Aques divendres es commemora el 8-M, el Dia Internacional de la Dona, una jornada en què milers de dones surten al carrer a alçar la veu en contra d'una societat patriarcal heteronormativa, en contra de la desigualtat entre gèneres, el sostre de vidre, la bretxa salarial, la precarietat laboral, la conciliació laboral i familiar i la violència de gènere. Molts clams que centenars de dones ja han reivindicat durant anys. Esportistes, escriptores, fotoperiodistes, directores de cinema... Repassem la figura de dones d'ahir (i d'avui) que van enderrocar murs i sostres i que van obrir nous camins

Joana Biarnés

Tothom coneix Joana Biarnés (Terrassa, 1935-2018) com la primera reportera gràfica del fotoperiodisme català i espanyol, però va ser molt més que això. Va ser pionera no només per ser una dona en un món d'homes sinó pel seu estil, per la mirada transgressora amb la qual va fotografiar l'Espanya franquista dels anys 60 i 70. 

Va ser la fotògrafa oficial de Raphael; va capturar en una mateixa imatge Audrey Hepburn, Aline Griffith i Lola Flores; es va colar a l'avió dels Beatles i després a la seva habitació de l'Hotel Avenida Palace de Barcelona; va treure a la llum la història de terror del Col·legi San Fernando de Madrid; va fotografiar Orson Welles a Las Ventas. Una llarga llista d'anècdotes que el periodista i escriptor Jordi Rovira immortalitza al llibre No serà fàcil (La Campana).

Marina Ginestà

Les imatges bèl·liques gairebé sempre estan protagonitzades per homes, però una de les fotografies icòniques de la Guerra Civil és la d'una noia de mirada amb un fusell a les espatlles. Aquesta imatge, presa a la terrassa de l'Hotel Colón de Barcelona el 1936, seu del PSUC, és la miliciana Marina Ginestà, nascuda el 1919 a Tolosa de Llenguadoc. La fotografia es va convertir en una de les icones més emblemàtiques de la Guerra Civil i la resistència antifeixista davant del cop d'Estat que van perpetrar militars.  

Durant la Guerra Civil va treballar com a periodista de diversos mitjans de comunicació republicans, així com de traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda, Mikhaïl Koltsov. El final de la guerra la va sorprendre al port d'Alacant, i va ser reclosa en un camp de concentració. Després de dos mesos d'empresonament, va aconseguir fugir de l'Espanya franquista.

Amb l'ocupació nazi de França, va marxar a Mèxic i desrpés a la República Dominicana. El 1946 es va veure obligada a abandonar el país per la persecució del dictador Rafael Trujillo. Després va marxar a Veneçuela, on va casar en segones núpcies amb un diplomàtic belga amb qui va tornar a Barcelona a la dècada de 1960. Va publicar dues novel·les en català.

Mercè Rodoreda

Sens dubte una de les dones referents catalanes és Mercè Rodoreda, autora de dues de les obres catalanes per antonomàsia: La Plaça del Diamant i Mirall Trencat. Va començar a escriure les primeres novel·les de molt jove, quan es va casar amb el seu oncle. La derrota dels republicans a la Guerra Civil l'impulsa a emprendre el camí de l'exili.

Es va exiliar a París, on va conèixer el poeta Armand Obiols i amb va iniciar una relació. En aquest període va escriure poesia, contes i teatre i, fins i tot, es va atrevir amb la pintura. Més endavant es va traslladar a Ginebra, on es va poder dedicar exclusivament a l'escriptura. El 1973 decideix retornar a Catalunya i s'instal·la a Romanyà de la Selva, on va acabar l'obra Mirall Trencat. El 1980 va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.  Va morir el 13 d'abril de 1983.

Maria Mercè Marçal

Maria Mercè Marçal va ser poeta, narradora, editora i traductora, però també va ser una activista i feminista que continua sent un referent per a les generacions que l'han seguit. Va néixer a Ivars d'Urgell, però va fer carrera a Barcelona, on va morir el 1998. En el seu poema Terra de mai parla de l'amor entre dues dones, tema inèdit fins llavors a la literatura catalana. També reivindica una maternitat diferent i gens comuna en aquella època, sense la figura de l'home. És la creadora d'una de les frases més emblemàtiques de la lluita feminista: "A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel".

Neus Català

Nascuda el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, Neus Català va ser una activista antifeixista, republicana i feminista, compromesa amb la conservació de la memòria històrica després de sobreviure a camps d'extermini nazi, als quals va ser deportada durant el seu exili a França després de la Guerra Civil espanyola.

Diplomada en infermeria el 1937, Català va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT, i es va traslladar a Barcelona en començar la Guerra Civil (1936); el 1939 va travessar la frontera francesa amb 182 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt (Barcelona) que estaven sota la seva cura. Des del seu exili a França, va col·laborar amb els maquis i es va incorporar a la resistència francesa, centrant-se a casa seva la recepció i la transmissió de missatges, armes i documentació.

El 1943 va ser denunciada als nazis, reclosa i maltractada a la presó de Llemotges (França), i el 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück i, posteriorment, al de Flossenburg (Alemanya), en concret al subcampo txec Holleschein, i va ser obligada a treballar en la indústria d'armament. En una entrevista que va mantenir amb Público l'any 2015, Neus Català va explicar entre molts altres detalls que la seva detenció pels nazis va tenir lloc com conseqüència d'una delació realitzada per un desconegut. Català va morir l'abril de 2019 en un centre geriàtric dels Guiamets (Priorat) als 103 anys.

Carme Ruscalleda

També hi ha dones catalanes actuals que són un referent. Una d'elles és Carme Ruscalleda, una de les cuineres més innovadores del món i que s'ha convertit en la primera xef en aconseguir set estrelles Michelin. Autodidacta i avantguardista, però sempre mantenint les essències de la cuina catalana. Va néixer en una família agricultora i comerciant, va estudiar comerç mercantil i es va incorporar al negoci familiar de xarcuteria. El 1988 va obrir el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar, i el 2004 el restaurant de Tòquio, que ja compta amb dues estrelles Michelin.  

En un món on ells eren els xefs amb més prestigi i reconeguts, Ruscalleda es va fer un lloc i es va convertir en un referent per les cuineres del futur. El juliol 2023 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Carla Simón

Seguim amb Carla Simón, una de les directores de cinema catalanes més conegudes internacionalment. El 2017 va estrenar el seu primer llargmetratge, Estiu 1993, que narra la seva infància: amb sis anys és adoptada pels oncles materns, ja que els seus pares van morir de sida. El film va guanyar el Goya a millor direcció novell i el Gaudí a millor pel·lícula, direcció i guió. 

Ara bé, la pel·lícula que l'ha fet mundialment coneguda ha estat Alcarràs, l'aventura de la família Solé. Vuitanta anys treballant una gran extensió de presseguers, un terreny que un home va cedir a un altre en un pacte verbal a la Guerra Civil i que ara sense contracte per escrit no val res. El nou propietari vol que se'n vagin i substituir els arbres per plaques solars. La pel·lícula  va guanyar l'Os d'Or a la millor pel·lícula a la Berlinale de 2022, convertint-se així en la primera cineasta catalana a assolir aquest reconeixement.  

Aitana Bonmatí 

El futbol femení professional ha anat guanyant protagonisme en els darrers anys. Una de les figures que destaca és la de la catalana Aitana Bonmatí, de Sant Pere de Ribes i jugadora del FC Barcelona. S'ha convertit en una de les principals referents de les nenes i noies que practiquen aquest esport. Es considera una de les millors jugadores de futbol del món, amb el premi de la Pilota d'Or sota el braç.

Al seu palmarès hi destaquen, entre molts altres títols, dues Champions League (2021 i 2023), 4 lligues, 5 copes de la reina i 3 Supercopes d'Espanya. A la selecció espanyola, també ha aconseguit el Mundial de 2023, on va ser nomenada millor jugadora del torneig. A més, també ha guanyat diverses distincions individuals, com el premi a la millor jugadora de la final de la Champions League de 2021 o el Premi The Best FIFA de 2023 a la millor jugadora del món.