Público
Público

Repressió El protocol del foam exposa que s'ha d'usar després d'"esgotar les vies del diàleg", però permet disparar-lo sense avís previ  

Els Mossos han fet públic el document, que estableix que els projectils s’han de disparar per sota de l’abdomen, per ordre d’un superior i després que els manifestants hagin estat avisats, si bé contempla excepcions. La CUP considera que aquestes armes s'han de prohibir

Un antiavalot dels Mossos dispara projectils de foam durant les protestes per l'empresonament de Pablo Hásel, el febrer del 2021.
Un antiavalot dels Mossos dispara projectils de foam durant les protestes per l'empresonament de Pablo Hásel, el febrer del 2021. Miquel Codolar / ACN

Els Mossos d’Esquadra han fet públic un resum del protocol d’ús dels projectils de foam per part dels antiavalots. S'estableix que l'eina s'ha d’utilitzar sota els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. Els projectils poden anar dels 5 als 50 metres de distància, s’han de disparar per sota de l’abdomen, per ordre d’un superior i després que els manifestants hagin estat avisats. No obstant, hi ha tres excepcions: es pot disparar sense avisar "si hi ha alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o altres mitjans d’acció violenta, sense ordre prèvia en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a persones o béns, i es pot disparar a les extremitats si l’objectiu té un objecte llancívol, contundent o arma blanca".

Segons el document dels Mossos, l’arma està dissenyada per a "l’ús menys lesiu de la força". És una eina policial més per a casos en què és necessari un "ús transversal o progressiu de la força per controlar la situació i fer que aquesta torni a la normalitat". En general, diu la policia catalana, es poden fer servir en situacions que comportin: desordres públics greus i amb perill imminent per a persones, policia i béns immobles; per neutralitzar conductes violentes individualitzades que poden provocar lesions a persones o danys en béns; risc per a la integritat física de terceres persones; o situacions perilloses per a la seguretat ciutadana.

El protocol es publica arran de la darrera polèmica per l'ús dels projectils que en fan els antiavalots dels Mossos, que van destrossar l'ull d'una manifestant de 19 anys en les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasel. L'acord entre la CUP i ERC per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat incorporava una moratòria en l'ús d'aquestes armes fins que se'n publiqués el protocol. Precisament, el diputat de la CUP Xavi Pallicer ha reaccionat dient que no hi ha "ni mecanismes de control, ni garanties de protecció de les persones ni respecte als DDHH. Vergonyós, cal la prohibició immediata i l'assumpció de responsabilitats!".

El portaveu d'Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, Andrés García Berrio, ha criticat el protocol i ha alertat que permetre disparar aquesta munició contra extremitats "pot portar a situacions molt greus com poder disparar a la zona propera al cap". L'advocat ha demanat una recitificació als Mossos i considera  "imprescindible" que es "prohibeixi el llançament més enllà de l'abdomen en qualsevol cas". Finalment, ha afegit que la publicació d'un "fragment" del protocol és "absolutament insuficient" i ha reclamat que es publiqui tot el document sencer. 

"Esgotar la via del diàleg"

En el cas del llançament de foam, "s’ha de disparar de l’abdomen cap avall", però "si la persona té un objecte llancívol, contundent o arma blanca, es pot adreçar a les extremitats". Per disparar gasos i fums s’ha de rebre una ordre directa, que ha d’indicar el sector al qual s’ha d’adreçar el tret. Abans d’utilitzar l’arma, els Mossos diuen que "sempre que sigui possible cal haver esgotat les vies de diàleg i mediació prèvies".

També caldrà avisar les persones que es farà ús de l’eina, però la comunicació prèvia no serà obligatòria quan, en el cas d’una manifestació o concentració, es produeixin "alteracions de la seguretat ciutadana amb armes o qualsevol altre mitjà d’acció violenta", citant la coneguda com a llei mordassa de protecció de la seguretat ciutadana del 2015 i la llei de llibertat de reunió del 1983.

En cada servei, el comandament de l’equip designa un agent per a poder disparar. Les persones autoritzades a disparar reben formació a l’Escola de Policia de Catalunya per prevenir i neutralitzar situacions de risc per a persones i béns, se’ls reforça la formació en l’àmbit penal i el marc legal de l’ordre públic, se’ls ensenyen tècniques policials d’ordre públic i situacions de risc, tècniques de tir i armament, gestió emocional i assistència sanitària urgent.

Segons el protocol, un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior

"Com a norma general cal l’autorització expressa de la persona que exerceix el comandament de l’equip o del dispositiu", afirma el document. Però "excepcionalment, i en casos d’extrema necessitat amb perill molt greu per a les persones, per als mateixos agents de policia o per als béns, es podrà utilitzar sense autorització de la persona que exerceix el comandament superior immediat". En aquest últim cas cal informar, el més aviat possible, de l’ús, les circumstàncies que han provocat la necessitat de l’ús i els resultats de la intervenció. Un cop s’han usat, les llançadores permeten la traçabilitat i control posterior. A cada escopeter i comandament se’ls demana que informin del nombre de projectils que s’han disparat en cada intervenció, el tipus de projectil, hora i lloc el més exacte possible de la utilització i incidències possibles detectades.