Una amnistia al Procés no tindria problemes d'encaix constitucional i seria un pas decisiu per a culminar la segona fase de la descriminalització del conflicte territorial català que permetria retornar-lo a la política i treure-ho definitivament dels tribunals. A grans trets aquestes són les principals idees que es poden treure del dictamen sobre la viabilitat i constitucionalitat d'una possible Llei d'Amnistia que Sumar va encarregar a un grup d'expert i que s'ha presentat aquest dimarts en el Ateneu Barcelonès, en la capital catalana.

El document aposta per un esperit de "reconciliació", ja que defensa l'oblit penal tant pel gruix dels independentistes encausats -o ja condemnats- com de la majoria dels policies que van reprimir el referèndum de l'1 d'octubre o altres protestes vinculades al Procés, fonamentalment d'aquells acusats de delictes de lesions.

L'informe ja s'ha trasllat tant a Junts -que l'ha valorat com una proposta positiva-, com a ERC, que s'ha mostrat més crítica i ha assenyalat que l'exposició pública d'una proposta d'aquest tipus "no sembla que sigui la millor manera de negociar", en paraules de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. El PSOE, per part seva, ha deixat clar que és un document "respectable", però que no és la seva proposta.

A més de la cúpula dels Comuns, la líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha estat la principal assistent a l'acte, en el qual no ha intervingut. Per part de Junts hi ha assistit l'exconseller Joaquim Forn -que es beneficiaria de l'amnistia-, mentre no ho ha fet ningú ni d'ERC o el PSC. Es tracta del primer document sobre una llei d'aquest tipus que es dona a conèixer públicament després de les eleccions generals i l'inici de les negociacions amb Junts i ERC per a la possible investidura de Pedro Sánchez com a president.

De 2013 fins a l'actualitat

L'informe, de 40 pàgines, es planteja com un document de treball i punt de partida per a negociar la llei, no com la proposta final de Sumar. Aposta per amnistiar "totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans reivindicatives de l'autodeterminació de Catalunya" entre l'1 de gener de 2013 i el 17 d'agost d'enguany -data de constitució de les actuals Corts-.

Inclou les que poden ser qualificades de delictes contra l'administració pública, contra l'administració de justícia, contra la Constitució i contra l'ordre públic. Exclou, això sí, la corrupció, cosa que deixaria fora a persones com la presidenta de Junts, Laura Borràs, o al expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

El document no fa un recompte exacte de tots els possibles beneficiaris de la mesura, que segons Òmnium Cultural haurien de ser més de 1.400 persones.

Pel que fa a l'Estat, es proposa deixar sense efecte les càrregues policials de l'1 d'octubre i els possibles delictes de lesions produïts en altres manifestacions, excepte les quals són greus vulneracions de drets humans, no amnistiables pel dret internacional. En concret, en quedarien fora les actuacions "susceptibles de ser qualificades de delictes de tortures i contra la integritat moral o detencions il·legals d'autoritat o funcionari públic".

"No patiria el dret penal"

L'encarregat d'exposar les principals qüestions de la proposta i de defensar l'encaix constitucional d'una llei d'amnistia ha estat Nicolás García Rivas, catedràtic de dret penal de la Universitat de Castella-la Manxa i coordinador de l'equip d'experts que l'ha redactat. En la seva exposició, ha subratllat que amb una llei d'amnistia que incorporés "els fets comesos amb l'ànim de reivindicar el dret a l'autodeterminació de Catalunya" no sols "no patiria el dret penal" estatal, sinó que s'aconseguiria un "moment de pau després de molt de conflicte polític".

Per als autors del dictamen l'amnistia permetria tancar un període de conflicte que té com a origen una "fallida institucional" a Catalunya, arran de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut i que posteriorment es traduiria en el Procés independentista, amb la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 com a punts culminants, per a donar pas a una posterior fase "punitivista" de repressió.

En aquest sentit, el catedràtic ha defensat que a partir del 2018 -després de la caiguda del govern del PP- es va obrir "una altra línia diferent, descriminilizadora" amb fets com els indults als líders del Procés o la derogació de la sedició. I ara del que es tracta és de "donar-li un impuls més", "perquè tota aquesta incriminació que pesa sobre Catalunya desaparegui per a avançar".

Aconseguir la "reconciliació" es planteja com un element per a justificar la legitimitat d'una amnistia que preveu la Llei d'Enjudiciament Criminal i que, segons recull el dictamen, el TC ja va dictaminar en els anys 80 que és constitucional. La resta d'autors de l'informe són Antoni Llabrés, de la Universitat de les Illes Balears; Javier Mira, de la Universitat de València; Guillermo Portilla, de la Universitat de Jaén; i Rafael Rebollo, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Asens: "És una oportunitat política"

Jaume Asens, el negociador de Sumar amb els partits independentistes, s'ha dedicat a destacar l'"oportunitat política" que suposa una amnistia. Justament va ser ell qui va encarregar a García Rivas l'elaboració del dictamen. En la seva opinió, "no és una simple moneda de canvi per a aconseguir una investidura, és un pas natural necessari, coherent, per a tenir un acord històric, que ens permeti mirar al futur posant la mirada llarga, fent debats estratègics i de fons de país".

Així mateix, ha defensat que "ha de servir també per a trobar una carta de navegació o full de ruta conjunt, que ens permeti deixar enrere una etapa on hi ha hagut cops de porra, presó, unilateralitat i fracàs del diàleg". Per a ell, "quan fracassa el diàleg, fracassa la política" i del que es tracta ara és "de tornar a fer política en majúscules, perquè el conflicte surti dels tribunals i torni als parlaments, d'on no hauria d'haver sortit mai".

Finalment, Asens ha fet una crida implícita a ERC i a Junts perquè donin suport a la investidura de Pedro Sánchez perquè "no ens podem permetre donar una segona oportunitat per arribar al govern a la dreta i a l'extrema dreta".