Público
Público

Resposta a la esentència Un mes col·lapsant la Meridiana per visibilitzar el conflicte polític

Els veïns del barri de Sant Andreu organitzen cada dia un tall a la concorreguda Avinguda per denunciar la repressió, reclamar l’alliberament dels presos polítics i mostrar l’excepcionalitat que viu Catalunya. És l’única acció que s’ha fet ininterrompudament des que el Tribunal Suprem va anunciar la sentència del judici de l’1-O.

Publicidad
Media: 2
Votos: 1

Una imatge d'un dels talls de la Meridiana. @Cdr_nv_sg_cgr

- Va, va, va!

Són 8 del vespre i pocs segons i el semàfor del pas de vianants que travessa la Meridiana de Barcelona a l’alçada de l’estació de Sant Andreu Arenal acaba de passar de color vermell a verd. Un centenar de persones, en comptes de creuar fins a l’altra banda de la via es queden al mig de la calçada. Aquesta acció ja s’ha convertit en un ritual perquè fa un mes que el Tribunal Suprem (TS) va fer pública la sentència del judici al Procés. Des d’aleshores cada dia un grup nombrós de veïns del barri de Sant Andreu i dels voltants atura el trànsit unes hores al vespre.

A la concentració s’hi troben a diari veïns de totes les edats i amb tota mena d’obligacions. Això fa que la xifra d’assistents vagi variant i a la vegada crea vincles entre persones que d’una altra manera potser no s’haurien conegut malgrat viure a prop. En aquesta trobada cada vegada més rutinària -i no per aquest motiu més normalitzada- s’hi poden veure tota mena de complements a les solapes de les jaquetes i una gran diversitat de banderes i símbols.

La mobilització té la intenció de ser un petit focus d’acció política per exigir l’alliberament dels presos polítics i per fer visible el descontentament d’almenys alguns sectors de la societat amb la classe política. En aquest sentit, mentre dura el tall en la que és una de les vies més transitades de la ciutat, qualsevol persona que decideixi apropar-s’hi podrà veure des d’estelades i domassos a favor de l’alliberament dels presos, fins a banderes antifeixistes o del col·lectiu LGTBI. Igualment els llaços grocs, les xapes que clamen per la llibertat dels presos polítics i els passamuntanyes calats fins a l’alçada dels ulls de persones més joves són capaços de conviure i els manifestants asseguren que s’ha registrat cap tipus de problema a nivell intern.

Un moviment compromès

A l’hora d’explicar l’estratègia de l’acció, la Glòria es limita a dir “doncs això”, mirant de fit a fit una Meridiana que abans i després dels manifestants es troba aturada per complet i que només compta amb l’atenció uns metres enllà d’una parella d’agents de la Guàrdia Urbana. La Glòria ve acompanyada del Jaume i els dos han format part del tall des del primer sense perdre’s cap convocatòria, o potser alguna sí, “però poques”.

Precisament des que es va fer pública la sentència les accions al carrer organitzades per diferents sectors de l’independentisme han crescut de manera considerable i alhora han tingut lloc fets de gran envergadura. Malgrat tot, i al contrari del Tsunami Democràtic, aquesta és una manifestació que té com a objectiu ser un punt de trobada de proximitat. Darrerament les grans accions convocades impliquen un desplaçament llarg per carretera o amb transport públic que no tothom pot assumir. “Nosaltres no vam poder ser a la Jonquera ni a Girona, però això ens queda a prop de casa i és la nostra manera de participar”, comenta.

La mobilització reuneix gent de totes les edats i de perfils molt diversos i s'hi escolten tota mena de càntics i proclames

Ells dos expliquen que no es tracta de l’única iniciativa així que s’ha articulat en un barri de la capital catalana, però que són del barri i per això participen de l’acció. Tot plegat ho expressen en mig de tota mena de càntics i proclames: per la independència, per la llibertat dels presos, fent gala dels principis antifeixistes, demanant la dimissió del conseller d’Interior Miquel Buch, etc.

Entre el mar de proclames també hi ha l’Anna, que reconeix que és el primer dia que fa cap a l’acció. No viu a Barcelona, però una part de la seva família és del barri i s’hi ha apropat més o menys per casualitat. Ha acompanyat la seva filla a un assaig en un local proper al punt de convocatòria i ha decidit que “mira, per estar-me asseguda esperant que ella acabés, vaig a veure l’ambient”. Havia vist les imatges d’altres dies a través de la televisió i ara ella també hi és. Opina que es tracta d’una acció més “simbòlica” que no pas el tall fronterer a la Jonquera, però que aquest tipus de protesta també es pot incorporar altra gent que potser no veu amb bons ulls el tancament de la frontera per les conseqüències per a terceres persones que pot suposar.

El tall de dimecres de la Meridiana. JORDI SANS.

Hi ha relleu

L’acció del Tsunami Democràtic a les comarques gironines -a la Jonquera i a Salt- apareix de manera recurrent a les converses repartides en una calçada de Meridiana deserta a banda i banda. Alguns que hi havien pres part expliquen vivències en carn pròpia i d’altres escolten amb atenció mentre pels voltants es pot observar de tant en tant una motxilla grossa amb una màrfega i cares cansades que porten roba de muntanya.

Uns nois joves -alguns d’ells encaputxats- que es troben al mig de la concentració parlen entre ells mentre desemboliquen uns entrepans que es convertiran en el sopar. L’endemà a primera hora tenen classe -alguns d’ells a la universitat- i la concentració acabarà prou tard com per haver de cuinar. Parlen dels exàmens que acaben de fer i de la universitat però també de les últimes manifestacions i de com ha afectat la vida al barri.

Precisament, persones com el Jaume i la Glòria es mostren agraïts amb la tasca que està fent la nova generació. Comenten que creien que “estaven adormits” però que en les últimes setmanes han demostrat que “estan molt per davant d’ells” pel que fa a les idees i a la capacitat d’acció. Posen com a exemple que ells a l’edat d’aquests nois “feien allò que els deia el partit”, però que en canvi els joves tenen iniciativa pròpia i no es deixen condicionar per cap facció política.

La concentració ha durat tres hores, tal com va decidir l’assemblea. Hi ha hagut moments de tensió però la majoria de persones l’endemà tornarà. A les 8 del vespre, al semàfor del davant de la estació de Sant Andreu.