Público
Público

Sentència del Suprem La CUP aposta per reclamar l’amnistia si el Tribunal Suprem condemna els presos polítics

La formació de l’Esquerra Independentista aprova un document de debat que planteja vincular la campanya per l’amnistia amb el dret a l’autodeterminació i defensa exercir la desobediència civil i institucional i evitar que s’acabi convertint en un element retòric “buidat” de contingut i “diluït”.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Una de les taules de debat de l'Escola de la CUP que es fa aquest cap de setmana. CUP NACIONAL

A poc a poc els principals actors polítics del sobiranisme comencen a definir les línies mestres que ha de tenir la resposta a la, més que probable, condemna del Tribunal Suprem als encausats en el judici del Procés. Aquest dissabte ho ha fet la CUP, que en el consell polític que ha celebrat a Sabadell ha aprovat el document de debat que situa la formació davant la sentència del Suprem i que té com a element més destacat la reclamació de l’amnistia per als condemnats.

En concret, el document exposa que “davant una sentència condemnatòria que pugui comportar peticions d’indult, la nostra resposta sigui posar com element central de reivindicació política en clau antirepressiva l’amnistia i, en aquest sentit, fins i tot plantejar-nos una intensa campanya (a l’interior i a l’exterior) que lligui amnistia i dret a l’autodeterminació”. La CUP, per tant, rebutja les peticions d’indult, que a banda de ser individualitzades impliquen l’acceptació que va haver-hi delicte, cosa que no passa amb l’amnistia. Al debat al voltant de la possibilitat d’apostar per l’amnistia el va encetar a l’agost l’exdiputat d'ERC al Congrés Joan Tardà.

La formació de l’Esquerra Independentista afegeix que s’ha de fer un “ús polític de l’amnistia com un reconeixement explícit dels errors polítics de l’estat espanyol”, a través d’una campanya “d’internacionalització del conflicte” i advoca per vinclar el dret a l’autodeterminació “com eix central de la defensa de l’amnistia també a l’exterior”. En aquest sentit, pretén que sigui la “pressió popular” la que forci l’aprovació d’una amnistia i no pas “una gestió política pactista que afavoreixi una estratègia dilatant del conflicte”.

A més a més, el document cupaire també situa com a objectiu defensar la “desobediència civil i institucional” i evitar que consignes com “ho tornarem a fer”, siguin “buidades i diluïdes com estan promovent alguns actors des de fa setmanes”. “Cal que reivindiquem que ho tornarem a fer és posar en valor l’exercici legítim de la desobediència per autotutelar-nos l’exercici d’aquells drets que ens són negats: en tots els àmbits, per tots els drets”.

Un altre punt del document parla de situar al centre el debat polític i públic “l’autodeterminació en contraposició a les propostes que ara cerquin vies pactades amb el règim”. Aquest tipus de propostes, segons la CUP, “malgrat la retòrica autodeterminista i/o independentista” poden facilitar “un nou reassentament del règim”. Rere tot plegat, s’exposa que “la qüestió central del conflicte polític (i democràtic) és la negació del dret a l’autodeterminació i la persecució de tothom que faci passos per poder-lo exercir”.

Finalment, apunta que “un sol dia de condemna és inadmissible” i, per tant, cal “combatre qualsevol posicionament polític que, en clau personal i/o pactista, faci lecturespositivistes de condemnes menors de les previstes”.