Público
Público
Únete a nosotros

PRESOS POLÍTICS Jordi Sànchez obre la porta a tornar a ser candidat a la presidència de la Generalitat

La resolució del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que insta l'Estat espanyol a complir mesures cautelars per garantir el compliment dels drets polítics del diputat de JxCat, explica el nou plantejament. Segons el seu advocat, Jordi Pina, en qualsevol cas es tracta d'una "hipòtesi de treball", ja que primer hauria de ser proposat com a candidat pels grups parlamentaris i pel president de la cambra legislativa, Roger Torrent.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jordi Pina i Nico Krisch, advocats de Jordi Saǹchez. JxCat

Jordi Sànchez s'ha posat a disposició de Junts per Catalunya (JxCat) i del president del Parlament, Roger Torrent, per tornar a ser el candidat a la presidència de la Generalitat. La raó són les mesures cautelars que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha dictat a l'Estat, i que si s'apliquen implicarien que pogués exercir plenament els seus drets polítics. Així ho ha anunciat el seu advocat, Jordi Pina, que dissabte va visitar-lo a Soto del Real, l'endemà de la resolució de l'ONU. L'expresident de l'ANC, empresonat des del 16 d'octubre i acusat de rebel·lió, era el pla B de JxCat després de la renúncia de Carles Puigdemont, però la negativa del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a deixar-lo assistir al ple del Parlament va provocar que finalment el candidat que hi arribés fos Jordi Turull, que no va aconseguir la investidura.

Pina ha deixat clar que, en qualsevol cas, la decisió l'han de plantejar els "grups parlamentaris" [independentistes] i el president del Parlament, però que la resolució del Comitè Internacional de l'ONU permet plantejar una "hipòtesi de treball" que fins divendres no es contemplava. Pina va abordar la qüestió dissabte a la presó de Soto del Real. L'advocat es trobava a Madrid perquè també s'encarrega de la defensa dels consellers cessats Jordi Turull i Josep Rull, que com Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva van ingressar a la presó divendres, per ordre de Pablo Llarena. Així mateix, la situació també suposa que Sànchez no contempli a curt termini abandonar l'acta de diputat. En la seva darrera compareixença al Tribunal Suprem davant de Llarena havia dit que estava disposat a fer-ho en el termini d'unes setmanes o mesos.

Al costat de Jordi Pina ha comparegut Nico Krisch, especialista en dret internacional i membre de l'equip jurídic de JxCat, que dimecres passat va presentar una demanda en nom de Sànchez davant el Comitè de Drets Humans de l'ONU, denunciant que s'havien vulnerat els seus drets polítics després que la justícia espanyola no li permetés acudir a la seu parlamentària. L'organisme, format per 18 experts, s'encarrega de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics per part dels 170 estats que l'han ratificat. Només dos dies, el comitè va respondre dictant mesures cautelars, que passen perquè l'Estat espanyol activi "totes les mesures necessàries per garantir que Jordi Sànchez pugui exercir els seus drets polítics en compliment de l'article 25" del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Entre d'altres qüestions, l'article estableix que tots els ciutadans gaudeixen del dret "de participar en la direcció dels assumptes públics directament o per mitjà de representants elegits lliurement".

Krisch ha afirmat que és "excepcional" que el comitè dicti mesures cautelars a un estat de l'Europa occidental, i que si la justícia espanyola no aplica el fons de la resolució, en la forma que estimi, estarà cometent una "violació directa del pacte internacional de drets civils i polítics". Per a l'advocat, després de les apel·lacions constants a l'estat de dret i a l'imperi de la llei que es fan des de les instàncies espanyoles, ara "Espanya "té l'ocasió de demostrar que compleix amb la llei i que no és hipòcrita". Ara bé, si l'Estat no compleix amb la resolució de l'ONU, no existeixen "sancions directes", sinó que hi ha una "afectació reputacional", que deixa l'estat que comet la violació del pacte internacional en una "posició molt més vulnerable" a l'organisme, segons Krisch. En qualsevol cas, el que el Comitè li demana a l'Estat és que apliqui unes determinades mesures cautelars -fonamentalment que Sànchez pogués sortir de la presó per assistir a un hipotètic ple en què es votés la seva investidura- , cosa que no significa que doni la raó al demandant, ja que fins d'aquí un temps -segurament un o dos anys- no se sabrà si estima que efectivament s'han vulnerat els drets polítics del diputat de JxCat. 

Jordi Pina ha explicat que aquest mateix dilluns han presentat un escrit al jutge Llarena amb la còpia de la demanda presentada al Comitè de Drets Humans de l'ONU, així com de la resolució de l'organisme, reclamant novament el compliment dels "drets polítics" de Jordi Sànchez. Paral·lelament, aquest dilluns JxCat, ERC i la CUP han presentat una proposta de resolució al Parlament per tal que la cambra legislativa es comprometi "a adoptar totes les mesures necessàries per garantir" que Sànchez pugui exercir els seus drets polítics", a banda d'exigir a les institucions de l'Estat el compliment de les mesures cautelars dictades pel Comitè de l'ONU.
Segona demanda a l'ONU.

La demanda és un capítol més en el salt als organismes internacionals que viu la repressió contra els dirigents independentistes. En aquest cas només fa referència al drets polítics de Jordi Sànchez, però al febrer els advocats d'Oriol Junqueras, Jordi Cuixart i el mateix Sànchez van presentar una petició davant el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU demanant a l'organisme que estableixi si la seva situació de presó preventiva vulnera els drets fonamentals. La resolució de la petició encara no ha arribat.