La temporada boletaire no acaba d'arrancar, però són molts els que fa setmanes que busquen el moment per escapar-se al bosc a buscar aquest preuat ingredient. Això no obstant, cal tenir en compte alguns consells a l'hora d'anar a la caça del bolet, així com tenir uns mínims coneixements sobre els principals bolets comestibles de Catalunya.

Com és conegut, les zones amb més producció de bolets s'ubiquen al Pirineu i especialment al Prepirineu, amb diverses comarques que gaudeixen del privilegi que això suposa. Però també en podrem trobar en altres indrets, com la Catalunya Central o fins i tot el prelitoral o litoral i, de fet, a tot el territori, en la seva manera.

En qualsevol cas, nosaltres us recollim les millors comarques per cercar bolets. Tot condicionat a la climatologia i el terreny, ja que la majoria dels bolets més preuats requereixen zones boscoses i humides, així com temperatures suaus, pluges abundants (però no excessives) i el sol precís.

Berguedà

El Berguedà és una de les comarques amb més prestigi i tradició de Catalunya. En trobarem especialment a l'Alt Berguedà, on comença el Prepirineu, amb localitats tan emblemàtiques com Castellar del Riu i el seu entorn, on se celebra el tradicional concurs i Festa dels Bolets. I és que la baga de Campllong i la zona del Pi de les Tres Branques són de les zones més famoses per cercar-ne, a la falda de la serra de Queralt.

Tot i haver-hi indrets més idonis i concrets pels més avesats, podrem trobar bolets en la majoria de les zones ombrívoles i de bosc, especialment entre els 1.000 i els 1.500 metres, i en una comarca amb la meitat de la superfície boscosa farcida de pinedes de pi roig. Al nord de la comarca hi trobarem especialment rovelló pinetell i algun cep, a la frontera amb la Cerdanya, mentre al sud puntualment hi ha alguns indrets idonis per a la llenega. Un altre punt ideal per cercar i trobar bolets és el terme municipal de Sant Jaume de Frontanyà, així com Cercs, Guardiola, Vilada o Bagà, però, tanmateix, a mitja comarca trobarem punts com Olvan o Avià, a tocar de Berga.

Ripollès

Al Ripollès trobem boscos especialment humits que ens regalen cabassos de bolets, durant les bones temporades. La frondositat d'aquest converteix la comarca en un dels llocs idonis que s'està convertint cada vegada més en destí boletaire. Les muntanyes pirinenques i prepirinenques tenen humitat i precipitacions suficients i ideals per a la seva proliferació, gaudint alhora d'una tardor que arrenca habitualment bastant d'hora, i que també s'acostuma a allargar.

Podem trobar-ne pels voltants de localitats com Camprodon o Planoles, però també en molts altres llocs del territori comarcal. Un dels llocs ideals és la vall de les Llosses o el bac de Setcases, així com els boscos madurs de pi negre de l'alta vall del Ter o a la serra Cavallera. El més habitual a la comarca és el pinetell, que trobarem a gran part del territori menys més cap al nord, on es ideal pel cep. A la franja central s'hi fan carreteres i cap al sud també hi ha moixernons comuns, mentre les trompetes de la mort es troben especialment al llarg de tota la frontera amb la Garrotxa i part d'Osona.

Cerdanya

La Cerdanya és comarca boletaire, però és especialment pels seus ceps, els boletus edulis, un dels bolets més preuats i on aquí prolifera amb ganes. Entre altres condicions propícies, això es deu al fet que hi trobem moltes pinedes de pi roig. La comarca disposa d'un espai obert molt gran, alhora envoltat de muntanyes amb relleus com els del Cadí-Moixeró o la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós.

Els boscos de Guils-Fontanera són un dels millors llocs, gràcies als sols silicis i el pi negre, així com a la muntanya de Saltèguet, amb avets i pi negre. També s'acostumen a trobar molts ceps just a la zona del túnel del Cadí. A banda de ceps també podem trobar pinetell i rovelló d'avet, així com carreteres o orella.

Solsonès

Més enllà dels trumfos i la tranquil·litat característica, al Solsonès trobarem diversos indrets ideals per a trobar bolets. Tot i que els incendis han maltractat el sud d'aquesta comarca, especialment al nord hi podem trobar diverses espècies dels bolets comestibles que consumim a casa nostra.

En concret, al centre i al sud puntualment hi trobarem especialment llenegues, mentre al nord es més idoni pel moixernó, a la frontera amb l'Alt Urgell, i també pel pinetell, a bona part d'aquesta zona i especialment tocant a la frontera amb el Berguedà. En aquest sentit, destaca especialment la serra de Busa, amb un relleu característic que permet allargar la temporada, però també les serres de Pratformiu i la de Mitges.

Maresme

El Maresme és una de les comarques per excel·lència pel mar i muntanya, amb una orografia i característiques particulars i úniques. Els boscos de l'Alt Maresme tenen humitat més que suficient per trobar-hi bolets. És una de les zones més destacades per buscar bolets més enllà del Pirineu i el Prepirineu, gràcies a les pinedes de pi pinyoner i les seves serralades a tocar de la Mediterrània. En aquesta comarca allargassada podem trobar especialment pinetell i rossinyols, en aquest cas a la zona fronterera amb el Vallès Oriental. Altres espècies que hi trobarem són el rovelló vinader o múrgoles i orellanes.

D'Arenys de Munt a Vilassar de Dalt, passant per Argentona, són alguns dels municipis al voltant dels quals podem trobar aquest preuat menjar. Entre les zones amb més proliferació de bolets cal destacar els alzinars del Corredor, amb bolets al voltant del santuari on també hi ha pi pinyoner, i també la serra de Marina, tanmateix amb alzinars i pinedes. En ambdós casos podem arribar a superar els 500 metres, fins als 650 en el cas del Corredor.

Alt Urgell

A la comarca amb més hectàrees de superfície forestal de Catalunya, ben segur que hi trobarem bolets. A l'Alt Urgell destaquen les pastures i les grans extensions de masses de coníferes, pi roig, pinassa, pi negre i avet. El seu relleu es particular, amb punts elevats del Cadí, les serres d'Odèn i el Port del Compte, o la vall de Santa Magdalena.

Al nord de la comarca trobarem especialment ceps, als boscos de coníferes de muntanya, i als sectors d'alzinar. Però la proliferació de bolets es variada a l'Alt Urgell, on també s'hi fa molta llenega, especialment a la part més cap al sud, i també pinetells, sobretot del centre cap al nord. Altres bolets són el carlet, als voltants de la Seu, o el moixernó, a punts centrals de l'est i de l'oest.

Garrotxa

La Garrota és comarca que potser no té tanta població boletaire reconeguda, però que ben segur n'hi podem trobar. En aquesta terra de volcans també trobarem aquesta joia culinària en els boscos planifolis, i els seus fajos i alzinars espectaculars. Més enllà d'omplir o no el cistell, l'encant d'aquesta comarca farà que l'experiència sigui especialment enriquidora.

A bona part de la Garrotxa podem trobar trompetes de la mort, i especialment al nord també trobarem pinetells. Altres espècies habituals són la llenega, al centre-est, i carreteres, al sud-oest, aixi com múrgoles en diversos punts. Però la diversitat d'espècies es variada, i podrem trobar bolets durant diversos moments de l'any, amb una temporada més primerenca a la meitat nord, gràcies al caràcter prepirinenc.

Pallars Sobirà

I acabem parlant dels Pallars, on també podem trobar bolets amb facilitat (insistim, quan es donen les condicions), especialment al Pallars Sobirà. I és que parlem de la segona comarca de Catalunya amb més hectàrees de superfície forestal, darrere només de l'Alt Urgell. En aquest cas, l'estampa la configuren boscos madurs i pastures amb bona producció.

Al voltant de Sort, la capital, hi trobarem moixernons, un dels bolets insígnia de la comarca, especialment a la banda del Tuc de la Cometa. Però també hi podem trobar molts pinetells, sobretot cap al sud, i cap parlar també dels ceps, si tirem cap al nord. Al sud també i destaquen els carlets i les llenegues. La mata de València és una zona ideal per a trobar bolets gràcies a la seva vegetació i arbres, un bosc d'avets, i també destaca el bosc de Virós.