Público
Público

Repressió a l'independentisme Les fiances del Tribunal de Comptes: 2,8 milions a Mas i Mas-Colell i més d'1,9 a Puigdemont i Junqueras

En total, l'organisme fiscalitzador reclama 5,4 milions a una quarantena d'antics alts càrrecs del Govern per la suposada promoció del Procés i de l'1-O a través de l'acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017. A l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva li imposa una fiança de més de 2 milions

Junqueras, Puigdemont i Mas en una imatge d'arxiu, d'un acte del 2016.
Junqueras, Puigdemont i Mas en una imatge d'arxiu, d'un acte del 2016. Patricia Mateos / ACN

Com ja havien avançat alguns mitjans, el Tribunal de Comptes ha fixat unes fiances que sumen més de 5,4 milions a una quarantena d'antics alts càrrecs del Govern per les despeses en política exterior i del Diplocat entre 2011 i 2017, en considerar que els fons van desviar-se per a la promoció del Procés independentista. Entre les fiances més importants -de més de 2,8 milions en cada cas- hi ha la de l'expresident Artur Mas i la d'Andreu Mas-Colell, que va ser el conseller d'Economia dels seus governs. En el cas de l'expresident Carles Puigdemont la fiança imposada és de gairebé dos milions (1,98 M€), mentre que la de l'exvicepresident Oriol Junqueras és d'una quantitat molt similar (1,93 milions). Més elevada és la de Raül Romeva -que, com Junqueras, va sortir de la presó la setmana passada en ser indultat-, que puja a 2,1 milions. Romeva era el conseller d'Acció Exterior del Govern de Puigdemont.

El tribunal desglossa les partides gastades i les atribueix a cada dirigent. Cada partida hauria de ser rescabalada solidàriament entre tots els seus responsables, cosa que explica que la suma de les quantitats individuals superi la fiança total. Perquè ens entenguem, els 2,8 milions que com a màxim se'ls reclama tant a Artur Mas com a Andreu Mas-Colell haurien de ser repartits amb altres exatls càrrecs.  

Altres afectats són l'exconseller de Presidència de Mas, Francesc Homs, amb 2,9 milions d'euros. Els imports més elevats, que superen els 3 milions, afecten l'exsecretari general del Diplocat Albert Royo, a qui es reclama 3,6 milions, així com a l'exinterventora general Mireia Vidal, per a qui es xifra la fiança en 3,1 milions.

En el cas de la partida de viatges d'expresidents es reclama un total de 288.526,86 euros a deu persones. A Puigdemont, Junqueras i Romeva se'ls reclama 163.889,75 euros a cadascun per aquest concepte corresponent al període temporal en què van estar en el càrrec, però el que acabin pagant finalment cadascun no té per què ser la que se'ls reclama. Dependrà de la capacitat econòmica que tingui cada persona vinculada a aquesta despesa fins a arribar al total. Així, si un d'ells no pogués fer-hi front, ho haurien d'assumir altres.

De les 42 persones citades aquest dimarts, no a totes se'ls exigeix que paguin fiança. És el cas dels exconsellers de Presidència Jordi Turull i Neus Munté, que no apareixen vinculats a cap partida de l'informe de més de 500 pàgines i, per tant, no hauran de contribuir a pagar els 5,4 milions d'euros.

Partides de despeses

Algunes de les partides més elevades vinculades presumptament a despeses indegudes són les vinculades a "activitats de promoció del procés sobiranista que també inclou un programa de visites internacionals i suma 1,6 milions o la contractació de l'empresa Independent (1,4 MEUR). Entre altres despeses, destaca la de les delegacions de la Generalitat a l'estranger com la del Regne Unit (308.515,05 euros), la dels Estats Units (156.374,28) així com viatges d'expresidents del Govern (288.526,86 euros). Al llarg d'aquest dimarts les defenses dels excàrrecs presentaran al·legacions i la quantitat final que es fixi a cadascun d'ells podria tenir variacions. La compareixença es podria allargar a dimecres.

Rebuig dels afectats

Com era de preveure, la comunicació de les fiances imposades pel Tribunal de Comptes ha generat un fort rebuig entre els afectats i el conjunt de l'independentisme. L'expresident Puigdemont, exiliat a Bèlgica, ha criticat el poc temps que té el seu advocat, Gonzalo Boye, per llegir l'informe i presentar al·legacions. "Franquisme de fons i de forma", ha tuitat.  Boye, directament, veu la causa com una "presa de pèl", mentre que l'expresident Quim Torra considera que el procés és "una mostra més de la barbàrie amb què l'Estat utilitza tots els seus tentacles per a destrossar famílies".

En una roda de premsa, l'expresident Artur Mas ha acusat l'Estat de buscar "la mort política i civil de determinades persones per defensar unes determinades idees". Segons ell, el Tribunal de Comptes actua amb un "abús de poder". "La mort política es vol aconseguir a través del Codi Penal, i la mort civil, que és la rüina econòmica, es vol aconseguir a través de l'acció del Tribunal de Comptes", ha afegit. 

Pel que fa a En Comú Podem, soci minoritari del Govern espanyol, la seva portaveu al Congrés, Aina Vidal, ha recordat que la seva formació aposta per "estudiar totes les vies de desjudicialització possibles", i ha destacat que en cas de sentència "pot ser recorreguda al Tribunal Suprem". "Seguirem treballant-hi i de moment la nostra opinió és contrària al fet que un tribunal plenament polititzat tingui capacitat per la via administrativa de resoldre el que el PP no ha guanyat ni en el terreny polític ni en el judicial", ha dit.

A més a més, Junts ha registrat una proposició no de Llei on l'insta directament el govern espanyol a retirar l'Advocacia de l'Estat de les causes, metre que el PDeCAT reclama una reforma en profunditat d'un organisme "caducat, absolutament polititzat i amb uns objectius claríssims".