Público
Público

El TSJC inhabilita Artur Mas fins al febrer de 2020 per l'organització del 9-N

Les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, també condemnades per la celebració del procés participatiu, estaran inhabilitades fins a l'octubre i el juliol, respectivament. 

Publicidad
Media: 3
Votos: 1

Rigau, Mas i Ortega a la sortida del judici del 9-N. EFE/Archivo

La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat ferma la sentència que condemna a inhabilitació l'expresident de la Generalitat Artur Mas i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per impulsar la consulta del 9 de novembre de 2014. La resolució estableix que les penes d'inhabilitació s'hauran d'executar des del 23 de gener d'aquest any. Per tant, Mas estarà inhabilitat per a càrrecs públics fins el 23 de febrer de l'any vinent, mentre que Ortega ho estarà fins el 23 d'octubre d'enguany i Rigau fins al juliol. Ortega i Rigau van deixar la política activa -Ortega va fer-ho el 2015, Rigau, el 2017-, mentre que Artur Mas manté la seva activitat política, si bé sense ocupar cap càrrec des que ara fa poc més d'un any va abandonar la presidència del PDECat.

El TSJC acorda en la seva resolució incoar l'executòria de la sentència pel lletrat de l'Administració de Justícia de la Sala, que començarà a comptar a partir del 23 de gener, i requereix als penats el pagament de les penes de multa imposades: 36.500 euros per a Mas, 30.000 Ortega i 24.000 euros en el cas de Rigau. El Tribunal Suprem va rebaixar fins a un any i un mes la condemna de dos anys d'inhabilitació que va imposar el TSJC a l'expresident de la Generalitat per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb l'organització de la consulta del 9-N, igualant la que es va imposar a l'exconseller Francesc Homs. També es va rebaixar en un any el temps d'inhabilitació a Ortega i Rigau.

En la seva sentència condemnatòria, el TSJC va concloure que Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir "conscient i deliberadament" el mandat del TC en mantenir la consulta sobre la independència tot i l'ordre de suspendre-la. Després de la suspensió cautelar del Constitucional del 4 de novembre del 2014, es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, l''enviament massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, va assenyalar la resolució del tribunal català.

La del TSJC no és l'única condemna a Mas per la celebració del procés participatiu del 9-N de 2014. El passat novembre, el Tribunal de Comptes va condemnar-lo, juntament amb Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, a pagar 4,9 milions per l'organització i celebració de la votació. Els acusats van presentar recurs a una condemna, que Mas va qualificar com una "aberració". A l'expresident se'l va fer responsable del total de la suma, mentre que a la resta de condemnats se'ls atribueix una part proporcional a les responsabilitats atribuïdes. La sentència la va imposar la jutgessa Margarita Mariscal de Gante, filla de Jaime Mariscal de Gante, un jutge del franquista Tribunal d'Ordre Públic.