Público
Público

La Fiscalia demana a Llarena que reactivi l'euroordre contra Lluís Puig

Després de la reforma del Codi Penal l'exconseller continua acusat de malversació i desobediència. Els fets constitutius de malversació duen aparellades penes privatives de llibertat que oscil·len entre els 6 i els 12 anys

L'exconseller de Cultura Lluís Puig durant una entrevista a Brussel·les
L'exconseller de Cultura Lluís Puig durant una entrevista a Brussel·les. Nazaret Romero / ACN

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha adreçat un escrit al magistrat instructor de la causa de l'1-O, Pablo Llarena, demanant-li que reactivi l'euroordre de crida i cerca contra Lluís Puig. L'exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya es troba exiliat a Brussel·les des dels fets del 2017.

L'escrit recorda que Puig va ser acusat inicialment de malversació i desobediència, i que després de la reforma del Codi Penal el jutge instructor va emetre un nou escrit d'acusació en què continuen atribuint-se-li aquestes conductes. Consideren així que es compleixen els requisits que marca la legislació vigent per reactivar l'ordre europea de detenció i entrega.

Els fiscals subratllen que els fets constitutius de malversació duen aparellades penes privatives de llibertat que oscil·len entre els 6 i els 12 anys. L'escrit està signat pels fiscals Consuelo Madrigal, Jaime Moreno, Javier Zaragoza i Fidel Cadena.

El text recorda que el nou escrit d'acusació del magistrat instructor atribueix a Puig haver assumit "una de les cinc parts en què es va fraccionar el pagament de l'encàrrec que es va fer a l'empresa Unipost perquè abordés el repartiment de les notificacions dels nomenaments d'integrants de meses electorals" del referèndum de l'1-O. També per a les notificacions de la mesa en les quals podia votar cadascun dels integrants del cens".

La posició del TJUE

Cal recordar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar rebutjar euroordres si hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets d'un individu i "deficiències" que "afecten la tutela judicial d'un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l'interessat". També va dir que es pot denegar una entrega si es demostren "deficiències sistèmiques o generalitzades" en el sistema judicial d'un país, en una resposta a les preguntes prejudicials presentades per Llarena.

D'altra banda, el TJUE va dir que "en principi" no s'ha de rebutjar l'execució d'una petició d'entrega en base de la competència de l'òrgan jurisdiccional. Això no obstant, va obrir la porta a fer-ho si aquest òrgan és "manifestament incompetent".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?