Público
Público

Els catalans ingressen menys del que podrien amb la declaració de la Renda pel desconeixement de la ‘lletra petita’ 

Un informe de Gestha, el sindicat de tècnics d’Hisenda, conclou que durant la passada campanya només s’han pogut beneficiar d’un 6% de les deduccions autonòmiques a les quals tenien dret. Els experts tributaris asseguren que els canvis fiscals d’enguany, amb un accent social, no aporten millores generalitzades pel gruix de contribuents.

Una oficina d'Hisenda a Barcelona. AINA MARTÍ

Com sempre, el més important és llegir la lletra petita. També en el cas de la declaració de la Renda. Si no es fa, es poden deixar de rebre deduccions per a la rehabilitació d’un habitatge, ajuts al lloguer o per donatius entregats a entitats que fomenten l’ús de la llengua catalana. Aquest és el fenomen que ha detectat el sindicat de tècnics d’Hisenda, Gestha, en el seu darrer informe. En l’anàlisi, s’ha comprovat que els contribuents catalans només han aprofitat un 6% de les deduccions a les quals tenien dret.

El president de Gestha, Carlos Cruzado, assegura que amb les dades a la mà, corresponents a la darrera campanya de la Renda, “els contribuents perden possibilitats de deducció”. En aquest sentit, detalla que hi ha algunes rebaixes fiscals “que no apareixen a l’esborrany i que són necessàries revisar”. Entre aquestes, en destaca algunes vinculades a les circumstàncies personals, com tenir un fill o un divorci, i altres més patrimonials, com les ajudes al lloguer (encara vigents en algunes comunitats autònomes) o l’impost de transmissions.

En l’exercici fiscal del 2017 (en el qual la declaració es va realitzar l’any passat), les deduccions autonòmiques van arribar als 39,1 milions d’euros i se’n van beneficiar 237.709 persones. Tot i que els registres són superiors als de l’any anterior, en l’àmbit de la xifra de contribuents que s’hi van acollir, l’import és inferior als 40, 6 milions de la campanya prèvia. Aquesta taxa de Catalunya es converteix en una de les més baixes de l’Estat, només superada per Balears, Andalusia, La Rioja o Astúries.

Una desena de deduccions

Els tècnics d’Hisenda recorden que les deduccions suposen un 5% dels beneficis fiscals en la declaració. Una de les novetats de la passada campanya pels contribuents catalans ha sigut la del 30% per les inversions destinades a finançar noves empreses a través de la figura dels business angels. En l’àmbit personal, existeixen les relacionades amb el naixement o l’adopció d’un nen o les persones vídues des de l’any 2014.

En relació amb la fiscalitat, es mantenen les rebaixes a la rehabilitació i el lloguer de l’habitatge habitual. En el llistat també apareixen ajuts socials vinculats als donatius a entitats que fomenten l’ús de la llengua catalana, les entitats que treballen amb l’R+D+i i les aportacions en benefici del medi ambient, la conservació del patrimoni cultural i la custòdia del territori. Aspectes educatius que també es poden deduir són els interessos pels préstecs per estudis de màsters i doctorats.

Revisar si l’amortització de les quotes de la hipoteca permet la desgravació fiscal o les factures emeses durant tot un any, encara que no s’hagin cobrat, són alguns dels consells que ofereix Benja Anglès, professor de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L’expert fiscal admet que la Renda 2018 ha intentar ser més favorable a les famílies, amb una sèrie d’exempcions i deduccions, com la maternitat i la paternitat, les despeses de l’escola bressol, les famílies nombroses o la discapacitat del cònjuge.

Política fiscal similar

Encara que s’hagin aplicat aquests canvis, encaminats a establir una política fiscal més social, Anglès relativitza la seva efectivitat. “Són favorables per a alguns contribuents, però no representen canvis significatius pel gruix de la població”. És a dir, segons el seu parer, no són homogènies. L’única mesura que equipara tots els contribuents són les prestacions per paternitat i maternitat. “Aquesta deducció ha estat imposada pels tribunals”, afegeix Anglès.

Una altra opció encara desconeguda per la majoria dels contribuents catalans és que poden fer la declaració de la Renda a l’Agència Tributària de Catalunya. En la passada campanya, només ho va escollir un 0,46% dels catalans, el que en termes absoluts suposa unes 16.900 persones. Així, molt pocs ciutadans han acudit a la Hisenda catalana a presentar els papers. Tot i que la xifra resulta baixa, les oficines tributàries han rebut gairebé 2.000 persones més que a la campanya de l’any 2018. La Hisenda catalana és l’encarregada de recaptar els tributs transferits a la Generalitat de Catalunya i els cedits totalment pel Govern de l’Estat.

L’Agència Tributària de Catalunya precisa que els catalans poden presentar la seva declaració a l’organisme i aquest la tramita i l’entrega al Ministeri d’Hisenda. Aquesta acció és possible gràcies a la xarxa d’oficines per realitzar tasques d’atenció i assessorament als contribuents. “L’IRPF és un impost que el Govern central ha cedit parcialment a la Generalitat”. D’aquesta manera, les autonomies tenen marge per regular la base liquidable general, les deduccions per circumstàncies personals i familiars o els percentatges per adquisició d’un habitatge habitual o pel pagament d’un lloguer.

Durant la passada campanya de la Renda, Hisenda va retornar 1.800 milions d’euros als contribuents catalans. Aquests van presentar 3,6 milions de declaracions (un 1,4%) més que l’any 2018. De les declaracions entregades, gairebé la meitat era a retornar. A la vegada, els ingressos que ha rebut l’Agència Tributària han baixat un 1,4%. Potser aquests encara hagueren sigut inferiors si els ciutadans s’informessin millor o simplement revisessin si als esborranys que se signen de pressa amb la idea de cobrar abans estaven reflectides totes les deduccions.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?