No hi ha hagut sorpresa i tal com es pronosticava, Carles Puigdemont encapçalarà la candidatura de Junts a les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. I, en canvi, no formarà part de la llista de la formació als comicis europeus que se celebraran quatre setmanes més tard, el 9 de juny, com tenia intenció de fer abans de l'avançament electoral.

Puigdemont, però, no farà campanya físicament a Catalunya, davant del risc d'una més que probable detenció. Això sí, al final del seu llarg discurs -més d'una hora- s'ha compromès a assistir al ple d'investidura si té "majoria" per tornar a la presidència del Govern. Com a tard aquest debat s'hauria de fer a finals de juliol, un moment en què la llei d'amnistia ja haurà estat definitivament aprovada i, per tant, el seu retorn podria ser factible, a l'espera de comprovar com l'apliquen els jutges.

Enmig d'una enorme expectació, Puigdemont ha anunciat la seva doble decisió en una compareixença de premsa a l'Ajuntament d'Elna, al Rosselló, en un acte que ha reunit uns 1.400 assistents i que comptava amb la presència de tota la cúpula del seu partit.

La irrupció de Puigdemont, i l'escenari d'un ara sí més que possible retorn en pocs mesos gràcies a la futura aplicació de la llei d'amnistia, pot canviar el marc dels comicis al Parlament, que semblaven més centrats en debats de gestió -com ara de la sequera- i qüestions com el finançament i amb menys pes del conflicte polític català. I precisament el líder de Junts serà el primer en intentar sacsejar aquest marc amb l'objectiu de posar el conflicte, la independència i un cert aroma dels fets del 2017 al centre del debat, fonamentalment perquè creu que això el pot beneficiar i contribuir a reactivar l'electorat independentista.

Directament, Puigdemont planteja els comicis del 12-M com una oportunitat per "restituir" la seva presidència, un missatge que lliga amb el cessament del seu Govern decretat l'octubre del 2017 per l'executiu espanyol a través de l'aplicació del 155. "Es tracta de posar la meva candidatura a la restitució de la Generalitat per tal de reprendre el camí que la repressió i la divisió van bloquejar", ha insistit l'expresident. Per a ell del que es tracta ara és de "sumar els màxims esforços a l'objectiu que ens hem marcat, que és culminar amb èxit el Procés independentista".

En aquest sentit, ha reiterat l'aposta en una candidatura unitària independentista, si bé ha assumit que és impossible que es materialitzi d'aquí al 12-M. Amb tot, ha recordat que ni ERC ni Junts en solitari han aconseguit ser primera força al Parlament ni el 2017 ni el 2021. Ara bé, Puigdemont sí que vol que la candidatura del seu partit vagi "més enllà de Junts" i, per tant, incorpori perfils i suports provinents d'altres sectors.

Crítiques a ERC i defensa de l'amnistia

Durant el seu llarg discurs, Puigdemont ha enviat diversos dards a ERC i al president del Govern, Pere Aragonès. D'entrada per la data escollida per als comicis, però també pel que considera una falta de lideratge i una mala gestió del Govern. A més a més, també ha criticat la taula de diàleg entre governs, una de les apostes estratègiques dels republicans els darrers anys per buscar solucions al conflicte polític i aconseguir una desjudicialització que culminarà l'amnistia.

En aquest sentit, ha subratllat que aquesta llei "portarà la reversió d'un gravíssim error", que va ser la decisió del Govern de l'Estat de "delegar en la policia i la justícia el que era responsabilitat de la política". "Van ser uns covards que es van refugiar sota les togues", ha afegit, per reivindicar que és el seu partit el que "ha arrossegat l'Estat" cap a l'amnistia. "Els indults pretenen desactivar el conflicte, mentre que l'amnistia és una condició necessària per resoldre'l", ha rematat.

Conscient que el PSC de Salvador Illa lidera les enquestes, Puigdemont ha afirmat que el 12-M caldrà triar entre "els que volen acabar la feina d'enfonsar la nació i inscriure Catalunya en el conjunt de les regions espanyoles" i "els que volen acabar la feina per tal que Catalunya sigui reconeguda entre les nacions independents del món".

Finalment, també s'ha compromès a proposar a l'Estat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, que segons ell ha de ser el gran objectiu de la propera legislatura catalana. Una demanda, d'altra banda, que ERC porta anys fent.