El trasllat a Catalunya de més d'un miler d'efectius de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per blindar Barcelona per la celebració del Consell de Ministres a la capital catalana no és exactament un cop de força del Govern de Pedro Sánchez ni un desplegament sense precedents. Té bastant de pal·liatiu, ja que aquest contingent de 950 policies (la majoria antiavalots de les unitats d'intervenció) i 200 guàrdies civils (que reforçaran la vigilància d'infraestructures de comunicacions) amb prou feines pal·liarà, i només de manera momentània, la retallada que l'executiu de Mariano Rajoy va aplicar a les plantilles de les forces de seguretat a Catalunya. De fet, l'institut armat seguirà aquest cap de setmana per sota de les seves necessitats de personal allà tot i el reforç.

El Govern de Mariano Rajoy va suprimir en els seus sis any i mig un total de 792 efectius d'aquests cossos a Catalunya, segons consta en una resposta parlamentària al diputat del PSOE per Màlaga Miguel Ángel Heredia, al mateix temps que mantenia un discurs més que crític amb la gestió de la seguretat ciutadana al Principat mentre creixia la tensió política pel Procés independentista.

Segons les dades a les quals ha tingut accés Públic, Interior va reduir en aquest període, entre desembre de 2011 i maig de 2018, un total de 315 guàrdies civils i 477 policies a Catalunya. "És un disbarat total. Ara estem patint les conseqüències d'aquest model policial, que obliga a fer un transvasament d'efectius i a deixar sense permisos de descans als agents destinats a Catalunya aquest Nadal ", assenyalen fonts d'AUGC (Associació Unificada de Guàrdies Civils, majoritària en el cos) .

Un de cada onze policies va desaparèixer

Les retallades de personal de les forces de seguretat de l'Estat, però, no es van centrar únicament a Catalunya, sinó que van afectar tot l'Estat, fins a reduir les seves plantilles en 14.440 efectius. La de la Guàrdia Civil va perdre'n 5.886 de 82.692 i la de la Policia Nacional, 8.554 de 72.457. I cap d'elles tenia cobertes les plantilles abans que comencés aquest procés amb el qual van perdre més del 9% dels seus efectius, realitzat per la via de no reposar el personal que s'anava jubilant.

"Ara estem 11.000 persones per sota del catàleg de llocs de treball: hi ha uns 61.000 efectius a tot el país quan la plantilla teòrica per prestar el servei en condicions, que a més necessita ajustos per la situació que es dóna en zones com l'Estret pel trànsit i la immigració, és de 76.000 ", indiquen fonts del SUP (Sindicat Unificat de Policia, majoritari també). "S'estaven jubilant més de 300 policies al mes i entraven al cos 300 a l'any. Els comptes surten molt clars", afegeixen les mateixes fonts. Les majors retallades es van donar a Andalusia, amb 1.903 baixes entre els dos cossos; a País Valencià, amb 1.424; a Euskadi, amb 1.036, i en els en els Serveis Centrals dels dos cossos de seguretat estatals, amb 1.183.

"Tothom té dret a estar segur"

"Tothom té dret a estar segur, a viure segur, a passejar amb seguretat, però el PP ha de tenir una altra visió de la qüestió, i pensar de la mateixa manera que en educació, sanitat o drets socials que només pot tenir-la qui tingui diners per poder pagar-la", assenyala Heredia, que qualifica d '"incomprensible" la retallada que els governs de Rajoy aplicar en els efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Aquests ajustos van tenir conseqüències en els que van seguir prestant el seu servei, ja que "el 2017 van augmentar un 16% les baixes psicològiques en la guàrdia civil i va haver-hi dades preocupants així mateix en policia nacional, a més d'unes xifres de suïcidis que mereixen una reflexió en profunditat". Les fonts consultades en tots dos cossos coincideixen en aquest diagnòstic amb el diputat socialista.

"És clar que es nota en el servei, en tots ells. Hi ha ciutats en les que de nit només hi ha un cotxe patrulla al carrer i les oficines de denúncies de violència de gènere estan tancades", assenyalen des del SUP. "Els policies podem passar amb cotxes vells i amb vestuari inadequat, però no sense una taxa de reposició d'efectius adequada", afegeixen. "El dèficit d'agents s'ha de resoldre", anoten des de la AUGC, que porta temps reclamant "una reestructuració del desplegament territorial, que és del segle XIX, per adaptar-lo al segle XXI agrupant els efectius dels petits casernes, que amb prou feines poden prestar servei, en unitats territorials "