Público
Público

La Terra s'encamina cap a l'abisme climàtic i ja està a les portes de superar el llindar d'escalfament d'1,5ºC

El 2023 almenys el 50% dels dies van tenir temperatures que van excedir en més d'un grau i mig els valors preindustrials, segons l'anàlisi realitzada pel Servei Europeu de Canvi Climàtic Copernicus sobre l'any més càlid des que hi ha estadístiques

'No hay planeta B', reza una pancarta. EFE/ Clemens Bilan
"No hi ha Planeta B", diu una pancarta. EFE/ Clemens Bilan.

El planeta s'apropa a l'abisme climàtic. El 2015 els governs van acordar, després d'escoltar les recomanacions de la ciència, posar mesures perquè la temperatura global no pugés més d'1,5 °C respecte als nivells de l'era preindustrial. Superar aquest llindar suposa, d'una forma simplificada, arribar a un punt de no retorn per a la humanitat en el qual la crisi climàtica tindrà conseqüències devastadores.

No obstant això, l'actualització de les dades realitzada pel Servei Europeu de Canvi Climàtic Copernicus (C3S) deixa clar que l'objectiu està molt prop d'incomplir-se, ja que el 2023 el termòmetre planetari va registrar una pujada de 1,48°C.

"Els extrems que hem observat en els últims mesos proporcionen un testimoniatge dramàtic sobre fins a quin punt estem lluny ara del clima en el qual es va desenvolupar el nostre model de civilització", analitza Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic Copernicus. "Això té conseqüències profundes per a l'Acord de París. Necessitem descarbonizar urgentment la nostra economia mentre usem les dades i coneixements climàtics per preparar-nos per al futur".

Encara que a nivell mundial no s'ha aconseguit batre aquesta marca de 1,5 °C, Copernicus informa que les temperatures de l'aire en superfície van batre anomalies tèrmiques per sobre d'aquest llindar en nombrosos moments puntuals de l'any. Tant és així, que el 2023 almenys el 50% dels dies van tenir temperatures que van excedir els valors preindustrials en més d'un grau i mig. De seguir així, diu l'informe, és molt probable que durant el 2024 s'aconsegueixi un escalfament superior a 1,5 °C.

A tot això s'hi afegeix el fet que 2023 va acabar com l'any més càlid "mai registrat". La temperatura mitjana global va situar-se en els 14,98 °C, superant per 0,17 °C el 2016, fins a la data l'any amb la temperatura mitjana més alta. Si es compara amb la mitjana 1991-2020, aquest últim any ha estat 0,60 °C més càlid.

Pràcticament en tots els mesos de l'any s'ha batut una marca meteorològica. A nivell mundial, l'estiu boreal (de juny a agost) ha estat el més càlid registrat; el setembre l'alça de la temperatura mitjana ha estat la més alta; i desembre ha estat el més càlid a nivell mundial, amb una temperatura mitjana de 13,51 °C, és a dir, 1,78 °C per sobre dels nivells preindustrials per a aquesta etapa de l'any.

En paral·lel, les aigües marines han patit un escalfament abrupte. Les mitjanes globals entre l'abril i el desembre van ser les més altes des que hi ha dades. El canvi climàtic està darrere d'això, però també l'arribada del fenomen El Niño, apunta la publicació.

Amb un oceà en plena ebullició, les masses de gel han continuat minvant. A l'Antàrtida l'extensió diària i mensual va aconseguir mínims històrics al febrer de 2023. En l'altre pol, a l'Àrtic, l'extensió de gel marí al març –el moment de l'any en què n'hi ha més quantitat– es va situar entre les quatre més baixes des que hi ha registres.

Els nivells més alts de gasos d'efecte d'hivernacle

Mentre el planeta s'escalfa i els rècords es baten de manera sistemàtica, les economies no aconsegueixen deixar enrere els combustibles fòssils, la crema dels quals és la causa principal de la crisi climàtica. Les concentracions atmosfèriques de gasos d'efecte d'hivernacle s'han tancat a l'alça el 2023. Això no té a veure amb el volum de les emissions anuals, sinó amb l'acumulació d'aquestes mateixes en la capa que envolta a la Terra i amb el potencial que tenen a l'hora d'accelerar la pujada global de temperatures.

Així, la presència de diòxid de carboni (CO₂) va repuntar un any més fins a les 419 ppm (parts per milió), la qual cosa suposa un increment de 2,4 ppm respecte a 2022. D'aquesta manera, el planeta es distancia encara més del valor de CO2 considerat segur pel Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), les 350 ppm, i s'allunya de les 280 ppm que hi havia abans de la revolució industrial.

Respecte al metà, les concentracions d'aquest gas es van situar en 1.902 ppm, la qual cosa suposa 11 ppm més que en 2022. No obstant això, en aquest cas la taxa de creixement va experimentar un retrocés i va ser menys alta que la mitjana dels últims tres anys.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?