EL Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC) ha presentat aquest dijous la programació per al 2023, que girarà al voltant de tres eixos principals. El primer és la reflexió sobre la humanitat en crisi amb menció especial a l'art català de postguerra. El seguirà un treball sobre les col·leccions medievals del romànic, i acabarà amb una recerca sobre temes clau de la pròpia història i col·lecció del museu. Tot això, conjugat amb l'aparició d'artistes rellevants en el panorama internacional, com la barcelonina Laia Estruch, que tindrà el seu lloc a la Sala Oval amb una gran instal·lació sonora anomenada Trena.

El que encara no se sap és quin serà el pressupost concret de l'espai, una conseqüència de la tardança en l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. L'any passat era de gairebé 15,7 milions, però la previsió és que creixi, ja que els fons destinats al Departament de Cultura van a l'alça, amb 100 milions més.   

Per afrontar el concepte d'humanitat amb crisi, el MNAC travessarà dues exposicions, a més de la instal·lació d'Estruch i els programes públics. L'art de la postguerra a Catalunya, i fins els anys seixanta amb el període d'avantguarda, s'expliquen a través de l'exposició Quina humanitat?, la mostra més gran de l'any, que aportarà context internacional amb obres d'un centenar d'artistes catalans, espanyols i internacionals, com l'escultor britànic Henry Moore o el suís Alberto Giacometti.

En aquesta mateixa categoria, les Artistes visionàries Josefa Tolrà i Madge Gill qüestionaran la histografia convencional de l'art amb La mà guiada, una mostra temporal que analitzarà la creativitat de dues dones que mai van pensar que podien tenir reconeixement. Trena, l'escultura gegantina de Laia Estruch, formarà un circuit sonor interactiu de 35 metres de llargada amb el qual els visitants podran qüestionar-se la seva relació amb l'espai.

Intervencions al període romànic, fins el 2025

Pel que fa les intervencions al romànic, una programació que durarà fins el 2025, arrenca enguany coincidint amb el centenari del redescobriment de pintures murals romàniques. Ho fa amb quatre projectes, entre els quals hi ha reintegracions de pintures murals que no s'han vist mai al museu, dues accions a les valls d'Àneu i Boí, un congrés internacional amb la UAB i la Sapienza Università de Roma o l'exposició Formes d'oli i aigua.

Finalment, en l'espai dedicat a la reflexió sobre la col·lecció pròpia del museu, el MNAC mostrarà dues exposicions endarrerides que van quedar pendents lany passat. Es tracta d'instal·lacions dedicades a Borrassà i Anglada Camarasa. Durant el segon semestre de l'any també s’exposaran les obres de fons de Pere Formiguera, recentment afegides a l'inventari al museu.

De cara a la primavera, el MNAC oferirà més detalls de l'ampliació del seu equipament al Pavelló de Victòria Eugènia, un espai que ja reconeixen com "el nou museu".