Público
Público
ELECCIONS EUA

Trump anuncia un "enorme litigi" per evitar la victòria de Joe Biden a les urnes 

El demòcrata va mantenir Nevada i Arizona, amb els quals s'assegura cada cop més que serà president, i frega la victòria a Pennsilvània i Geòrgia, on està remuntant milers de vots. "No tenim cap dubte que quan el recompte acabi serem els guanyadors", va declarar.

Donald Trump en la Casa Blanca este jueves.
DOnald Trump a la Casa Blanca aquest dijous. — EFE 

Joe Biden va arribar al dijous amb un objectiu palmari per ser president: només havia de mantenir Arizona i Nevada i esperar que acabés el recompte de vots. No sols va acabar el dia i seguia amb aquests dos Estats a la seva butxaca, sinó que havia retallat enormes distàncies i ara estava a tot just uns milers de vots de Trump a Pennsilvània i Geòrgia, que pot acabar aconseguint aquest divendres.

El president i candidat republicà, Donald Trump, davant la desfeta de la seva candidatura, va comparèixer per primera vegada després de la nit electoral i va contraatacar: va tornar a denunciar frau electoral per estar comptant-se "vots il·legals", deia, sense cap base, i va anunciar un "enorme litigi" en diversos Estats per evitar la victòria del seu oponent. Mentre tot això succeïa, desenes i a vegades fins i tot centenars de seguidors de Trump es van manifestar durant tot el dia del dijous a les portes de centres de recompte de vots sobretot a Phoenix, Arizona, Filadèlfia i Pennsilvània, per reclamar unes eleccions netes. En aquesta última ciutat, la policia va aturar de matinada un intent d'entrar per la força en un centre de votació per part de diverses persones armades i a bord d'un Hammer. La CNN va informar que s'havia produït almenys un detingut en l'operació.

De mentre, el recompte seguirà avançant aquest divendres a Pennsilvània, Arizona, Geòrgia i Nevada. El primer Estat va anunciar que preveia declarar un guanyador en algun moment de la nit de dijous a divendres (a Washington, sis hores més a l'Espanya peninsular); pel que fa als altres tres, van avisar aquest dijous que era molt probable que se n'anessin a finals de setmana, ja que han de comptar el vot per correu que arriba fins a la setmana que ve, en el cas de Geòrgia fins al 12 de novembre. Geòrgia va tancar aquest dijous més enllà de la mitjanit les actualitzacions del recompte; en l'última Biden estava a 1.805 vots de Trump i quedaven per comptar 14.907. A Nevada Biden va augmentar aquest dijous la seva diferència i avança al president per 11.000 vots mentre que a Arizona aquesta diferència és d'uns 46.000 sufragis a favor seu. A Pennsilvània, l'última actualització de vots a les 0.40 hores de la matinada li donava a Trump un avantatge de tot just 23.000 vots (el dimarts el seu avantatge era de mig milió) i queden per comptar diverses desenes de milers de sufragis.

Trump va tornar a reivindicar que només es comptin els vots emesos el dimarts

Enmig d'aquesta deriva, el president es va aferrar a la seva estratègia de bloqueig judicial. Des de la seva compareixença a la Casa Blanca va tornar a reivindicar amb una argumentació rocambolesca i sense exposar cap prova, que només es comptin els vots emesos el dimarts: "Si es compten els vots legals, guanyem; si es compten els il·legals, els que arriben més tard, ens roben les eleccions", va dir Trump, que no va dubtar en qualificar el sistema de "corrupte" i d'estar soscavat per "els grans mitjans, les grans tecnològiques i els grans diners" enfront del Partit Republicà que, va dir amb aplom, és "el partit dels treballadors".

Trump va llançar llavors un reguitzell de suposades irregularitats, però sense concretar casos específics, simplement esmentant generalitats i Estats on suposadament s'havien perdut vots, no s'havia deixat entrar als observadors republicans o s'havien comptat sufragis que havien arribat més tard del dimarts (la qual cosa és perfectament legal i està autoritzat pels respectius tribunals estatals). Al final de la compareixença no va acceptar preguntes de la premsa, per la qual cosa no es va poder obtenir cap concreció de les denúncies que, segons va amenaçar, "estan en marxa" en els seus "esforços per protegir la integritat del sistema".

Fins al moment, Trump ha emprès accions judicials per frau o per a exigir el recompte de vots a Wisconsin, Michigan, Pennsilvània, Arizona, Geòrgia i Nevada, aquesta última anunciada aquest dijous mateix. Segons va explicar un portaveu de la seva campanya en un acte a la ciutat més important d'aquest Estat, Las Vegas, allà haurien votat morts i persones que no viuen a l'Estat. Aaron Ford, el fiscal general de Nevada, va assegurar a la nit a la cadena ABC que no s'havia registrat cap irregularitat en el procés de votació. "Francament només una", va dir, "i ha estat un seguidor de Trump que ha intentat votar dues vegades". De fet, totes aquestes accions, presentades en tribunals locals o estatals, estan patint patacades i han estat rebutjades ja pels jutges pertinents a Wisconsin, Michigan i Geòrgia.

I quan han tingut èxit, només han aconseguit retardar en minuts el recompte de vots, com va succeir a la ciutat més gran de Pennsilvània, Filadèlfia. Un jutge estatal li va donar la raó a una queixa de la campanya de Trump, els observadors electorals de la qual van poder entrar en un centre de votació i situar-se a una distància d'1,80 metres de qualsevol taula que volguessin supervisar. Entre que el jutge va decidir el recurs i els observadors van entrar al centro en qüestió, el comptatge dels vots va estar detingut unes dues hores, segons el Philadelphia Inquirer. Després, tot va seguir el seu curs habitual.

"Esperem que el Suprem s'involucri"

No obstant això, aquesta promet ser la tònica habitual a partir d'ara per part de Trump, que dispararà recursos a discreció en tots els Estats que els són desfavorables. Des del seu equip comencen a apuntar alt: l'assessora legal de la campanya del president, Harmeet Dhillon, va assegurar en una entrevista a la cadena ultradretana Fox que estan esperant que el "Tribunal Suprem, cort en la qual el president ha nomenat a tres jutges [dels nou que té] actuï i faci alguna cosa. Esperem que la jutgessa Amy Coney Barrett [que va jurar el càrrec la setmana passada] ho faci".

A més de Nevada, Trump està lluitant fort per Arizona, on aquest dijous va retallar diverses desenes de milers de vots a Biden per portar-se més de la meitat del vot anticipat que s'anava comptant fins a col·locar-se a uns 46.000 vots del demòcrata. En aquest cas, la demanda de la campanya del president va tenir a veure amb la nova teoria de la conspiració fabricada pels trumpistes: les paperetes emplenades amb el retolador de la marca Sharpie no són llegits per les màquines de comptatge, un extrem que va ser desmentit per les autoritats electorals i pel fiscal general de l'Estat. En la denúncia, que afecta el comtat de Maricopa, on està Phoenix, ciutat d'1,6 milions d'habitants, l'equip de Trump va demanar analitzar aquest cas en una reunió amb la jutgessa dins de dues setmanes, però aquesta no va caure en el parany i va fixar la vista per aquest divendres.

La fiscal general de Michigan va assegurar que els recursos interposats per Trump a l'Estat "no tenen base i són perillosos"

Potser la reacció més dura contra els intents filibusters de Trump per embullar el desenvolupament del procés electoral va arribar de la fiscal general de Michigan, Dana Nessel, qui va assegurar que els recursos interposats per la campanya del president en aquest Estat "no tenen base i són perillosos perquè minen la nostra democràcia i la seva credibilitat. Els hem tombat tots", va afegir, "i continuarem lluitant en els tribunals si vénen uns altres perquè defensarem el resultat de les eleccions, que han mostrat que Joe Biden ha estat el vencedor a Michigan".

Encara que el Partit Republicà està de moment de perfil pel que fa a aquestes acusacions (excepte casos excepcionals com els senadors Ted Cruz o Lindsey Graham, que van donar suport a Fox la narrativa del president), comença a haver-hi veus en contra del mandatari, com la del senador per Utah i excandidat presidencial, Mitt Romney. "Comptar cada vot està en el cor de la nostra democràcia. El procés és sovint llarg i per a aquells que estan implicats en la carrera electoral, frustrant, però tots els vots seran comptats", va dir. D'una manera encara més contundent es va expressar a la cadena ABC l'exgovernador republicà de Nova Jersey, Chris Christie. "Si un dirà tot això darrere del faristol de la Casa Blanca, està en el seu dret de fer-ho, però ha de presentar evidències i aquest divendres no hem escoltat res sobre les evidències", va dir.

Tensió per les concentracions a Phoenix

Encoratjats per la crispació del seu president, seguidors de Trump van convocar manifestacions sobretot a Phoenix, Arizona, i Filadèlfia, Pennsilvània. A Phoenix va ser on es van viure les situacions més tenses: davant de diversos centres de recompte de vots es van congregar desenes de persones, alguns d'ells armats (portar armes visibles és legal en aquest Estat) per protestar per les presumptes irregularitats denunciades pel president. Durant el matí, un grup d'ells va amenaçar d'entrar en un dels centres i va haver d'actuar la policia fortament armada.

En previsió d'aquest clima encès, Joe Biden s'havia dirigit a mitja tarda breument a la nació, ja amb faiçons i to de president, per demanar "calma". "Cal esperar que tots els vots estiguin comptats, el nostre sistema de govern ha estat l'enveja del món", va dir, i va afegir: "No tenim cap dubte que quan el comptatge finalitzi ens declararem guanyadors. Quan això succeeixi, Kamala Harris i jo serem els nous vicepresidenta i president, però que cal estar calmats, la democràcia a vegades és embolicada i també requereix paciència".

Biden havia començat el dia precisament publicant un tuit a les 8.25 hores en el qual demanava: "Compteu cada vot". Poc després, a les 9.12 hores, Trump va semblar respondre a això via Twitter amb el missatge oposat: "Pareu de comptar!". Va ser la manifestació palmària de les dues maneres d'afrontar el recompte en aquestes eleccions.

Pel que fa a la carrera pel Senat i la Cambra dels Representants, a la cambra alta tots dos partits empataven aquest dijous a 48 escons (la majoria la donen 51, ja que el Senat té 100 seients), mentre que a la cambra baixa els demòcrates seguien per davant per 209 i a 193 escons (la majoria absoluta està en els 218 diputats).

¿Te ha resultado interesante esta noticia?