L'escriptora, professora i activista feminista Silvia Federici ha conversat amb l'eurodiputada de Podemos Mª Eugenia Rodríguez Palop en el marc de #Diálogosfeministas de Público sobre el seu nou llibre Reencantar el mundo (Traficantes de Sueños, 2020). En aquesta entrevista virtual, Federici ha reivindicat l'ecofeminisme i ha denunciat les conseqüències del capitalisme salvatge sobre la vida de les dones però també sobre el medi ambient. En aquest sentit, ha assenyalat que a Estats Units i Polònia però també a altres països estan en perill els drets sexuals i reproductius de les dones, sobretot el dret a l'avortament. "Hi ha moltes persones que votaran a Trump perquè està en contra de l'avortament, i si guanya ell ja sabem que deslegalitzarà l'avortament", ha advertit. 

Així mateix, els criteris de qui es pot reproduir i qui no també estan travessats pel racisme, assenyala Federici. "El capitalisme obliga les dones blanques a reproduir-se i esterilitza les dones migrades o de color", apunta, ja que els centres de detenció de migrants, ha assegurat, s'han esterilitzat diverses dones. "El capitalisme decideix qui pot reproduir-se i qui no pot, qui té el dret a viure en aquesta societat i qui no", ha lamentat. A partir de la reproducció, ha assenyalat, es pretén tornar de nou a la família nuclear, on la dona no treballi fora de casa i s'encarregui de les cures. D'aquesta manera, el capitalisme continuarà sense reconèixer les tasques domèstiques i tancarà a les dones a casa de nou.

"La Covid-19 és una crisi política, no només de salut"

Preguntada pel paper dels ajuntaments per aconseguir implementar una política comunitària i que posi al centre la vida, Federici ha asseverat que la política local és la que "impacta més en la vida de la gent" i que, per tant, és la que pot provocar canvis reals més ràpidament. En aquest sentit, ha instat a implementar quan abans canvis polítics, sobretot en la salut, l'educació i les polítiques migratòries, ja que el coronavirus ha posat de manifest les flaqueses del capitalisme. Per a l'escriptora, "la Covid-19 és una crisi política, no només de salut, perquè la mortalitat ha estat conseqüència de dècades" d'una gestió privatitzadora dels sistemes sanitaris, i per això reclama "reestructurar-los".

D'altra banda, Federici ha lamentat que als Estats Units hi ha una privatització de l'escola "brutal", i ha qualificat la política migratòria de deportacions de l'actual president dels Estats Units, Donald Trump, de "barbaritat" i "cruel". Per fer tots aquests canvis, però, Federici no se centra només en la classe política, sinó en els ciutadans, que són els que han d'activar la palanca del canvi. "Això comença amb un procés de transformació de per crear formes i espais on la gent pugui trobar-se i prendre decisions de forma col·lectiva", ha animat. "Hem de reencantar el món: ens han expropiat de la Terra, dels boscos, de poder prendre decisions en els aspectes més importants de la nostra vida", ha lamentat.

"El teletreball és un horror per a tota la famíla"

Davant de l'augment del teletreball, Federici es posa les mans al cap. "El teletreball és un horror per a tota la família", ha exclamat. "La casa per a les dones ha estat una fàbrica. El teletreball és quelcom que cal que rebutgem", ha sentenciat. En aquest sentit, Rodríguez Palop ha remarcat que 8,6 milions de dones fan horari parcial, per així poder dedicar-se la resta de la jornada a tasques de la cura, enfront de 560.000 homes. "Sabem que això les exposa a dobles i triples jornades", ha lamentat Federici. A més, l'escriptora ha advertit que el teletreball dificulta a les dones -i a altres col·lectius- organitzar-se per defensar els seus drets.

A banda de les jornades laborals maratonianes que pot suposar el teletreball, un altre dels riscos de no sortir de casa és l'augment de la violència masclista. Des de l'inici de la pandèmia, ha denunciat Federici, la violència de gènere ha augmentat a un 40%. En aquest sentit, Rodríguez Palop ha assenyalat que els mateixos homes que no tenen límits fora de casa exhibeixen la seva manca de control també dins del seu domicili. Aquesta falta de control està relacionada directament amb l'heteropatriarcat i el capitalisme: "El masclisme limita l'acció de les dones i consumeix energia sense límits", ha remarcat Federici. És aquesta necessitat de frenar el consum sense límits i la producció constant sense preguntar-se les conseqüències que fa que Federici aposti per l'ecofeminisme. 

No és casualitat per a l'escriptora que les dones -sobretot indígenes- siguin les que liderin els principals moviments per la defensa de la natura i s'oposin contra la mineria o les companyies de petroli. Davant de totes les lluites que lideren les dones i l'augment de les reivindicacions ecologistes, Federici ho té clar: "El SXXI és el segle de les dones". "El feminisme anticapitalista, antipatriarcal i de defensa ecològica és el que lluita per la nostra recuperació de la relació amb els animals i el nostre cos".