Público
Público

Esports Massa salarial disparada, fallida comptable i dificultats per pagar nòmines, l'herència de Bartomeu al Barça

La 'due dilligence' encarregada per la directiva de Laporta conclou que el club estava en fallida comptable i que s'hauria vist abocat a la dissolució si hagués estat una societat anònima esportiva. També s'ha encarregat una investigació a fons sobre el funcionament de l'entitat per esbrinar l'abast dels indicis d'irregularitats detectats

El president del Barça, Joan Laporta, en primer pla, amb el director general, Ferran Reverter, al fons, en la presentació dels resultats de la 'due dillegence'.
El president del Barça, Joan Laporta, en primer pla, amb el director general, Ferran Reverter, al fons, en la presentació dels resultats de la 'due dillegence'. Alejandro García / EFE

L'herència que la junta presidida per Josep Maria Bartomeu va deixar al Futbol Club Barcelona és tremendament enverinada i situa l'entitat en una posició molt complicada, amb un deute absolutament desbocat. De fet, si hagués estat una societat anònima esportiva s'hauria vist abocada a la dissoució. Aquesta és una de les conclusions de la due dilligence (auditoria financera) encarregada per l'actual cúpula del club, encapçalada Joan Laporta, i que ha detallat el director general, Ferran Reverter, en una roda de premsa aquest dimecres. L'auditoria, realitzada per Deloitte, revela descontrol i improvisació en la gestió del dia a dia del club i de la política de fitxatges en l'etapa de Josep Maria Bartomeu.

Entre d'altres qüestions, la gestió va disparar la massa salarial un 61% en tres anys i va deixar un deute de 1.350 milions fins al març, incloent els compromisos futurs. Reverter, directament, ha assegurat que el club va quedar "amb un patrimoni negatiu i en situació de fallida comptable, amb un flux de caixa operatiu nul i amb dificultat per pagar fins i tot les nòmines. Si hagués estat una societat anònima esportiva (SAD) hauria quedat en situació de dissolució".

Com a conseqüència dels indicis de diverses irregularitats comeses per l'anterior junta –trossejament de factures per evitar els controls interns, pagaments exagerats a intermediaris per fitxatges, els pagaments de l'Espai Barça,...-, el club ha encarregat un informe forensic, és a dir, una investigació a fons del funcionament de l'entitat, que hauria d'estar llest en els pròxims "dies o setmanes". Aquesta investigació se centra en tres àrees: l'Espai Barça, intermediaris i proveïdors. "Quan acabi el forensic, el Barça ha de decidir quina és la millor manera de procedir, si una acció de responsabilitat o corresponen altre tipus d'accions judicials. Ho decidirem. Ara seria precipitat", ha apuntat Reverter.

Comissions molt elevades

L'auditoria posa de manifest greus deficiències de gestió per part de l'anterior Junta Directiva, en el mandat es va incrementar, en tres anys, un 61% la massa salarial (passant de 471 a 759 milions d'euros), un 56% les despeses de gestió i un 600% els costos financers. L'auditoria encarregada constata que els fitxatges es van realitzar a preus elevats i incloent clàusules que van disparar els costos salarials, com a primes per fi de contractes. I Reverter ha apuntat que, de no haver actuat, la massa salarial en la temporada 2021-22 hauria ascendit a 835 milions, un 108% per sobre dels ingressos recurrents.

En aquesta línia, l'anàlisi també ha trobat despeses d'intermediació rellevants i poc habituals en anys anteriors, com comissions en operacions de compravenda de jugadors "d'entre el 20 i el 30% per cent", davant el 5% habitual. Sense esmentar noms de futbolistes, ha dit que l'anterior Junta va signar a un jugador un salari de 9 milions en la seva primera temporada, que després saltava fins als 19 milions en la segona i als 28 milions en la tercera.

La due diligence també aflora pràctiques com l'esborrat de correus d'empleats del club 90 dies després que deixessin l'entitat, i denuncia que en moltes ocasions els directius no usaven els ordinadors de club o bé que redirigien els correus rebuts en els seus comptes oficials de correu de club a comptes de correu particular. Això ha fet encara "més difícil" conèixer "el funcionament del dia a dia de l'entitat", ha apuntat Reverter.

Falta d'inversions en instal·lacions esportives, de controls interns al club o bé infravaloració de el cost de projectes com l'Espai Barça, estimat inicialment en uns 600 milions d'euros i que podria acabar costant més del doble, són altres de les denúncies de l'herència rebuda per l'actual equip directiu a partir de les dades de l'auditoria.

Deute desbocat

Pel que fa al deute financer de club, es va incrementar en 514 milions en tres anys, al passar dels 159 milions al juny de 2018 als 673 acumulats al març de 2021. El deute total de l'entitat, incloent altres compromisos i passius diversos, arriba als 1.350 milions d'euros, tal com ja va avançar el president Joan Laporta fa uns mesos. Al deute financer s'hi han d'afegir els ajornaments de salaris de jugadors, xifrats en 389 milions, els litigis en curs per risc probable, que sumen 91 milions (el club acumula litigis amb risc possible o remot per altres 321 milions), compromisos relacionats amb l'Espai Barça per 56 milions o bé ingressos anticipats per una part dels drets audiovisuals de la temporada que per 79 milions.

Així mateix, Reverter ha denunciat que al Camp Nou tenia problemes estructurals (més de 900 patologies pendents de solucionar) que han obligat a invertir 1,8 milions d'euros. I ha precisat que, en la situació en què es trobava, l'estadi no hauria pogut obrir les seves portes si s'haguessin aixecat abans les restriccions per la pandèmia. "Per actualitzar totalment l'estadi haurem gastar 23 milions", ha precisat.

D'altra banda, ha confirmat que el club preveu tancar la temporada 2021-2022 amb 5 milions de beneficis, i que l'exercici 2020-2021 es va tancar amb 481 milions de pèrdues a causa d'haver ingressat 631 milions i haver tingut unes despeses de 1.136 milions. En aquest sentit, ha explicat que les pèrdues de el curs passat per l'impacte de la Covid, segons els criteris de Laliga, es xifra en 91 milions. "Per tant, fins i tot sense la pandèmia, el Barça hauria perdut 390 milions la temporada passada", ha conclòs Ferran Reverter.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?