, per a això, calen mesures valentes i efectives que no deixen ningú enrere", assenyalen des del Pla de Xoc Social. La seua aposta passa per contribuir al desenvolupament d’una nova societat ecològica, eficient i amb els drets humans com a bandera. "Cal començar a desenvolupar un nou tipus d’estat del benestar que supere els models conservadors, liberals i socialdemòcrates", conclouen.

A voltes amb el model productiu

La reconstrucció valenciana torna a posar en el mirall la sensible estructura productiva en aquest territori. En les darreres setmanes, diferents entitats han emés alguns pronòstics i han apuntat algunes receptes que ara haurà d’entomar el debat social i polític. Des de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), s’ha proposat un full de ruta basat en l’enfortiment de la digitalització, l’adaptació del teixit productiu a aquesta societat del coneixement i el suport permanent a la investigació bàsica, el desenvolupament tecnològic i les activitats R+D+I.

Per a la Fundació Nexe, grup de pensament del valencianisme polític, la situació d’emergència sanitària posarà al descobert les debilitats d’aquest sistema. A través del document 'L'economia valenciana i les polítiques d'ocupació després de la Covid-19. Nous horitzons de progrés i estratègies de transformació', Enric Nomdedéu (secretari autonòmic d’Ocupació), Joan Sanchis (economista) i Rafael Beneyto (expert en finançament autonòmic) recorden que el model productiu valencià presenta una baixa capacitat de resiliència i una dificultat manifesta per a absorbir els efectes dels xocs econòmics. Els autors tracen, a partir d’aquest diagnòstic, un seguit de possibles actuacions, entre les quals hi ha un acord verd valencià, la creació d’un Fons Estratègic d’Inversió Pública i una reducció de la jornada laboral a quatre dies o 32 hores setmanals per posar el benestar de les persones al centre i "resituar prioritats".

Des de diferents actors socials s’apunta que, ara més que mai, cal capgirar aquest model productiu i les dades que indiquen que el País Valencià compta amb salaris i pensions més baixos que la mitjana estatal, així com un percentatge d’economia submergida molt a prop del 23%. L’elevat risc de pobresa i un finançament que esdevé espoli hi fan la resta.