Público
Público

Republicanisme El constant rebuig de la societat catalana a les visites de Felip VI

Territori marcat per un fort republicanisme, des que el monarca espanyol va pronunciar el discurs del 3 d’octubre de 2017, en què va avalar la repressió a l’independentisme, Catalunya s’ha mobilitzat sempre contra la presència del Borbó. Els CDR i altres col·lectius han convocat noves protestes per aquest diumenge.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

"Catalunya no té rei", carta gegant en una mobilització a Catalunya. / EFE - QUIQUE GARCÍA

El rei Felip VI arriba aquest diumenge a Barcelona, per assistir dilluns a l’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona, en una gala que se celebrarà al Palau de Congressos de la ciutat. El monarca, que passarà la nit a l’Hotel Rey Juan Carlos -ubicat a només centenars de metres del Palau de Congressos-, tornarà a comprovar que la seva presència genera un fort rebuig en una part important de la ciutadania catalana. Fa dècades, de fet més d’un segle, que el republicanisme compta amb un suport social molt important a Catalunya, però el rebuig cap al monarca va disparar-se després del duríssim discurs que va pronunciar el 3 d’octubre de 2017, en què de facto va avalar la repressió contra l’independentisme. Des d’aleshores, s’han acabat les visites plàcides a Catalunya del cap de la casa reial espanyola.

En aquesta ocasió, col·lectius com el CDR, l’ANC o Pícnic per la República han anunciat mobilitzacions contra Felip VI. Els CDR han convocat una cassolada per a les 20:30h al voltant de l’hotel on s’allotjarà el Borbó, a la que també s'hi ha sumat Pícnic per la República, mentre que l’ANC fa una crida a demostrar que “Catalunya no té rei”, si bé no ha concretat quin tipus d’acció portarà a terme. La previsió de protestes ha portat al Ministeri d’Interior a activar un dispositiu de seguretat, amb l’enviament de noves unitats antiavalots de la Policia Nacional, per blindar l’espai. Hi actuaran en coordinació amb els Mossos d’Esquadra. És la primera vegada que els premis Princesa de Girona s’entreguen a Barcelona.

Les d’aquest diumenge són l’últim exemple de les mobilitzacions de rebuig que provoca la presència de Felip VI. Al febrer, coincidint amb el sopar oficial del Mobile World Congress (MWC), centenars de persones convocades pels CDR van protagonitzar talls de carrers -la Gran Via a l’altura de la plaça Espanya i l’avinguda Rius de Taulet-, a més de cremar fotos del rei i cridar consignes contra ell.

Si anem més enrere, al setembre de l’any passat Felip VI va assistir a la inauguració de la fira Gastech, en què no va haver-hi cap representant del Govern de la Generalitat, com a mostra de rebuig. La inauguració del MWC de 2018 va ser la primera ocasió que el Borbó visitava Catalunya després del seu polèmic discurs del 3 d’octubre. El malestar es va fer visible al voltant del Palau de la Música, on va fer-se la rebuda oficial als assistents al certamen. Més enllà de no ser rebut per cap representant de les institucions catalanes, milers de persones van mobilitzar-se pel barri Gòtic, seguint la convocatòria dels CDR, per enviar-li a Felip VI el missatge que era no benvingut a Catalunya després de tot el que havia passat durant aquella tardor.

Protesta social i política

Un parell de mesos més tard, el rei va tornar a Barcelona, per presidir l'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges. L'acte va celebrar-se a l'Auditori i novament va provocar la convocatòria d'una protesta dels CDR que va reunir centenars de persones en rebuig al Borbó. Un dels assistents a l'entrega de despatxos va ser Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem que va instruir la macrocausa contra l'independentisme, origen del judici que ha acabat amb condemnes a presó a nou dirigents.

Van haver de passar dos mesos més perquè Felip VI visités un altre cop Catalunya, però en només una setmana va venir-hi dues vegades i, en aquesta ocasió, sense passar per Barcelona. Felip de Borbó va presidir l'esperpèntica cerimònia inaugural dels Jocs del Mediterrani a Tarragona, una jornada recordada –més enllà de pels nyaps organitzatius– per la presència d'un públic clarament promonàrquic al Nou Estadi de la ciutat, però també per les protestes que durant tot el dia van protagonitzar els CDR a l'exterior.

Uns dies després, el rei espanyol va visitar Girona per participar a l'acte de lliurament dels premis de la Fundació Princesa de Girona. L'esdeveniment sempre s'havia fet a la capital de la demarcació, però en aquesta ocasió va desplaçar-se a Vilablareix (Gironès). La raó és que l'Ajuntament de Girona, encapçalat per la també diputada de JxCat Marta Madrenas, va decidir no cedir les instal·lacions de l'Auditori-Palau de Congressos de la ciutat, on sempre s'havia fet la cerimònia. Finalment, la Casa Reial, organitzadora de l'acte, va optar per fer-lo al Mas Marroch, el centre d'esdeveniments del Celler de Can Roca, ubicat a Vilablareix. Malgrat el fort desplegament de seguretat, aquell dia els CDR també van mobilitzar-se contra el monarca, si bé van quedar separats més d'un quilòmetre del Mas Marroch. L’octubre de 2017, l’Ajuntament de Girona va declarar el rei persona non grata, una iniciativa que han seguit desenes de municipis catalans.

Posteriorment, el 17 d'agost el rei va tornar a Barcelona, en aquest cas als actes d'homenatge a les víctimes de l'atemptat de l'any anterior. Aquella jornada va haver-hi una concentració de suport al rei, que tot just va reunir unes desenes de persones, i els CDR també van convocar un homenatge a les víctimes amb el missatge clar que "Catalunya no té rei", si bé van decidir no fer una marxa de protesta en l'acte institucional.

Sembla evident que la relació amb la monarquia espanyola ha canviat per sempre al Principat i que la Fundació Princesa de Girona, nascuda el 2009, és un dels pocs reductes dels monàrquics catalans, com també pot ser-ho La Vanguardia.