Carles Puigdemont escenificarà aquest dimarts la seva rehabilitació política a nivell estatal amb una conferència que servirà per exposar les condicions que fixa Junts per Catalunya per negociar la investidura del president espanyol. Adreçat fonamentalment a Pedro Sánchez i el PSOE, el missatge probablement marcarà el tret de sortida oficial d'unes converses que van iniciar-se fa setmanes i ja han tingut capítols substancials, com els acords que van permetre el vot favorable dels juntaires a la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés.

Convocada a les 11h a Brussel·les, la cita també suposarà un nou pas en el reconeixement de Puigdemont com a interlocutor polític vàlid per als grans partits estatals, després d'anys exclusió i criminalització. La situació s'ha revertit arran dels resultats de les eleccions generals del 23 de juliol, que han situat els 7 diputats de Junts en una posició clau per a la possible investidura de Sánchez. L'expresident de la Generalitat torna clarament a la primera línia política. 

L'escenari també ha permès constatar com Puigdemont es manté com a líder inqüestionable de l'espai postconvergent, malgrat no ocupar cap càrrec orgànic al partit des de fa més d'un any i que la decisió final sobre la negociació dependrà fonamentalment del seu punt de vista.

Aquest dilluns l'expresident de la Generalitat i factòtum de Junts ja s'ha reunit amb la vicepresidenta espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz. La trobada evidencia la voluntat de Puigdemont i el seu partit de jugar a fons la partida de la negociació per a la investidura. És la primera reunió de Puigdemont amb Díaz i amb un membre del Govern espanyol des que l'octubre del 2017 va exiliar-se a Bèlgica, si bé des del PSOE s'ha volgut posar l'accent en què Díaz s'hi ha trobat en qualitat de líder de Sumar, no en representació de l'executiu estatal.

En gairebé tres hores de conversa, ambdós s'han compromès a "explorar totes les solucions democràtiques per desbloquejar el conflicte polític i trobar solucions basades en el diàleg" i des de Sumar han destacat que permetrà establir "una relació normalitzada i estable entre les dues formacions". A més de Díaz i Puigdemont, a l'encontre també hi han assistir l'eurodiputat de Junts Toni Comín i Jaume Asens, exdirigent dels Comuns i mediador designat per Díaz.

Amnistia i autodeterminació

Junts no ha avançat les condicions que anunciarà Puigdemont per a unes negociacions d'investidura que es preveuen llargues, ja que difícilment es resoldran abans de la segona quinzena de novembre, quan culminarà el termini per escollir un president espanyol, que arrencarà amb la previsible fallida investidura d'Alberto Núñez Feijóo, el dia 27 d'aquest mes.

Ara bé, es dona per fet que fixarà una posició de màxims, amb l'exigència d'una amnistia per a tots els represaliats del Procés i un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya que permeti la resolució definitiva del conflicte polític. Demandes, d'altra banda, compartides per ERC.

La primera qüestió sembla més que factible, ja que Sumar la defensa i el PSOE ja no refusa buscar algun mecanisme que permeti posar a zero les causes judicials que impacten en l'independentisme, mentre que la segona difícilment es produirà a curt termini, fonamentalment pel rebuig absolut dels socialistes.

Que l'amnistia és una opció més que factible es pot interpretar també de les paraules que aquest mateix dilluns ha pronunciat el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en una conferència a l'Ateneu de Madrid. El també secretari general del PSOE ha manifestat que la passada legislatura va adoptar "mesures valentes, arriscades i a vegades incompreses", en referència als indults, i ara toca "ser coherents i seguir avançant en aquest propòsit per la convivència". Així, la legislatura que acaba d'arrencar ha de ser, segons ell, la que deixi "definitivament enrere la fractura que vam viure el 2017". "És el moment de la política, de passar pàgina, d'aprendre dels errors i mirar a un futur en convivència", ha afegit.

La pugna amb ERC

Des de fa setmanes ERC demana a Junts una coordinació en la negociació amb el PSOE, atesa la coincidència en les principals reclamacions, amb l'objectiu de guanyar força. Ho han tornat a fer les darreres hores tant el president del Govern, Pere Aragonès, com el líder del partit, Oriol Junqueras, que alhora han celebrat que el partit de Puigdemont, Laura Borràs i Jordi Turull s'avingui ara a negociar amb el PSOE, com els republicans han fet els darrers anys. En aquest sentit, dirigents del partit assistiran aquest dimarts a la conferència de Puigdemont, cosa que també farà la CUP.

Però, precisament, un dels objectius de Puigdemont és apujar el llistó negociador i demostrar que pot aconseguir més avenços per a l'independentisme que no pas a ERC. A l'horitzó, l'eterna pugna per l'hegemonia de l'espai. També cal sumar-hi la intenció de minimitzar els danys a Junts de les crítiques de l'independentisme unilateralista, representat especialment per una ANC que refusa qualsevol negociació per investir un president espanyol que no impliqui "fer efectiva la independència", com ha reiterat aquest mateix dilluns en un comunicat.

Justament, tal com ha informat Públic, més enllà de les condicions maximalistes d'amnistia i autodeterminació de partida, Junts situa la seva estratègia negociadora en les coordenades següents: aconseguir acords superiors als d'ERC, col·locar la pilota a la teulada de Sánchez perquè hagi d'escollir entre la resolució del conflicte a Catalunya o la repetició electoral, mantenir la cohesió interna del partit i tenir un control de danys respecte a l'independentisme civil per minimitzar l'impacte sobre Junts d'un acord amb el PSOE, si és que es produeix.

"Fets constatables"

La reunió d'aquest dilluns entre Puigdemont i Díaz suposa un canvi en l'estratègia negociadora seguida per Junts fins ara, ja que totes les converses s'havien desenvolupat de manera discreta i no hi havia hagut trobades presencials entre les primeres espases. Perquè la situació avanci favorablement per a una investidura de Sánchez, Junts pretén també que s'escenifiqui definitivament el reconeixement de Puigdemont com a interlocutor, el que passaria també perquè dirigents del primer nivell del PSOE s'hi reuneixin de manera pública.

Paral·lelament, el partit reclama "fets constatables" per part del PSOE per fer passos endavant, com ha indicat el propi Puigdemont, el que passaria per exemple, per l'admissió a tràmit abans de la investidura d'alguna iniciativa parlamentària al Congrés, equiparable a una llei d'amnistia, que obri el camí a la resolució dels processos judicials que afronta l'independentisme.

En qualsevol cas, ningú contempla que la negociació avanci de manera accelerada i més en unes setmanes d'especial intensitat i mobilització de les bases independentistes, amb la celebració de l'11 de setembre i del sisè aniversari de l'1-O. També cal tenir en compte que ERC pretén apujar el seu preu negociador i Junqueras recalca que l'amnistia és una condició "necessària", però no suficient per aconseguir el seu "sí" a la investidura, insistint que caldrà posar damunt la taula algun tipus de compromís al voltant de l'autodeterminació.

Puigdemont, al seu torn, seria partidari d'esgotar els temps de la negociació per apujar la pressió al màxim i situar Sánchez i el PSOE en la disjuntiva de cedir -ni que sigui parcialment- a les reclamacions o veure's abocat a unes noves eleccions que donarien al PP i a Vox una segona oportunitat per governar. El 27 de novembre serà la data límit d'una negociació que tot just supera els primers tràmits.