"No hi ha cap negociació en marxa amb ningú, ni s'ha presentat cap projecte d'amnistia a cap partit polític". La rotunditat amb què Carles Puigdemont es manifestava aquest dijous a les xarxes socials per desmentir la negociació amb el PSOE i Sumar al voltant de la possible llei d'amnistia com a condició nuclear per a un acord d'investidura de Pedro Sánchez no és fútil. Es produeix en un moment en què després de l'acord per a la Mesa del Congrés en què va participar Junts, els sectors més radicals de l'independentisme comencen a qüestionar el paper que Junts va adquirint al trencaclosques de la política espanyola, com fins ara han criticat furibundament a Esquerra Republicana.

La declaració de Puigdemont d'aquest dijous busca refredar la sensació que la negociació entre Junts i el PSOE o Sumar per a la investidura va a tot gas, especialment pel que fa a la possible futura llei d'amnistia, una de les condicions clau que posen tant Junts com Esquerra. I és que la cataracta d'informacions i algunes declaracions polítiques han generat un ambient d'avenços substancials que Puigdemont nega ara i que fonts de l'Executiva de Junts, reunida avui a Altafulla (Tarragonès), també rebutgen.

Converses sí, negociació no

Com ja va apuntar Públic, l'estratègia de Junts es basa a mantenir una fèrria discreció sobre els contactes amb el PSOE i Sumar. Contactes que Puigdemont admet però sense elevar-los a rang de negociació: "Hi ha converses amb diferents actors polítics, com és lògic. La majoria són converses que ja teníem a la legislatura passada, en què Junts vivia sense opcions de participar en cap negociació per decisió de tots els actors polítics que ara demanen conversar". Però "cal vigilar molt de no confondre aquestes converses amb una negociació" diu l'expresident. I anar pas a pas: "En política no es poden donar cops de volant, estem decidits a negociar, però cal fer-ho amb calma i prudència", assegurava un dirigent de Junts en definir l'estratègia del partit, afegint que "una altra cosa és el resultat final", advertint que no es pot donar res per fet.

Malestar amb el Govern espanyol i Sumar

En aquest sentit, fonts de Junts admeten que a la cúpula del partit no han caigut gens bé les profuses declaracions i filtracions des del Govern espanyol en funcions respecte a la suposada negociació i sobre el projecte d'amnistia. I situen a la diana de les crítiques a la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que va dir que estava negociant amb Junts "al més alt nivell" l'acord per a la Mesa del Congrés i es va atribuir també negociacions per a la investidura.

"Això no va de cercar protagonismes que poden ser contraproduents, sinó d'una negociació molt complexa per resoldre el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol que ha d'incorporar l'amnistia i el dret a l'autodeterminació de Catalunya" assegura un dirigent de Junts. Que també recorda que "contactes hi ha amb molts partits, però la negociació de la investidura de Pedro Sánchez, Junts la farà, quan comenci, amb el PSOE com és preceptiu".

Per part seva l'exportaveu d'Unidas Podemos al Congrés, Jaume Asens, i interlocutor principal de Sumar amb l'independentisme per a les negociacions de la investidura, admet que encara s'està en una "fase inicial" en què s'està parlant de "qüestions" metodològiques sense entrar a abordar qüestions de fons". Tot i això, es mostra optimista perquè veu "voluntat d'acostar posicions" i un "reconeixement de legitimitats".

En qualsevol cas, a Junts volen tancar el tema: "No hi ha cap negociació en marxa amb ningú, ni tampoc s'ha presentat cap projecte d'amnistia a cap partit polític, cosa que demostra que qualsevol informació publicada fins ara són especulacions que porten a conclusions errònies" ratifiquen fonts de l'Executiva del partit després de la reunió d'aquest dijous. De fet, algun dirigent del partit indica que més aviat hi ha una certa "decepció" respecte a la poca informació de què disposen sobre la proposta que el Govern espanyol pugui estar preparant per a l'amnistia i insten el PSOE a accelerar en aquesta qüestió.

Dimarts que ve, tret de sortida

Quan començarà aleshores la negociació formal entre Junts i el PSOE? Doncs de moment el tret de sortida es donarà dimarts que ve, 5 de setembre, a Brussel·les, quan Puigdemont fixarà les condicions oficials per negociar la investidura. Puigdemont explicarà "el marc" que proposarà Junts per Catalunya a "tothom que s'interessi per obrir negociacions", segons fonts de l'Executiva. I aquest "tothom" sembla incloure tant Pedro Sánchez com Alberto Núñez Feijóo, cosa que obre la porta que Junts pugui reunir-se amb el president del PP a la seva ronda de contactes per a la sessió d'investidura del 26 i 27 de setembre.

L'expresident de la Generalitat farà l'anunci en una intervenció des de Brussel·les, a les 11 del matí, que servirà per inaugurar la jornada interparlamentària convocada per Junts amb l'objectiu de coordinar les accions a fer a l'últim tram de la presidència espanyola del Consell de la UE. Hi participen, a més de la direcció del partit, tots els diputats del Parlament i del Congrés, eurodiputats i senadors de la formació, a més d'altres càrrecs.

Suspicàcies, crítiques, i el fre de mà posat

Però la necessitat de refredar les expectatives negociadores sobre la investidura i frenar els ritmes d'aproximació amb el PSOE arriba també amb les primeres convulsions que la nova conjuntura política provoca entre els sectors més radicals de l'independentisme, una part dels quals forma part de les bases militants i electorals de Junts. Convulsions que tenen un primer epicentre al Consell de la República que presideix Puigdemont. Un ens privat, amb uns 100.000 socis –encara que només una petita part actius–, que els independentistes més unilateralistes equiparen a un Govern de la Generalitat i un Parlament a l'exili. Però del qual no en formen part ni ERC ni la CUP.

Les suspicàcies s'han disparat amb la carta que Puigdemont ha enviat als membres de l'entitat proposant-los suprimir l'Assemblea de Representants en l'actual format i crear al seu lloc dos òrgans nous: un de representació dels Consells Locals que té l'entitat als municipis catalans, i un altre que treballi en "l'elaboració de la legislació republicana". La proposta s'ha fet coincidir amb la finalització del primer mandat de Puigdemont al capdavant de l'organisme i la renovació dels membres de l'Assemblea de Representants, que toca properament.

Part de l'Assemblea de Representants ja havia mantingut fortes discrepàncies amb el Govern del Consell de la República en considerar que aquest darrer actua sense tenir en compte la voluntat majoritària dels representants. Amb dures crítiques al vicepresident del Consell i mà dreta de Puigdemont, l'exconseller -també a l'exili- Toni Comín.

Les discrepàncies al Consell de la República

Amb aquest brou de cultiu de divisió, la decisió de suprimir l'Assemblea de Representants ha estat percebuda per alguns dels seus membres com una operació per silenciar les crítiques a la negociació de Junts amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, a la qual aquests sectors s'oposen rotundament. Per mostra un botó, aquesta crítica d'una de les entitats independentistes històriques, el CADCI: "Puigdemont i Comín dissolen el Parlament a l'exili per evitar que es posicioni contra el suport de Junts i ERC a Sánchez, els partits estarien negociant una amnistia limitada als polítics d'esquena als 4.000 represaliats". A les xarxes socials s'ha estès una allau de comentaris similars.

És per això que Puigdemont, en el comunicat d'aquest dijous, afirma categòricament que "no he pres cap decisió relativa al Consell de la República en funció de les possibles negociacions que es puguin emprendre". Però resulta difícil separar el comunicat d'aquest dijous amb aquesta forta pressió exercida per part de les bases independentistes que fins ara havien mantingut una adscripció total o parcial a Junts i a l'estratègia d'enfrontament contra Esquerra Republicana.

Les crítiques de l'ANC, cada cop més dures

Com tampoc no es pot obviar que, en el fet que Puigdemont avanci amb el fre de mà posat, influeixen els retrets cada cop més durs cap a Junts d'actors molt rellevants de l'independentisme com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La seva presidenta, Dolors Feliu, compara una eventual amnistia amb els indults als presos polítics, que segons diu estaven "condicionats a què es renunciés a exercir el dret a l'autodeterminació".

En aquest marc de crítiques a la negociació d'una amnistia per part dels sectors radicals també ha caigut malament a Junts que, des de Sumar, Yolanda Díaz hagi inclòs els policies que estan sent jutjats per la seva brutal intervenció contra els ciutadans que estaven als col·legis electorals durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. La vicepresidenta del Govern espanyol i ministra de Treball en funcions, va defensar en una entrevista a La 1 de TVE, aquest dilluns, que una futura llei d'amnistia és "absolutament constitucional" i va assenyalar que hi ha "multiplicitat de supòsits" per als possibles beneficiats, citant les "persones que han posat urnes" i els agents de l'autoritat processats. Cosa que per part de l'independentisme és un anatema atès que es considera que les víctimes són els ciutadans apallissats i processats i els policies van cometre una actuació "repressora" i "antidemocràtica". I per això no haurien de ser absolts.

"Si s'és decisiu a Madrid, cal ser-ho perquè sigui possible la independència. Semblava que les engrunes i el peix al cove ja els teníem superats, i més després de l'1-O", lamenta Feliu. En aquest sentit, la presidenta de l'ANC reclama un "canvi de xip" als partits independentistes: "Crèiem que anàvem a fer la independència, no a aconseguir que es pogués parlar català en un lloc d'Europa. Això, si tinguéssim un Estat propi, també ho podríem fer", afegeix en referència a l'acord de Junts sobre l'oficialitat del català a la UE per fer presidenta del Congrés la socialista Francina Armengol.

El parèntesi convuls de la Diada i l'1-O

Caldrà esperar dimarts que ve per donar per iniciat oficialment el període de negociacions entre Junts i el PSOE. Però és probable que Puigdemont fixi les condicions negociadores mirant de reüll aquest movedís escenari de crítiques que s'està generant, i amb el convuls període per a l'independentisme que va des de la Diada a l'1-O al punt de mira.

L'Executiva Nacional de Junts també ha aprovat aquest dijous la constitució d'un nucli dur, un Secretariat permanent, que "assumeixi per delegació algunes de les funcions de l'Executiva Nacional i que actuï com a òrgan permanent de direcció i govern del partit". Els membres de la direcció que integraran aquesta permanent són la presidenta Laura Borràs, el secretari general Jordi Turull, els vicepresidents Anna Erra, Josep Rius i Aurora Madaula; el secretari d'organització, David Torrents; la secretària de finances, Teresa Pallarès; l'adjunt al secretari general, David Saldoni; i els representants de les cambres parlamentàries. Les negociacions les dirigirá un petit grup d'aquest Secretariat permanent, comandats directament per Puigdemont.

Tots ells s'han conjurat perquè no se sàpiga res d'aquestes condicions fins al 5 de setembre a les 11 del matí quan Puigdemont desvetlli "el marc" negociador de Junts. I insten "tothom que s'interessi per obrir negociacions" amb Junts per Catalunya a escoltar-lo atentament.

Però amb la Diada a menys d'una setmana, tot apunta que les condicions que es posaran sobre la taula seran de màxims. I per això, no hi ha dubte que l'amnistia i l'autodeterminació són dos conceptes que estaran presents a la intervenció de Puigdemont. Però caldrà veure amb quina intensitat i matisos. Com tampoc no hi ha dubte que fins després del 3 d'octubre ningú a Junts preveu que la negociació pugui agafar velocitat de creuer i solidesa per la por que es puguin fer públiques en plena mobilització independentista. Com es pot donar per fet que tindrem una segona quinzena de novembre d'infart abans que arribi el 27 de novembre, data límit per a una investidura de Sánchez que eviti noves eleccions.