Público
Público

Els defensors de la sanitat pública carreguen contra el nou Cercle de Salut

La Marea Blanca de Catalunya prepara aquest dilluns una concentració durant l'acte de presentació de l'espai, vist com un lobby "privatitzador".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0
Comentarios:

Membres del Cercle de Salut presentant el lobby al conseller del ram, Antoni Comín. CERCLE DE SALUT

El model sanitari català torna, sense buscar-ho, a convertir-se en un espai de batalla ideològica. O, més ben dit, cal preguntar-se si es pot parlar de “defensa del sistema sanitari” sense plantejar la disjuntiva entre centres públics i privats dins d'un mateix model que vetlla per ser de garantia pública. És en aquest punt en què l'aparició del nou Cercle de Salut, presentat com “un espai de debat i reflexió” per millorar el model sanitari a Catalunya per més d'una setantena de personalitats, entronca amb les lluites de les plataformes ciutadanes i professionals en defensa de la salut pública com la Marea Blanca o Dempeus per la Salut Pública.

El Cercle, constituït el passat desembre, es presenta aquest dilluns a la tarda a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona amb una rebuda inesperada: diverses entitats en defensa de la salut pública convoquen una concentració a les portes de l'hospital privat amb el lema de “La nostra salut no pot ser el seu benefici! Fora privatitzadors de la sanitat pública!”. S'espera, segons relaten a Públic membres de la Marea, que a l'acte hi participin els antics activistes i ara polítics Albano Dante Fachin (de Catalunya Sí Que Es Pot) i Marta Sibina (En Comú Podem).

Es vesteix com un cercle de reflexió quan és un cercle de pressió que aposta per mantenir el model privatitzador”, denuncia a Públic Toni Barbarà, portaveu de Dempeus. “És un cercle que pot continuar posant en perill la sanitat pública”, també fa públic la Marea Blanca. Tanmateix, el Cercle de Salut es defineix al seu manifest com a “transversal” i denuncia que les crítiques al model público-privat estan basades en “cert apriorisme ideològic molt poc fonamentat en dades”.

Qui l'impulsa?

El president del nou Cercle, l'hepatòleg Miquel Bruguera, concreta al diari: “És una agrupació molt transversal amb ideologies diverses, deslligada de qualsevol partit polític”. “No és un lobby, és un grup de gent molt preocupada per la salut catalana”, emfatitza qui va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona entre els anys 1994-2010. Es diu Cercle, segons explica Bruguera, perquè es vol “penetrar en la societat” de la mateixa manera que ho va fer el Cercle d'Economia però en l'àmbit sanitari.

Entre els impulsors de l'espai destaquen, com Bruguera, professionals mèdics, farmacèutics, gerents sanitaris, economistes i, fins i tot, polítics de renom a Catalunya. Però, precisament, és el ventall de noms que donen suport al Cercle allò que encén l'alarma de les entitats civils, molts d'ells relacionats amb la patronal i els consorcis de salut. A la Junta Directiva, a banda del president, es troba com a vicepresident l'economista Lluís Bohigas, excàrrec del Departament de Salut de la Generalitat; com a tresorer Josep Fusté, director de la patronal La Unió, i com a secretari l'advocat Francesc José María, a qui la Sindicatura de Comptes va denunciar per incompatibilitats d'un contracte públic amb el seu gabinet abans que passessin dos anys de deixar la gerència de l'Institut Català de la Salut (ICS).

Entre altres noms que denuncia la Marea Blanca i que donen suport al Cercle es troben: Olga Pané, la gerent del Consorci Parc Salut Mar de Barcelona, de la que diuen que “cobra més que els consellers” -en concret, el seu sou supera els 126.000 euros anuals-; Guillem López Casasnovas, assessor del Banc d'Espanya; Francesc García Cuyàs, director de la Fundació TicSalut (“amb una estructura que permet a centenars d'empreses que formin part del Consell Assessor”) o Helena Ris, presidenta de la patronal Unió Catalana d'Hospitals (UCH). Com a polítics, destaquen els suports de l'anterior consellera de Salut Marina Geli (PSC) o l'expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach (ERC).

El model de la sociovergència

“Els noms són significatius. És un lobby de pressió de l'antic espai sociovergent en l'àmbit sanitari. Hi ha incrustacions per fer veure que és més plural, com un determinat sector de l'esquerra com Benach i altres forces corporatives com el Col·legi de Metges”, considera Barbarà. Però, el republicà Ernest Benach, considera que el Cercle suposa un espai de “debat necessari sobre cap a on ha d'anar la sanitat catalana”. “No podem quedar-nos en el debat público-privat. El model català no deixa de tenir bastant d'èxit i ara està aturat per una qüestió de finançament”, considera en declaracions a Públic.

La diagnosi que no es tracta d'un problema de model, sinó d'infrafinançament és compartida per tots els membres del Cercle. Al seu manifest, es llegeix: “Les acusacions de privatització de la sanitat emmascaren els problemes reals que bona part venen donats per una infradotació econòmica que suposa una disminució de les inversions”. El seu president, Bruguera, ho ratifica: “Deixem de parlar de públic o privat. L'important és que vinguin més diners i que la salut sigui per tots els ciutadans. No volem canviar el model, sinó millorar-lo”. “És un fet que el ciutadà quan accedeix als serveis públics no diferencia la titularitat del centre que l’acull i la seva valoració del servei prestat es basa en la qualitat dels professionals i les infraestructures del centre”, indica el manifest.

Per a la Marea Blanca abandonar aquest debat entre l'assistència pública i la privada és demagògic i suposa “un guany constant per a la patronal sanitària”. “El model que aquests empresaris sempre estimen com a “model d’èxit” està basat en mantenir la ignorància de la gent en un esglaó alt, en vetar que ens preguntem sobre el que és públic i el què és privat perquè la resposta pot obrir la caixa de Pandora”, signen activistes de la Marea sobre el Cercle. La presidenta de Dempeus i actual diputada de CSQEP, Àngels M. Castells, opina que els impulsors del Cercle “venen a defensar els seus privilegis” i “la majoria posen molt poca atenció a la sanitat”.

Una resposta al conseller Toni Comín?

És significatiu, atenent a les dates, que el nou Cercle de Salut s'hagi gestat i constituït al mateix temps que el conseller de Salut, Toni Comín, comencés a aturar els concerts del sistema públic amb determinades clíniques privades com la Clínica del Vallès o la intenció de comprar l'Hospital General de Catalunya. “Ells entenen això com una provocació i, tot i que no es tracta de desprivatitzacions sinó de deixar de renovar les concessions, els alarma”, considera Barbarà. El president del Cercle, tanmateix, insisteix en què aquest no és el debat i que cal “buscar diners d'on sigui” admetent que “tot està obert”. “Si les coses estan malament no és per culpa del conseller, és per una insuficient dotació econòmica que ve de molts anys”.

Però, com va desvetllar El Periódico a finals de 2016, una auditoria interna de la Conselleria de Salut demostrava que les intervencions derivades de la Clínica del Vallès a dos hospitals públics resultaven un 12% més barates per a l'administració. Aquests resultats demostrarien que les derivacions a la privada no ajuden a reduir la saturació del sistema públic ni, sobretot, a estalviar diners com es defensava durant la gestió de Boi Ruiz. Les entitats en defensa de la sanitat pública demanen, en conseqüència, vigilar a on va a parar el finançament que necessita el sistema i que demana el Cercle de Salut.

Un sistema amb “moltes pressions i tensions”

El sistema de salut català, com reconeix el Cercle, “està sotmès a moltes pressions i tensions” per la manca i precarietat del personal mèdic, les llargues llistes d'espera o els escassos recursos que provoquen la saturació dels centres. “No podem aplaudir un sistema que funciona per l'esforç dels seus professionals”, es queixa Bruguera. Certament, només durant la gestió de l'anterior conseller Boi Ruiz, s’han perdut 3.000 professionals mèdics, s’han tancat 1.200 llits als hospitals i s’ha retallat un 25% els sous dels treballadors de l’ICS.

No obstant, segons les entitats com Marea Blanca o Dempeus, aquesta situació deriva del model público-privat que defensen els professionals del Cercle, que ha evolucionat “cap a la perversió i l'absoluta confusió” des de fa molts anys. “Per millorar el sistema caldria fer un ampli debat on ningú marqui les normes de participació”, lamenten des de Dempeus sobre el Cercle. “Ells van a la privatització i nosaltres defensem que són dos terrenys que no s'han de barrejar. Només així milloraran els resultats”, sentencia Barbarà. “És la ciutadania, i no unes èlits, qui té la sobirania per a decidir el model sanitari públic del nostre país”, es llegeix a la convocatòria de movilització de Marea Blanca.