Les properes setmanes seran claus per desencallar la negociació per a la possible investidura de Pedro Sánchez i la reedició del govern de coalició a l'Estat amb Sumar -Unidas Podemos la passada legislatura- o avançar cap a un escenari de bloqueig que comporti una repetició de les eleccions generals.

L'aritmètica sorgida del 23-J situa ERC i Junts -amb 7 diputats cadascun- en una posició clau, malgrat que les dues formacions independentistes van patir una forta davallada de vots. La caiguda va ser especialment sagnant en el cas dels republicans -van perdre més de 400.000 sufragis i 6 escons- i en les darreres hores primeres espases del partit han avisat el PSOE que no doni per descomptat el seu "sí" a Sánchez i li han reclamat gestos per atendre les "necessitats" de Catalunya.

La cúpula d'Esquerra considera "nefasta" una repetició electoral, ja que oferiria una segona oportunitat per a un possible executiu de PP i Vox a l'Estat, però necessita avenços tangibles tant en allò directament vinculat al conflicte polític com en qüestions més materials -dèficit fiscal i traspàs de Rodalies- per poder avalar Sánchez sense que el desgast del partit vagi a més.

La clau de volta passaria per tancar un "acord estratègic" amb Junts que porti les dues formacions a negociar conjuntament amb el PSOE, elevi el cost del seu "sí", eviti la repetició dels comicis i, de retruc, reforci el debilitat Govern de Pere Aragonès, que ara només té el suport de 33 dels 135 diputats del Parlament.

Aquest és el triple repte que afronta una ERC que, paral·lelament, s'ha estirat al divan i ha iniciat un procés de diàleg amb les seves bases per abordar les dues fortes derrotes electorals que ha patit en només dos mesos: municipals del 28 de maig -quan va perdre més de 300.000 vots i va passar de primera a tercera força, per darrere de PSC i Junts- i generals del 23 de juliol.

L'última a fixar la posició d'Esquerra ha estat la seva secretària general, Marta Rovira, que en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres ha avisat Sánchez que no pot donar per descomptat els seus vots per a la investidura i que el rebutjaran "si gira l'esquena a les necessitats de Catalunya". Les seves paraules arriben l'endemà que el president del Govern, Pere Aragonès, reclamés al líder del PSOE "que es mogui" si vol ser investit.

L'acord "estratègic" amb Junts

Quines són les necessitats de Catalunya, segons ERC? D'una banda, fer passos endavant en la resolució del conflicte polític, amb l'horitzó final d'un referèndum d'autodeterminació. D'entrada, però, es tractaria de recuperar una taula de diàleg entre governs que, per decisió del PSOE, està congelada des del juliol de l'any passat.

És en aquest espai on ERC vol portar la seva proposta d'acord de claredat, que pretén que defineixi les condicions per poder celebrar un referèndum acordat sobre la independència de Catalunya. I, paral·lelament, els republicans reclamen acabar amb la repressió, amb l'objectiu de buscar algun tipus de solució col·lectiva que, entre d'altres, permeti el retorn de l'expresident Carles Puigdemont i de la pròpia Marta Rovira.

La resta de necessitats fan referència als "dèficits estructurals" que pateix Catalunya i que, segons Aragonès, es poden resumir en el dèficit fiscal, el que comportaria una millora del seu sistema de finançament; i en el traspàs integral del servei de Rodalies a la Generalitat, amb els recursos pertinents per poder afrontar les inversions per posar-lo al dia, sense descartar tampoc el traspàs de l'aeroport del Prat. Qüestions més lligades a l'economia i al dia a dia que ja es reclamaven fa més de 15 anys, en l'etapa de negociació de l'Estatut. Carpetes que, d'altra banda, en gran part són compartides per Junts, que també les recollia al seu programa electoral per al 23-J.

Precisament assolir un acord amb Junts és el principal objectiu a curt termini d'ERC, ja que permetria guanyar força a l'independentisme en la negociació amb el PSOE i, alhora, deixar enrere la constant pugna entre les dues formacions que és una de les raons de la desmobilització del seu electorat. Rovira, directament, ha defensat la necessitat que els dos grans partits sobiranistes tanquin un "acord estratègic", un fet que segons ella permetria generar "il·lusió, esperança i mobilització" del moviment independentista. La secretària general d'ERC considera que un desacord entre els dos partits podria provocar la repetició de les eleccions a l'Estat, que "tindria conseqüències nefastes".

Retorn a un Govern compartit?

En la línia del que va dir fa uns dies el seu homòleg a Junts, Jordi Turull, els resultats del 23-J donen a l'independentisme una "oportunitat" d'incidir en la investidura i la legislatura estatals i, per tant, avançar en les seves demandes. Rovira, directament, aposta per negociar amb "discreció" i assolir aquest acord estratègic per tal de "parlar plegats amb el govern espanyol", tal com ja s'havia fet en l'inici de la taula de diàleg, el febrer del 2020, sota la presidència de Quim Torra.

La realitat és que les negociacions entre les dues forces ja han començat, si més no en fase preliminar. El propi president Aragonès ha confirmat que s'ha posat en contacte amb Albert Batet, líder parlamentari de Junts, per tractar sobre com avançar conjuntament de cara a la investidura de Sánchez.

Els estrategs republicans també contemplen que una negociació independentista en comú a Madrid podria aturar la desmobilització independentista, ja que si hi ha investidura, com a mínim guanyen temps fins a les següents eleccions i tenen marge per rendibilitzar els possibles pactes amb el PSOE, i si s'anés a una repetició dels comicis tant Junts com ERC podrien atribuir-ne la responsabilitat als socialistes per no atendre les seves demandes.

Si finalment les dues formacions tanquen un "acord estratègic", el seu abast anirà molt més enllà de la negociació amb el PSOE per tirar endavant el govern de coalició a l'Estat. D'entrada, podria obrir-se l'horitzó d'un retorn de Junts al Govern de la Generalitat, d'on va sortir l'octubre passat, un escenari que ja han plantejat dirigents republicans com ara la número dos del partit el 23-J, Teresa Jordà.

Si aquesta hipòtesi es materialitzés, el Govern passaria a tenir el suport de 65 diputats al Parlament, és a dir, es quedaria a només tres de la majoria absoluta, el que li facilitaria qüestions com l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat del 2024 -els del 2023 els va aprovar amb els vots de Comuns i PSC- i superar la debilitat a la cambra, on els darrers mesos ha acumulat força derrotes en votacions. A més a més, s'allunyaria l'horitzó d'un avançament electoral a Catalunya -Aragonès insisteix que no el contempla i que vol arribar al final de la legislatura, fixat per principis del 2025, tot i l'actual debilitat del Govern-.

El repte de mantenir la presidència de la Generalitat

La situació d'ERC pot variar força en funció de com culminin les negociacions amb Junts i la investidura de Pedro Sánchez i pot definir com arriba el partit a les futures cites amb les urnes, amb l'horitzó posat en les europees de la propera primavera i, sobretot, en els comicis al Parlament, en principi previstos per al primer trimestre del 2025.

Mantenir la presidència de la Generalitat és el gran objectiu polític a curt termini dels republicans. Tot i que els baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) li mantenen totes les opcions -el darrer el situa en una pugna ajustada amb el PSC-, si segueix la tendència de les municipals i les generals en cap cas podrà seguir al capdavant del Govern.

Per tot plegat, els propers mesos Esquerra també afrontarà un procés intern, ja que fins al desembre convocarà assemblees territorials per consultar i informar la militància amb la intenció de millorar l'organització. Les bases també seran les encarregades de validar un hipotètic acord d'investidura de Pedro Sánchez, tal com ja va passar fa quatre anys.

La voluntat és aturar una sagnia electoral que a les municipals i les generals va manifestar-se amb tota la cruesa i que afecta el conjunt de l'independentisme, encara que amb graus diferents. El 23-J, la pèrdua global va situar-se en 660.000 vots i ERC va patir fugues fonamentalment cap a l'abstenció o cap al "vot útil" que van representar PSC i Sumar En Comú Podem, però no cap a Junts o la CUP. Recuperar la mobilització d'aquest espai polític és, alhora, bàsic perquè ERC pugui assolir els seus objectius polítics i mantenir quota de poder.