Público
Público
infermeria

Repatriar infermeres per pal·liar el dèficit de personal

Salut aposta per recuperar les treballadores que són a l'estranger i l'ampliació de places universitàries per estudiar infermeria. El sector qüestiona el pla, que s'entreveu difícil d'executar, i reclama la millora urgent de condicions laborals.

Una infermera amb una pancarta defensant la salut pública durant una mobilització davant la Delegació de la Generalitat a Girona.
Una infermera amb una pancarta defensant la salut pública durant una mobilització davant la Delegació de la Generalitat a Girona. Aleix Freixas / ACN

Les infermeres són una peça clau en la sanitat catalana, però les retallades fetes durant el mandat d'Artur Mas (2010-2016) com a president van rebaixar a nivells molt precaris les seves condicions laborals, per la qual cosa moltes van decidir anar-se a l'estranger a treballar. Això ha provocat que a Catalunya hi hagi 46.000 infermeres en actiu, la qual cosa suposa una ràtio de 6,2 per cada 1.000 habitants, dos punts per sota de la mitjana europea. Amb el col·lapse aguditzat per la pandèmia i la imminent jubilació del 35% de la plantilla d'infermeria, la Generalitat ha llançat dues propostes per salvar aquesta situació: el retorn de les infermeres que treballen fora de Catalunya i l'ampliació de places públiques (entre 800 i 1.200) per estudiar infermeria a les universitats catalanes. Però com es duran a terme aquestes mesures? Què opinen les treballadores?

El retorn de les infermeres

La directora general de Professionals de la Salut, Montserrat Gea Sanchez, va anunciar el 16 de novembre en una entrevista a Els Matins de TV3 que el Departament de Salut estava plantejant el retorn de les infermeres que s'havien anat a l'estranger a treballar, sobretot durant els anys de les retallades sanitàries. En concret, del 2010 al 2013 es van anar unes 4.580 treballadores, mentre que el 2019 van emigrar 425 -deu vegades menys-. És un pla molt incipient, entre altres coses perquè està sent difícil contactar amb les professionals que van emigrar, explica Gea. Menys al Regne Unit, moltes no van necessitar un certificat del col·legi professional per exercir en altres països, per la qual cosa no hi ha registres oficials i es desconeix amb exactitud la ubicació d'aquestes treballadores.

"No crec que siguin mesures reals: són una manera de fer un anunci sense dir res"

La idea, compte Gea, és convocar una taula de diàleg professional per fer un paquet "prou atractiu" perquè "pensin a tornar a Catalunya". En el mateix programa de Els Matins, el delegat del Sindicat d'Infermeria de Catalunya (SATSE Catalunya), David Oliver Vilar, qui va criticar l'actuació tardana de la Generalitat, va explicar que han presentat al Govern estatal un pla de retorn d'entre 1.600 i 2.000 infermeres que són a l'estranger. La Cristina, infermera d'un CAP de Catalunya, veu el retorn molt hipotètic i opina que no servirà per frenar la situació actual en la qual la sanitat ha hagut d'atendre no només els pacients de Covid-19, sinó a totes les altres patologies. "No tinc la sensació d'haver parat des de març", reconeix amb esgotament la infermera. Per a la Cristina, una solució real seria "començar a preparar-se per a la pròxima onada o pandèmia" i reflexionar sobre el model social i polític que ha portat a la sanitat pública fins al col·lapse. "No crec que siguin mesures reals: són una manera de fer un anunci sense dir res", critica sobre l'anunci de Salut.

"En plena pandèmia els països no deixaran anar fàcilment al seu personal de sanitat"

Per part seva, la presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Paola Galbany, posa en dubte que el retorn sigui fàcil de dur a terme. Encara que reconeix que la majoria d'infermeres que marxen a l'estranger ho fan per un període curt de temps, les professionals que han decidit quedar-se fora segurament no prenen la decisió de tornar tan fàcilment. Hi ha diverses, apunta, que porten més de 10 anys fora. "Si ja han format una família el retorn serà difícil", adverteix. Segons Galbany, l'Estat espanyol no té una oferta competitiva a nivell d'atracció, no només per les condicions laborals, sinó també per la seguretat i la projecció professional. I, pel fet que les infermeres formades en l'Estat espanyol estan molt ben valorades a nivell internacional, Galbany afegeix un punt important: "En plena pandèmia els països no deixaran anar fàcilment al seu personal de sanitat", remarca.

Acabar amb les contractacions temporals

Una altra de les mesures plantejades des de Salut és millorar les condicions laborals de les infermeres, sobretot quant a la contractació laboral. En aquest sentit, SATSE Catalunya acusa Salut de "procrastinar" sobre aquest tema retardant les solucions. "Fa anys que demanem aquesta estabilització, cal fer-la i cal fer-la ja", denuncien. En aquest sentit, el sindicat reclama a l'Estat i a les comunitats autònomes que implementin, en un període no superior a dos anys, els contractes estatuaris estables amb una durada mínima d'un any, i que els centres sanitaris assumeixin els costos de l'especialització de les infermeres.

No és casual que la millora de les condicions laborals sigui una de les demandes principals. Esperanza Fernández, activista de Marea Blanca, remarca que és un dels aspectes més urgents a canviar. Fernández va treballar com a infermera d'atenció primària al CAP Manso durant 39 anys, atenent pacients del Poble Sec. Fa dos anys està jubilada, però recorda amb claredat el mal que van fer les retallades a la sanitat catalana a partir del 2011. "L'atenció primària suposa el 16% del pressupost de sanitat", denúncia Fernández. L'activista de Marea Blanca reclama que aquest percentatge arribi al 25% per recuperar els recursos tant materials com humans. "Estant el senyor (Artur) Mas com a president ens van treure la paga extra de Nadal, els objectius anuals ens els van retallar un 25%, va haver-hi una claríssima disminució de qualitat en tots els productes d'utillatge i un major control en la prescripció mèdica", enumera la infermera.

"A vegades fan contractes temporals en els quals no et contracten per un mes o dos, sinó de dilluns a divendres.

La Generalitat ha destinat 300 milions d'euros a l'atenció primària en el pressupost del 2020 amb el Pla d'enfortiment i transformació de l'atenció primària, però per a Fernández això no és suficient. "No es pot rescatar ni la meitat del que s'ha destruït", sentència. En aquest sentit, l'activista subratlla la precarietat laboral que encara viuen les infermeres. "A vegades fan contractes temporals en els quals no et contracten per un mes o dos, sinó de dilluns a divendres. Així s'estalvien la meitat de la cotització", detalla.

Augment de 800 a 1.200 places públiques en universitats

La Direcció general de Profesionals de la Salut de la Generalitat va fer una comissió, coordinada per Montserrat Gea quan era presidenta del COIB, en la qual es van llistar diverses propostes per millorar la situació de les infermeres. Una de les accions va ser augmentar el nombre de places públiques d'infermeria en les universitats. "En tres o quatre anys la gent començarà a jubilar-se, i enfront d'això vam establir augmentar el nombre de places públiques", apunta, ja que hi ha universitats que tenen centres adscrits, però no tenen matrícules a preu públic. En concret han demanat un augment de 800 a 1.200 places, i encara que és molt aviat per dir quines universitats catalanes estan interessades, Gea avança que aquest canvi es planteja per al 2022.

Ara bé, ni la Cristina, ni Fernández ni Galbany entenen quina serà l'efectivitat d'aquestes mesures, tenint en compte que la realitat del 2026 encara és llunyana. "Aquest és un dels moments més crítics per a la professió. Aquesta ampliació s'hauria d'haver produït fa uns tres o quatre anys, perquè ens trobem que no tenim aquestes infermeres avui", lamenta Galbany, qui posa en dubte que en vuit anys els estudiants graduats aconsegueixin feina. En canvi, Gea insisteix que fan falta més infermeres. "La bossa que hi ha actualment és totalment deficitària", declara. "A partir del 2016 s'han graduat 1.800 i enguany estan treballant més de 1.900", defensa. Ara bé, Galbany insisteix que es facin els càlculs pertinents. "Si es decideix importar infermeres, aquestes han d'anar alineades amb el nombre d'infermeres es jubilaran, contemplar els abandonaments i les que estan en l'atur", conclou.

L’abandonament laboral, un efecte més de la precarietat

La presidenta del COIB, Paola Galbany, assenyala que actualment hi ha unes 332 infermeres en atur. "Les condicions laborals no poden ser un impediment per considerar l'oferta de treball", protesta. A més, la presidenta assenyala que un gran nombre d'infermeres abandona la seva professió als 40 anys. "Quan una d'elles abandona la seva professió és molt difícil tornar-la a recuperar", lamenta Galbany, qui afegeix que hi ha un andonament important en èpoques de crisis, però també quan hi ha bonança econòmica. Per aconseguir fidelitzar-les, insisteix a decretar un augment de sou i una millora de les condicions laborals que vingui per quedar-se, però també adaptar-se a les necessitats de les treballadores. "Hi ha infermeres que el seu interès és fer carrera professional, que no volen estar a la planta d'un hospital durant 25 anys", apunta. D'altra banda, unes altres prefereixen frenar les jornades intensives i tenir jornades a temps parcial per així poder tenir conciliació laboral.