"Hui podem dir que el barri del Cabanyal-Canyamelar s’ha salvat, l’heu salvat. És el triomf de moltes persones gràcies a les quals hui estem ací. I ací significa un nou temps". Les paraules pertanyen a la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, expressades aquest dijous, minuts després de l’aprovació de la segona exposició pública per al Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar (PEC). El nou pas endavant ha estat ratificat sense cap vot en contra: l’equip de govern (Compromís i PSPV-PSOE) i Ciudadanos hi han votat a favor, mentre que PP i Vox s’hi han abstingut.

S’obri, ara, un nou període perquè la ciutadania torne a presentar al·legacions després d’un primer termini, ara fa un any, en què se’n van registrar més de 1.200 per part de l’ampli teixit associatiu del barri. La mateixa vicealcaldessa, també regidora de Desenvolupament Urbà, anunciava fa uns dies les modificacions introduïdes en aquesta segona versió del PEC i donava alguns titulars: reducció d’altures a un màxim de tres per respectar la idiosincràsia del barri, limitació dels habitatges turístics a un 10% en tota la trama afectada (la primera versió marcava fins a un 40% en algunes zones), creació de tres grans eixos verds per connectar nord i sud i catalogació de 1.200 immobles com a protegits.

Les primeres reaccions a aquesta revisió han tornat a evidenciar, tal com va passar fa un any, posicionaments no coincidents entre les associacions i plataformes veïnals. Entre les veus que celebren el nou text, hi ha la de l’Associació de Veïns i Veïnes Cabanyal-Canyamelar, activa des de fa més de quatre dècades. Per al seu president, Fèlix Estrela, aquesta segona versió del PEC suposa la "consecució de la rehabilitació total per al nostre poble" i veu ateses les demandes plantejades un any enrere. Durant el ple de dijous, Estrela va intervenir i no se’n va voler oblidar de la gent de Salvem el Cabanyal, plataforma que va protagonitzar durant més de dues dècades les lluites contra els plans de Rita Barberá d’executar una prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, que abocava a la destrucció de més de 1.600 habitatges.

L’únic inconvenient, a parer d’Estrela, ha estat la tardança. No debades, aquesta associació veïnal ha defensat des del principi la necessitat urgent d’un pla que, encara que millorable, permetera dotar el barri amb una nova planificació urbanística després de la derogació del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI) el 2015. "A hores d’ara estem en els llimbs: es va desfer el pla que volia devastar el barri però no se n’ha aprovat cap encara. No pot ser que, després de cinc anys de govern de progrés a la ciutat, encara no en tinguem", expressa el president.

El PEC, afig Estrela, haurà d’anar acompanyat d’accions socials paral·leles a la regeneració de la trama que acabe per configurar una situació que qualifica d’"esperançadora": "Necessitem tranquil·litat administrativa i planificació definitiva, però el barri ja no el para ningú. Abans la gent no s’atrevia a reformar les cases perquè no sabia què passaria; ara ho estan fent i això s’encomana entre altres veïns i projecta una sensació de paisatge urbà".

El formigó, convidat predilecte

La nova formulació del PEC, però, no ha obtingut tan bona acollida en el si d’altres estructures organitzatives. Cuidem Cabanyal-Canyamelar la valora com a "insuficient", a més de considerar "inacceptable" la seua aprovació durant l’estat d’alarma. Aquesta associació veïnal, nascuda fa un any al caliu del moviment que va construir col·lectivament catorze al·legacions amb el suport de més de 1.000 persones, denuncia les "presses" de l’Ajuntament i la "manca de transparència i comunicació per part de la regidoria".

A través d’una nota de premsa, Cuidem assenyala que la versió actual "manté el seu caire turistificador" i ignora  "la demanda de redimensionar dràsticament a la baixa el volum del PEC i reduir les exagerades expectatives de creixement de població (10.000 habitants més) al barri". Alhora, adverteix que la limitació d’altures no es respecta en tot l’àmbit d’afecció, a més de no prioritzar la rehabilitació i reconstrucció del Conjunt Històric Protegit, que compta amb un parc important d’edificacions de titularitat pública. Una desatenció, diuen els moviments socials, que contrasta amb el gran volum de noves construccions.

Consultats sobre aquesta qüestió, la cooperativa El Rogle reconeix que s’han tingut en compte alguns dels canvis més "estètics" i "parcials", mentre que no se n’han abordat d’altres que resulten més fonamentals. Per a aquesta entitat que treballa en la mediació i la defensa de conflictes relacionats amb el dret a l’habitatge, les concessions parcials no substitueixen el procés de consulta ciutadana i replantejament total que creuen que cal. "El PEC continuarà edificant molt d’habitatge lliure (encara que els seus percentatges d’habitatge protegit siguen també molt importants) en un moment en el qual la ciutat no en necessita en absolut, i seguirà sent un projecte que, encara que siga com a efecte col·lateral, perpetua la gentrificació i turistificació de la zona, posant en risc d’expulsió els sectors més humils i qüestionant la cohesió i model de vida d’aquests barris històrics", sostenen.

D’entre totes les actuacions referides a nova edificació, sorprén l’hotel de 15 plantes previst en el solar més proper a la Marina i el carrer d’Eugènia Vinyes, emmarcat en l’antic PAI de les piscines olímpiques. El PEC bateja el complex com una "fita" arquitectònica del barri mariner i s’acull a la generació de plusvàlues com a argument per al finançament del pla urbanístic que es projecta a la zona. Els redactors del pla defensen que aquests aprofitaments addicionals seran directament gestionats per l’ens públic i reinvertits en adquisició de sòl dotacional. L’operació, per a El Rogle, continua tractant l’edificació d’habitatge (lliure) i d’instal·lacions terciàries "com una mercaderia". Des de Cuidem, alhora, alerten que es posen les bases per a un creixement demogràfic estratosfèric i una pressió turística important.

Una solució digna per als més vulnerables

Un dels indrets sobre el qual s’ha posat el focus aquests dies ha estat el del bloc dels Portuaris. Aquest edifici, construït el 1954, presenta des de fa anys problemes molt seriosos de deteriorament, insalubritat i infrahabitatge que requereixen actuacions no només urbanístiques sinó també socials. La versió actualitzada del PEC proposa com a solució l’enderrocament de l’edifici i el reallotjament dels propietaris en noves construccions al mateix barri.

Tal com expliquen des de El Rogle, la nova proposta dona una solució concreta per a les persones propietàries, però deixa prou més "en l’aire" la referent a les persones que habiten els pisos de propietat pública. La cooperativa assenyala que, independentment que una proporció d’aquestes llars no propietàries estiguen ocupades irregularment, s’ha de buscar una opció d’habitatge digna i operativa per a totes les unitats de convivència.

"Són població del barri amb totes les implicacions. El fet que siguen famílies empobrides i moltes amb menors d’edat hauria de ser una raó més per a cuidar una solució que no posara en risc el seu dret a l’habitatge", apunten. Pel que fa al reallotjament, l’equip d’advocats i sociòlegs subratlla que hauria de contemplar "el difícil equilibri entre evitar la creació de guetos i mantenir les xarxes de suport d’aquestes persones".