Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) ha fet el pas a la política municipal en aquestes eleccions municipals com a alcaldable de la seva ciutat natal, Santa Coloma de Gramenet. És l'abanderat de la important ofensiva que Esquerra Republicana vol plantejar al feu fins ara inexpugnable del PSC de l'àrea metropolitana de Barcelona. A Santa Coloma, Rufián s'enfronta a la majoria absolutíssima de la socialista Núria Parlon amb una diferència de 17 regidors a 3. En aquesta entrevista desgrana el seu programa per a la ciutat, fa balanç de la legislatura al Congrés on ha estat una peça política clau com a portaveu d'Esquerra i afirma que li agradaria continuar compaginant la política local amb la de Madrid.

Gabriel Rufián, del Congrés a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Què suposa per a vostè el pas de ser alcaldable de la seva ciutat natal?

Políticament és una oportunitat per poder competir de tu a tu amb un partit que governa, des del punt de vista crec que de qualsevol demòcrata, des de fa massa temps. Quan governes de forma absoluta municipis des de fa 20, 30 o 40 anys, entres per força en les males praxis i en abusos, i muntes cortijos.

I des del punt de vista personal?

Porto 7 anys en política, he fet quatre campanyes com a cap de llista i d'altres ajudant. I puc assegurar que les municipals és el més intens que he fet en política a la meva vida. El municipalisme és la millor, però també la més exigent, de les polítiques. Una campanya d'unes generals és molt més intensa, molt més diguem que de curt esprint. Unes municipals és presència i contacte constant. Sempre es diu que és molt difícil interrogar, per exemple, a Villarejo o a Aznar al Congrés, però és molt més difícil enfrontar-se a un veí o a una veïna enfadat o enfadada.

Vostè parlava de què el PSC governa algunes ciutats de manera absoluta, però a Santa Coloma és absolutíssima. El PSC i ERC estan 17 a 3 a regidors. En aquest escenari, quins són els objectius que es marca?

Sí, sí, la distància és aquesta. Vam dir des del minut u que diríem la veritat. Evidentment, la nostra intenció és treure'n el màxim de representació possible. Crec que l'aposta pel front metropolità és potent i tenim una oportunitat històrica. I si la meva presència pot ajudar doncs millor, però la distància com vostè ha comentat és enorme. Estem parlant d´un partit que governa fa 32 anys, una alcaldessa [Núria Parlon] que governa fa 14. A més amb una diferència de 14 regidors. Per això tampoc entenem gaire bé el nerviosisme que estem veient dins del consistori socialista i especialment els atacs de Núria Parlon, quan la distància és enorme. Bé, per alguna cosa deu ser. Nosaltres el que volem és interpel·lar la gent que consideri que 32 anys són massa.

Vostè es presenta a Santa Coloma com a alcaldable, però ¿és una mica el candidat d'Esquerra a l'àrea metropolitana de Barcelona?

Intento ser, de veritat, força respectuós i crec que seria petulant per part meva considerar-me un candidat metropolità. Perquè entenc que potser companys i companyes que fa anys que treballen a les seves seccions locals, com per exemple a Santa Coloma, poden pensar i nosaltres què? Però sí que és cert que si la meva presència i tot el que hem fet al Congrés pot ajudar que a l'Hospitalet, a Cornellà, a Badalona, a Sant Adrià, a Sabadell o evidentment a Santa Coloma, puguem fer un salt, doncs aquí estic. Però de veritat, amb molt de respecte per la gent que es deixa la pell fa anys en aquestes seccions locals, que és molt difícil, sobretot en llocs com Santa Coloma.

Vostè és de Santa Coloma i ha viscut a Sabadell. A les dues ciutats alcaldes socialistes han acabat a la presó per corrupció. Com s'explica que el PSC mantingui les alcaldies amb tant de suport de la gent?

Així de primeres xoca que després de tot el que va passar amb Bustos [exalcalde de Sabadell implicat en el cas Mercuri de corrupció] el PSOE guanyara a Sabadell. O xoca a priori que Núria Parlon, després que fiquessin en un furgó policial a Bertomeu Muñoz [exalcalde del PSC de Santa Coloma de Gramenet condemnat en el cas Pretòria de corrupció] sigui alcaldessa des de fa 14 anys. Però crec que segons quin discurs pot arribar a ser ofensiu cap a la gent. Això de dir a la gent que vota malament és una mala cosa en política. També t'has de preguntar per què no ets capaç de contrarestar això. Ara, sí que és cert que la compra de voluntats a Santa Coloma, per exemple, que jo conec, o al seu moment a Sabadell i evidentment amb els governs socialistes, és òbvia.

Compra de voluntats, per exemple?

N'hi ha que poden ser anecdòtics però per exemple la impossibilitat de trobar un espai per fer un acte d'Esquerra. De cop i volta està tot ocupat, la gent et diu que m'encantaria que vinguessis, però és que potser tinc una represàlia per part de l'ajuntament. És el que comentàvem de com tòxic és que algú governi durant tant de temps. Però nosaltres interpel·lem el socialisme catalanista que quedi a Santa Coloma, que hagi confiat en aquest partit durant tants anys i que consideri que hi ha un munt de coses que a la ciutat no es fan simplement perquè el PSOE no té una palanca de força com potser tenim al Congrés, on demostrem setmana a setmana que forces polítiques molt diferents obliguem el PSOE a fer coses. Si ho podem traslladar a l'àrea metropolitana, jo crec que serà bo. Tant per a l'escola, com per a la feina, com per a la seguretat, la neteja dels carrers, etcètera. Perquè repeteixo, crec que és insà que un partit governi durant tants anys.

M'està dient que a Sabadell o a Santa Coloma governa el PSOE, ¿no governa el PSC?

No és casual que jo parli de PSOE. Fa molt de temps que aquest partit, que va tenir unes sigles glorioses com era el PSC no existeix com a tal. Qualsevol que tingui una mica de memòria ho veu. Crec que l'operació d'absorció de Ciutadans per part del PSC a Catalunya n'és un exemple claríssim. De fet, sota el meu punt de vista, l'última brillantor que li quedava al PSC es diu Ernest Maragall i és candidat d'Esquerra Republicana a Barcelona.

Entrem una mica en el programa electoral. Quines són les seves prioritats per millorar Santa Coloma si arribés a tenir l'alcaldia?

La nostra ideologia a Santa Coloma comença a Santa Coloma i acaba a Gramenet, la bandera és la de l'Ajuntament i bàsicament són 3 grans pilars del programa, que són escola, famílies i feina. Això ho engloba tot, sobre la base d'aprendre, estimar i treballar. Considerem que tothom, més enllà de les seves banderes, del seu origen, o de la llengua, vol que aquestes coses vagin bé.

Posi'm alguna proposta concreta d'aquests pilars.

Doncs quant a escola, per fer un resum ràpid, a allò que ens comprometem si governem Santa Coloma és a crear 3 noves escoles bressol, que és una necessitat endèmica de la ciutat, i a millorar les instal·lacions de totes les escoles. Santa Coloma és la tercera ciutat amb més fracàs escolar del nostre país. I també implementarem un reforç en anglès, perquè crec que l'anglès dels nostres joves, nens i nenes, és d'un nivell força baix.

També ens comprometem a construir l'equipament d'una segona residència que necessita la ciutat i que el PSOE de Parlon no ha fet en moltíssims anys. Nosaltres hi construirem l'estructura i cedirem la gestió a la Generalitat. Això ja s'ha fet anteriorment, però el PSOE no ho vol fer. També volem millorar la seguretat, que juntament amb la neteja són les dues coses que més preocupen no només a Santa Coloma, sinó a totes les ciutats del nostre país. Ens comprometem a ampliar el cos policial en 40 nous efectius, més il·luminació a tots els barris, no només al centre, videovigilància….

Al programa porta també una flota de taxis nocturna, ¿per què?

Per fomentar el transport públic per a una tornada segura a casa, sobretot de les dones, a la nit. També volem incrementar en dos milions d'euros la inversió en neteja, que no només estigui net el centre als carrers on viu l'alcaldessa i els regidors. I pel que fa a la feina, proposem una inversió de 7 milions d'euros en plans d'ocupació per fomentar l'ocupació a Santa Coloma, on parlem del 15% d'atur femení, amb 9.000 aturats i aturades en total a la ciutat. Bàsicament això, més un apartat de vivenda.

L'habitatge és també un problema a Santa Coloma?

Sí, l'habitatge crec que és un problema endèmic, i també és una preocupació de la ciutadania de Santa Coloma. 1.100 persones van haver de marxar l'any passat perquè no es podien permetre viure a Santa Coloma. Nosaltres ens comprometem, si governem la ciutat, a dedicar 7 milions d´euros a la compra d'habitatge per ampliar el parc d'habitatge de lloguer social.

M'ha citat el tema de la residència. Va ser un error plantejar la qüestió en un acte amb el conseller de Drets Socials? Ha estat molt polèmic…

Jo crec que l'error va ser de tots els altres, des del PSOE fins a Vox passant fins i tot per Podem. El seu error ha estat donar una publicitat gratuïta tan bèstia a una proposta que la ciutadania de Santa Coloma reclama des de fa dècades. Jo encara estic sorprès i agraït per aquesta publicitat. Porto 7 anys en política i he viscut força polèmiques absurdes, però sota el meu punt de vista, aquesta és la més absurda que he viscut, però benvingut sigui. Nosaltres el que hem dit és que si governem Santa Coloma aquest equipament es farà. Es pot construir una residència com es pot construir una comissaria. Parlon diu que no vol hipotecar l'ajuntament en la construcció d'una residència i després es gasta 15 milions d'euros en una comissaria, que jo no dic que no sigui necessària, però la segona residència crec que ho és encara més. Però si ho vol fer ella de sobte ara perquè Esquerra Republicana ho ha anunciat també benvingut sigui. En tot cas, repeteixo, agraïm la publicitat.

I per què proposa una amnistia fiscal per a l'obertura de negocis?

Crec que també hem de fomentar que la gent que vulgui emprendre negocis ho pugui fer a Santa Coloma. I per això proposem una amnistia fiscal dels impostos de l'ajuntament durant 5 anys a la gent que vulgui emprendre a Santa Coloma, i també la potenciació d'algun polígon industrial que està deixat de la mà de Déu per part del PSOE.

Vostè es va criar als barris de Santa Coloma, al Fondo, però ara és un dels dirigents del principal partit independentista de Catalunya. Com es conjuga això?

Jo crec que recordant figures com Joan Tardà, Joan Puigcercós o el mateix Oriol Junqueras. Evidentment no m'hi vull comparar, però crec que tothom m'identifica pel contingut social o per la meva ideologia d'esquerres, de republicà, antifeixista, que evidentment està a favor de què Catalunya decideixi lliurement el seu estatus polític. Però jo tinc claríssim que la independència del nostre país arribarà a través de bones polítiques públiques de salut o educació. De militar, en definitiva, en la utilitat i el dia a dia de la gent. I no amb grans discursos o parlant exclusivament d'una bandera o uns símbols que agradi més o agradi menys molta gent al nostre país, i a Santa Coloma, doncs no comparteixen. Què cal fer, ignorar la gent que no comparteix els nostres símbols, que no s'emociona amb una estelada, que potser no se sap Els Segadors? Cal parlar del que malauradament comparteix la immensa majoria de la nostra gent, que és la precarietat, la misèria, l'atur, la lluita pel feminisme, pel medi ambient. Jo estic en això i ja fa molt de temps que la gent crec que ho sap.

Aquesta va ser la clau de la seva victòria a les generals?

Això que vostè comenta és que la gent ens va votar i ens va fer guanyar les eleccions generals dues vegades, de manera crec que històrica. I estic convençut que hi ha moltíssima gent que no ens va votar pel nostre vessant independentista, tot i saber perfectament que ho som, sinó perquè som un partit que pot arribar a representar polítiques a favor de la gent, de dignificació de les condicions materials de la vida de la gent. Com, per cert, fa EH Bildu, que és un partit del qual evidentment ningú no dubta del seu compromís nacional envers Euskadi, però que també té clar que has d'assumir la realitat i has d'intentar ajudar la teva gent, pensi el que pensi i tingui la bandera que tingui.

Sense Santa Coloma i altres ciutats com ella no hi ha independència?

És obvi. Aquesta mofa o crítica constant que hi ha cap al concepte de la necessitat de ser més, ampliar el projecte polític, o ampliar la base tal com ho va qualificar Junqueras és absurda. Crec que és un sector molt minoritari de l'independentisme, però que encara fa molt de soroll. No hi ha res a la vida, gairebé res, i en política encara menys, en què ser més sigui una cosa negativa. Al revés, tu vols aglutinar el màxim de força possible i de fet, tant que es parla del temps quant a la independència de Catalunya, jo crec que la variable important és la força i no el temps. Com més força tinguis és obvi que és millor. I crec que és absurd no visualitzar que hi ha una part del nostre país que se sent allunyada del projecte independentista, però que volen millorar el nostre país i les nostres ciutats tant com nosaltres. Crec que això és propi de la dreta, i nosaltres no som dretes.

Oriol Junqueras diu que l'àrea metropolitana de Barcelona no és el cinturó vermell dels socialistes i que Esquerra són els 'true reds', els rojos de debò. Se sent hereu d'aquest cinturó roig original del PSUC anterior a les majories socialistes?

Nosaltres som tan socialistes i tan catalanistes com ningú. I crec que, humilment, sobretot els darrers anys, el socialisme catalanista que quedava en aquest país és a Esquerra Republicana i se sent reflectit per Esquerra Republicana. Crec que quan algú escolta Salvador Illa i algú escolta Oriol Junqueras, si té una sensibilitat progressista, republicana, catalanista, és clar que es pot arribar a sentir representat molt més per Junqueras. I crec que això és un motiu d'orgull, i ho ha de ser. Jo sóc fill i nét d'andalusos, d'una tradició d'esquerres molt determinada, me'n sento orgullós i n'estic convençut que el camí és el nostre. Estic convençut que tenim una capacitat enorme d'interpel·lar gent que potser fa 10 anys va votar el PSOE, i que potser fa 5 anys va votar a Podem. Em nego a renunciar a aquesta gent, que és la nostra gent. Em nego, i si els podem representar per això estem.

Hi ha una certa patrimonialització dels catalans amb origen andalús o extremeny o altres parts de l'Estat per part d'alguns partits?

Sí, però és més. Alguns i algunes s'han convertit en amos del cortijo i els tracten com si fossin els masovers, els empleats. Això a ciutats com Santa Coloma es veu clarament. Moltes de les crítiques de Núria Parlon i companyia es poden resumir en: "Però tu que t'has cregut?, això és meu". I no. Jo em sento orgullós que hi ha moltíssima gent, i els números hi són, amb cognoms diferents, amb llengües diferents, amb orígens diferents i que voten Esquerra Republicana perquè se senten profundament decebuts per un partit que aquests dies s'està veient que l'únic que gestiona a Catalunya són els trens i van com van. Tota la meva vida he anat en transport públic i sé què és. Fa uns dies vaig fer una intervenció al Congrés sobre els retards i el caos de Rodalies i els diputats socialistes reien als escons. És una mena de Versalles la que s'han muntat en què veuen la gent des de la distància i sí, traeixen les seves sigles i la seva història.

Rodalies és el principal transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona, i els seus retards afecten centenars de milers de persones, però el PSC continua molt fort. Creu que els pot passar factura?

Sí. També és cert que hi ha certa desafecció per part de la gent envers la política. Crec que és un dels problemes principals que tenim. El discurs de tots són iguals de la dreta ha calat i és un discurs pervers. Primer, perquè no tothom és igual. Anguita mai va ser el mateix que Aznar, per posar un exemple que tothom entén. És una cosa que cau pel seu propi pes.

Nosaltres el que defensem és que cal millorar el transport públic. No pots demanar menys cotxes a les ciutats si no hi poses un transport públic de qualitat. Però sí que és cert que la pregunta que ens hem de fer és com és possible que un partit que gestiona com gestiona l'única cosa que gestiona a Catalunya encara té tant suport. Hi ha també explicacions mediàtiques i de la desintegració de Ciutadans que estan absorbint. Crec que el PSOE ha recuperat marca a Catalunya, això és innegable, però crec que Esquerra Republicana també. Som els únics i úniques que els podem incomodar i plantar cara.

La seva feina al Congrés aquests anys és una carta de presentació per a les municipals. Com valora aquesta legislatura que entra a la recta final i la seva relació amb el Govern espanyol de coalició?

Veníem, o jo potser em vaig fer més conegut, d'una legislatura de confrontació. Hi ha certa gent addicta a l'hemeroteca, cosa que jo respecto, però que no té mai en compte, que no és el mateix dirigir-te a Juan Ignacio Zoido [exministre de l'Interior del PP] que a Irene Montero. I això qui no ho entengui té un problema. A més a més, crec que nosaltres hem de saber adaptar-nos a la realitat. No som ni Esglésies, ni capellans. Amb tot el respecte a les Esglésies i als sacerdots, però no impartim dogma de fe, sinó que ens hem d'adaptar a la realitat. Tothom va veure la valentia que vam tenir com a grup parlamentari ja fa 4 anys i aquesta, encara que no ha estat tant una legislatura de construcció, sí que hem aconseguit frenar retrocessos, més que aconseguir molts avenços. És dramàtic, però és així.

Vostè sempre diu que al PSOE se l'obliga a fer les coses…

Crec que allò interessant d'aquesta legislatura és el fet de veure partits tan diferents, des del PNB a de vegades fins i tot la Cup, passant per nosaltres, per Podem, per Més País, per Bildu, per Compromís obligant setmana a setmana literalment al PSOE, al fet que millori la seva agenda legislativa. Crec que estem per això i que és la nostra obligació, sense, evidentment, abandonar les nostres agendes nacionals. Crec que el fet també que 9 persones estiguin dormint a casa seva i no en una cel·la és important i tothom entén perquè ha estat. I encara queda molt recorregut, moltíssim, però si he pogut ser, en algun moment, la veu de la gent de l'àrea metropolitana que es veu representada pels nostres discursos, doncs me'n sento orgullós.

S'ha referit sense citar-los als indults, li dol que alguns independentistes els hagin criticat o la reforma del Codi Penal?

Doldre és un verb molt gran. No, jo crec que la dreta, més enllà de les banderes de cada dreta, sempre es comporta igual davant de la pèrdua de poder. Que és amb soroll i amb toxicitat. No és una cosa nova, la dreta entre la democràcia i els seus privilegis, sempre escull el segon i això passa a tots els països i a totes les institucions. Però ja fa temps que no parlo de Junts.

Per què?

Primer perquè Junts té una capacitat enorme encara de generar un soroll mediàtic que nosaltres no som capaços de contrarestar. Segon, perquè Catalunya, per sort, és molt més que una discussió entre Junts i Esquerra Republicana. I tercer, perquè és el que més agrada a Salvador Illa, que parlem de Junts. Així que jo prefereixo parlar de Salvador Illa.

Hi ha dues votacions del seu grup al Congrés que podria resumir la posició d'Esquerra aquesta legislatura, el no a la reforma laboral i el sí a la llei d'habitatge?

Doncs em semblen bons exemples. Evidentment hi ha hagut tota una sèrie de lleis, ja en portem unes 80, gairebé totes amb la participació indispensable d'Esquerra Republicana. La llei d'infància, la de ciència, la pujada de les pensions, etcètera. Però sí que és cert que potser són dos moments paradigmàtics de negociacions. A la reforma laboral nosaltres teníem reivindicacions històriques. Portàvem una dècada literalment dient que quan hi hagués números per recuperar sobretot una indemnització de 45 dies digna i justa, i un salari de tramitació, ho havíem de fer perquè si no era una estafa.

No ha tingut coses bones la reforma laboral?

Jo me n'alegro i ens n'alegrem enormement cada mes que cada cop hi hagi més indefinits. Sempre ho deixem clar, però me n'alegraria molt més si no fos tan barat acomiadar-los. I això va ser perquè el Ministeri, en aquest cas la Vicepresidenta Díaz, va triar. I va triar la CEOE i Ciutadans. De fet, el darrer gran servei de Ciutadans, abans de la desintegració, al Govern espanyol o al PSOE va ser l'aprovació de la reforma laboral.

I pel que fa a la llei d'habitatge?, aquesta sí que la van votar a favor.

Ha estat un exercici de bona negociació, sobretot per part d'EH Bildu, d'Unidas Podemos i d'Esquerra Republicana. Crec que de vegades convé ser generós i la participació d'Oskar Matute i de Ione Belarra va ser indispensable. I aquí sí que es va poder topar preus, sí que es va poder acabar amb males praxis com el cobrament de 2 o 3 mensualitats per la cara a un llogater. Evidentment que es podia haver millorat, però amb la força que tenim fem allò que podem. Nosaltres, sempre ho diem, no som responsables de les decisions del PSOE, som responsables de les seves rectificacions.

Com definiria Pedro Sánchez?

Com un actor, de vegades de Hollywood i d'altres de Bollywood, depèn. Crec que se li ha de reconèixer la resiliència. La seva capacitat de recuperar la Secretaria General del PSOE contra gairebé tot. És l'únic secretari general del PSOE que ha guanyat la Secretària General del PSOE contra Prisa. I això va ser nou, encara que queda molt lluny allò. És un paio que si tens prou força, de sobte és d'esquerres. I si no, és un senyor a qui li hauria encantat governar amb Albert Rivera o amb Inés Arrimadas. Li ho puc assegurar.

Amb qui s'entén millor, amb Yolanda Díaz, amb Irene Montero o abans, amb Pablo Iglesias?

Amb Irene Montero.

Ho diu molt decidit…

Sí. Jo amb la Vicepresidenta Yolanda Díaz, per més que s'ha escrit, no tinc cap mena de problema personal, al revés. Ara, sí que és cert que la negociació de la reforma laboral va trencar ponts perquè van passar coses que van ser dures i lletges. Però quant a negociacions, la veritat és que és molt més senzilla la interlocució, de vegades, amb Unidas Podemos fins i tot que amb els comuns. Trobem en els comuns sempre una animadversió que sorprèn moltes vegades. Sí, sí, jo ho dic clarament, millor amb Irene Montero. Amb Pablo Iglesias, és cert que tenim una millor relació ara que quan va ser Vicepresident [del Govern espanyol].

Li preocupa que l'extrema dreta avanci en aquestes eleccions i en les següents a nivell estatal però també a ciutats com Santa Coloma?

Sí, però no com a independentista o no només com a independentista. Ni només com a membre d'Esquerra Republicana. Em preocupa com a demòcrata i com antifeixista. Que hauria de ser la base de qualsevol persona decent. L'anomalia que suposa Espanya pel que fa a la naturalització del feixisme, el fet que Espanya no tingui una dreta democràtica, liberal, europea, conservadora però antifeixista, és dramàtic. Em preocupen totes les extremes dretes, amb totes les banderes diferents. Una de les nostres principals tasques és plantar-li cara com fem des de ja fa 4 anys amb els 52 diputats i diputades de Vox. I també interpel·lar la classe treballadora.

A mi no em preocupa tant Ortega Smith o Iván Espinosa, Santiago Abascal, o al seu moment Macarena Olona. Em preocupa la capacitat que poden arribar a tenir d'interlocució o interpel·lació amb la classe treballadora, perquè sempre que l'extrema dreta, el feixisme, ha guanyat al Brasil, als Estats Units, a Hongria, a Itàlia… ha estat perquè ha interpel·lat la classe treballadora. Ratolins votant gats, aquesta és l'anomalia. Fa 4 anys, quan ja ens enfrontàvem a un Vox que potser no semblava aleshores tan fort, recordo que hi havia una part de l'independentisme que em deia que això eren coses d'espanyols. No, no. El feixisme no té fronteres i ja hi ha 11 diputats i diputades al Parlament de Catalunya. Hi ha moltes classes de feixisme amb moltes banderes diferents. Hi ha discursos també xenòfobs que veiem en partits com el Front Nacional, aquí a Catalunya. La nostra obligació és plantar cara a tot això d'una manera radical.

Optarà a ser candidat d'Esquerra a les properes eleccions generals? Continuarà a Madrid?

Jo no parlo mai malament d'Espanya o de Madrid i això fa que hi hagi gent que creu que jo visc estupendament allà. No entraré en cap mena de discurs criminalitzador, però qui cregui que jo a Madrid estic estupendament l'invito a passejar amb mi durant 10 minuts.

És dur?

T'has de cuidar. Li ha passat i passa a un munt de polítics i polítiques, sobretot d'esquerres. T'has de cuidar a segons quins barris i a segons quins llocs.

El veig molest amb aquest tema.

És cert que de vegades m'han donat ganes de contestar perquè m'ho sol dir gent que va molt còmoda pel carrer a Madrid. Simplement perquè són desconeguts i desconegudes i jo me n'alegro. Però jo no ho sóc, i això té un cost personal determinat.

Llavors es presentarà o no?

El projecte que vam començar fa 4 anys a Madrid, amb mi com a portaveu, té una continuïtat i ha de tenir una continuïtat. I a mi m'agradaria que sigui així. És el que Oriol Junqueras, el president Aragonès, la Marta Rovira, etc, m'han transmès que voldrien. Però jo seré allò que la ciutadania de Santa Coloma vulgui que sigui. No crec que hi hagi més honor per a un polític que ser alcalde o alcaldessa de la seva ciutat, si la ciutadania així ho decideix. Però a mi m'agradaria compaginar la presència a Santa Coloma amb la representació que obtinguem, tenint en compte que ara tenim tres regidors, i continuar sent la veu de tanta gent a Madrid.