Les males relacions entre els partits independentistes catalans no és res que no se sàpiga. Però el Debat de Política General celebrat els darrers dos dies al Parlament ha certificat que la ruptura entre Esquerra Republicana, Junts i la CUP és total. A la petició a Junts del president de la Generalitat, Pere Aragonès, d'organitzar un front negociador conjunt a Madrid per a la investidura de Pedro Sánchez, el portaveu dels postconvergents, Albert Batet, va respondre amb una bateria de retrets i l'exigència a Aragonès de què convoqui eleccions a Catalunya. El president tampoc no ha rebut gaires bones vibracions de la CUP en la seva petició de recuperar l'articulació de la majoria independentista al Parlament.

L'enfrontament entre els independentistes i la pugna entre ERC i Junts per l'hegemonia de l'independentisme, ve de lluny, aguditzat especialment després del referèndum d'autodeterminació del 2017. Ho impregna tot a la política catalana i per derivació a l'espanyola, encara que això no va impedir que després de les eleccions del febrer del 2021, Junts i la CUP acceptessin investir Aragonès com a president de la Generalitat i que Junts formés part del Govern de coalició.

La fractura de l'independentisme des de l'inici

Tot un miratge d'unitat que en el cas de la CUP va durar uns quants mesos, després dels quals els anticapitalistes van manifestar públicament la ruptura amb el Govern amb dures crítiques a les "polítiques neoliberals" de l'Executiu d'ERC i Junts, anunciant també el vot contra els primers pressupostos d'Aragonès. Junts va aguantar mitja legislatura fins fa un any quan, precisament durant el Debat de Política General, el Govern va saltar pels aires davant l'exigència de Junts d'una qüestió de confiança a Aragonès. La destitució del vicepresident Jordi Puigneró, com a cap de turc, acabaria amb la sortida de tots els consellers de Junts del Govern.

La relació entre Esquerra i Junts s'ha mantingut molt tensa durant l'últim any amb el focus posat a les negociacions entre els republicans i el Govern espanyol, molt criticades pels de Carles Puigdemont per considerar-les insuficients i una "claudicació" per part d'ERC, malgrat els indults i la derogació de la sedició. Però la nova conjuntura política i parlamentària sorgida de les eleccions del 23J, que fan imprescindible tant Junts com Esquerra per a la investidura de Pedro Sánchez, ha provocat un gir en l'estratègia dels postconvergents, assumint ara la negociació. Un escenari que ha obert l'opció d'una hipotètica estratègia negociadora conjunta de l'independentisme a Madrid, o que almenys reclama Esquerra.

Demanda d'unitat estratègica que ha ratificat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en aquest Debat de Política General instant Junts a "compartir espai i banda a la taula de negociació" amb l'Estat, i que "el 'qui' no sigui el problema". Però si algú esperava que aquesta opció unitària s'obrís camí, la virulència de la rèplica del portaveu parlamentari de Junts, Albert Batet, deixa pocs dubtes a la impossibilitat d'aquesta via. Batet, en una dura intervenció, ha deixat de banda la negociació de l'amnistia o d'un possible referèndum d'autodeterminació per centrar el discurs a carregar contra Aragonès i el seu Govern. "Davant un Govern feble, amb una ineficient gestió i manca de credibilitat per negociar amb l'Estat espanyol, doni un cop de timó o només li quedarà l'alternativa indefugible de convocar eleccions, president. O rectificació o eleccions", ha dit a Aragonès .

Junts contundent contra Aragonès

Batet també ha estat contundent en definir l'Executiu català com "un Govern desaparegut, amb una gestió insolvent, que no lidera, que defuig les responsabilitats i sempre es posa de perfil. Sigui amb la sequera, amb el fiasco de les oposicions o el rumb erroni en polítiques educatives". I ha rematat assegurant que "la governabilitat ha anat a pitjor a l'últim any. Era inevitable amb un Govern de 33 diputats. Si hagués complert la seva paraula, ara tindria el suport d'una majoria independentista i un Govern fort. Si no fa res, estarà pitjor: més aïllat, més feble i amb més agonia".

L'opció de recuperar una unitat d'acció a l'independentisme, o almenys entre ERC i Junts, queda totalment bloquejada a poc més d'un any del final de la legislatura el febrer del 2025. Ho admeten dirigents de Junts que no amaguen que és voluntat expressa de l'expresident Carles Puigdemont, que ja no va veure amb bons ulls la formació del Govern amb ERC, i que va donar suport a la sortida del seu partit de l'Executiu català. En alguns cercles polítics fins i tot es va especular que la nova conjuntura del 23J podia facilitar la reincorporació de Junts al Govern si s'articulava un front comú a Madrid. El Debat de Política General tanca totalment aquesta porta, si és que es va arribar a entreobrir en algun moment. I fonts del Govern, concretament una consellera i diversos alts càrrecs, confirmen a Públic que no està a les previsions d'Aragonès aquesta opció.

Investidura, pressupost i esgotar la legislatura

Amb aquesta posició d'enfrontament i fractura total entre l'independentisme, Aragonès haurà d'afrontar l'últim tram de legislatura i la seva voluntat d'esgotar-la i convocar eleccions a principis de 2025. Complex objectiu si tenim en compte que ERC només compta amb 33 diputats dels 68 en què està fixada la majoria absoluta del Parlament. I amb la resta de l'independentisme tancat en banda, amb Junts i la CUP dinamitant el Govern des del Parlament, Aragonès haurà de girar la mirada cap a la bancada socialista, tal com ja va fer fa un any en plena crisi del seu Govern. De manera que la política catalana i l'espanyola s'entrecreuen una vegada més amb la investidura de Pedro Sánchez al centre.

"Aconseguir un acord satisfactori per a Catalunya amb la investidura de Sánchez, aprovar els pressupostos de la Generalitat i accelerar al màxim en l'acció del Govern esgotant la legislatura", aquestes són les coordenades que un alt càrrec del Govern explicita com a full de ruta per al proper any. I sens dubte l'aprovació dels pressupostos i altres projectes clau passaran per la majoria que conforma ERC amb el PSC i En Comú Podem. Ningú amaga que un Govern espanyol de coalició entre el PSOE i Sumar apuntalarien aquesta equació i que per tant la investidura de Pedro Sánchez és imprescindible per dur a terme els objectius que té fixats Aragonès i el Govern d'Esquerra.

A Esquerra neguen que la política catalana estigui supeditada a les dinàmiques de la política espanyola, encara que admeten que la investidura de Sánchez facilitaria estabilitat per acabar la legislatura catalana. Però també adverteixen que "no farem president Pedro Sánchez a qualsevol preu i molt menys per uns pressupostos. Donem per descomptada l'amnistia, que ja vam pactar per a la Mesa del Congrés, però caldrà un compromís per negociar les condicions d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya que quedin fixades al llarg de la propera legislatura espanyola. I la certesa que es materialitzin projectes bàsics de gestió com el traspàs de Rodalies o un nou sistema de finançament", explica un membre de la direcció nacional dels republicans.

Aragonès també certifica aquest punt: "No ens enganyem. El gran repte que tenim de cara al proper pressupost de la Generalitat és augmentar els recursos totals disponibles, i això passa per corregir el dèficit fiscal crònic que pateix el país", ha exigit, recordant que és "vergonyós" que hi hagi "22.000 milions d'euros que van a l'Estat i no tornen a Catalunya. Aquest és un mal tracte que cal resoldre, que cal revertir".

El PSC, entre la investidura de Sánchez i ser alternativa a l'independentisme

Per part seva, fonts de la direcció del PSC també rebutgen que es pugui barrejar la negociació de la investidura de Sánchez i la governabilitat de la Generalitat o l'aprovació dels pressupostos. I el primer secretari dels socialistes catalans, Salvador Illa, ha intentat mantenir la imatge d'alternativa a la presidència de la Generalitat com a futur candidat: "Aquí estem com sempre hem estat. Seguirem amb una actitud constructiva de generar alternativa, però amb mà estesa".

Un to moderat, encara que crític, utilitzat durant tot el debat per l'actual cap de l'oposició que reflecteix clarament com de obertes hi ha les possibilitats de tornar a aprovar conjuntament els pressupostos i esgotar la legislatura: "No és el moment de fer carreres i veure qui té més protagonisme i qui surt millor a la foto. Nosaltres pensarem primer al país i la convivència. Poques fotos". Això sí, sempre que la investidura de Sánchez tiri endavant abans del 27 de novembre, i probablement caldrà esperar a la confirmació d'un acord -en què també jugarà un paper principal Junts- per poder parlar dels nous comptes de la Generalitat.

A l'espera de notícies sobre si arrenca o no la legislatura espanyola un cop s'aclareix el dubte de si Alberto Núñez Feijóo fracassa definitivament aquest divendres en el seu interès d'arribar a la presidència espanyola -si no hi ha trànsfugues socialistes-, el president de la Generalitat ho té és clar: "Feijóo fracassarà perquè Catalunya l'ha derrotat". I adverteix: "Els diputats independentistes tenen la clau de la governabilitat de l'Estat; i aquesta vegada no es pot construir una majoria alternativa amb Ciutadans cada cop que ens plantem. Es necessita els diputats independentistes sí o sí".