Público
Público

"Amb el PP i Vox s'albiren temps complicats tant per l'escola pública com per l'educació en valencià"

Entrevistem Moisés Pérez, periodista d''El Temps', que publica 'El negoci de les aules', una investigació sobre l'escola concertada i privada al País Valencià i els seus efectes sobre la segregació social i els drets lingüístics

El periodista Moisés Pérez, autor del llibre 'El negoci de les aules'.
El periodista Moisés Pérez, autor del llibre 'El negoci de les aules'. Cedida per l'autor

L'escola concertada i privada al País Valencià és una malla opaca d'interessos sobre la qual no s'ha posat prou el focus. Amb aquesta tesi, el periodista d'El Temps Moisés Pérez (Muro d'Alcoi, 1993) va iniciar la investigació que ara veu la llum amb el llibre El negoci de les aules. L'ensenyament privat i concertat al País Valencià (Institució Alfons el Magnànim).

"Amb l'etapa del Botànic s'ha produït una racionalització sobre la xarxa concertada"

En aquesta publicació, Pérez dilucida l'entramat que hi ha darrere d'empreses, fundacions i ordres religioses que gestionen aquests centres i de quina manera els successius governs del PP l'han privilegiat davant d'una escola pública menystinguda. "Amb l'etapa del Botànic s'ha produït una racionalització sobre aquesta xarxa", indica el periodista en una videotrucada amb Públic.

Tanmateix, els dos mandats del govern format pel PSPV, Podem i Compromís (2015-2023), conegut com a govern del Botànic, queden enrere davant el pacte que ha permès a la dreta recuperar la Generalitat valenciana: "Amb PP i Vox hi haurà un desmuntatge de les polítiques per igualar l'escola pública i la concertada al País Valencià", avança.

El llibre 'El negoci de les aules', del periodista Moisés Pérez.
El llibre 'El negoci de les aules', del periodista Moisés Pérez. Públic

Com resumiries el panorama educatiu al País València actualment?

Ha canviat una mica en aquests vuit anys de governs progressistes. Va acabar amb l'última etapa del PP descompensat, amb un intent de privilegiar el sistema concertat i privat en detriment de la pública. Això es va veure en què moltes de les retallades en l'època més dura de l'austeritat van afectar molt més a la pública.

Què ha passat amb el Botànic llavors?

Amb l'arribada del Botànic hi van haver decisions que d'alguna manera han llevat influència a aquests centres, com per exemple canviar la llei d'elecció escolar, on es va eliminar l'intent de fer un districte únic... Diguem que era que les famílies podien escollir els col·legis, i no com abans, on eren realment els centres qui escollien les famílies. I es van prendre altres mesures que han tingut un impacte en els col·legis més demandats. Si abans, l'últim curs de l'etapa del PP, eren els privats-concertats, després eren els públics. Això marca com s'ha fet el canvi, que s'anirà erosionant amb el govern que ara ve de PP i Vox.

S'ha pogut equilibrar una mica el sistema doncs?

S'ha pogut reconduir una mica aquestes qüestions, fer una igualtat a l'hora de l'elecció escolar. Amb l'etapa del Botànic s'ha produït una racionalització sobre aquesta xarxa. Es va intentar posar-ho en l'etapa dels estudis post-obligatoris, Batxillerat. No era per eliminar els concerts, però si racionalitzar aquesta oferta. S'intentava posar-hi uns criteris. Eixa mesura va ser tombada en primer terme pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i posteriorment pel Suprem. Aquesta sentència és molt important perquè limitava que un govern poguera suprimir un concert si així ho considerava. Nugava de peus i de mans els futurs governs, no només a València.

Per què vas interessar-te per aquest tema?

Quan cobria l'àmbit d'educació em va sorprendre que els discursos de determinats lobbies, grups de pressió, que al final són les patronals o organitzacions escolars que defensen els interessos de la concertada, apareixien en els debats com a entitats o com a grups sense interessos. Com si foren veus educatives igual que uns acadèmics, a qui es presuposa neutralitat. Volia saber quins eren els seus interessos, tant des del punt de vista econòmic com ideològic. Hi ha una gran penetració de col·legis religiosos, vinculats a l'església catòlica, congregacions o empreses. He pogut comprovar tots els interesos que hi ha, des d'organitzacions com l'Opus Dei, Legionaris de Crist, congregacions ultracatòliques on els valors que es transmeten estan molt allunyats de les coordenades bàsiques de la societat i afecten determinats drets per la seva vinculació amb postures ultraconservadores. Amb la part econòmica també tenen interessos perquè al final acaba sent un negoci.

Com afecta tot aquest entramat a la llengua i a la garantia de drets lingüístics?

En la concertada, al País València la llengua és bastant escassa. Hi ha informes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, on deien que la penetració de la llengua era molt minsa, i després hi ha uns informes que elaboren una sèrie d'acadèmics on radiografien València ciutat. Es troben que en la concertada és pràcticament irrisòria. Hi ha una concertada valencianista però són una minoria. La llengua té una presència reduïda a la concertada, igual que la presència de persones migrades també és molt reduïda en comparació amb la pública.

El periodista Moisés Pérez.
El periodista Moisés Pérez. Cedida per l'autor

Quina incidència té aquesta modalitat d'escola en la segregació social?

Afecta molt. Només el 8% de persones que venen d'entorns desfavorits estan a la concertada-privada. A la pública era un 7% les persones que venen d'entorns molt favorables. Això mostra molt eixa disparitat. Fa tres anys, el 81% de les persones migrades escolaritzades estaven als centres públics. Es veu molt clarament com aquest sistema de "quotes voluntàries" que no acaben sent tan voluntàries, i filtres culturals, però sobretot econòmics, afavoreixen la concentració de persones de menor renda a la pública.

"El 81% de les persones migrades escolaritzades estaven als centres públics"

Passa igual a les ciutats grans que a les zones menys poblades?

La concertada està molt concentrada en les zones urbanes. Part de la discussió que hi ha sobre si la concertada estalvia o no diners a la pública, és que la pública sí que s'encarrega de cada racó del País Valencià, de cada municipi, mentre que la concertada-privada només està en ciutats mitjanes, on ja hi ha una quantitat mínima de persones. El cas més paradigmàtic és València però també n'hi ha d'altres, com Alcoi o Torrent.

Parles de "lobby" pel que fa a les entitats, empreses i ordres religioses que dominen la xarxa de centres concertats i privats. Quin pes tenen en la presa de decisions pel que fa les polítiques educatives?

Tenen una influència molt important. Són grups que són tinguts en compte, tant si governa la dreta com l'esquerra. Tenen una capacitat de mobilització important, durant els primers anys del govern progressista, el 2015, l'oposició real al govern era l'escola concertada i privada. Que va fer manifestacions "preventives", perquè encara no s'havia fet cap mesura de calat. Va ser l'única oposició amb un PP desnortat pels casos de corrupció i amb Ciutadans que acabava d'arribar. També tenen un gran altaveu als mitjans de comunicació. I una gran influència en l'àmbit social i educatiu, alguns sindicats, mitjans de comunicació especialitzats...

Quin paper té l'Església dins la concertada/privada?

Molt important. Hi ha dues patronals a escala espanyola que són les principals: CECE [Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyança] i Escoles Catòliques. La primera té vincles catòlics, va estar dirigida pels agustins, la majoria dels col·legis de l'Opus hi estan integrats... Tenia una consideració més laica perquè acollia al conjunt de col·legis. CECE va ser l'organització capdavantera, especialment durant l'època de José María Aznar, però progressivament al País Valencià ha tingut un major ressò Escoles Catòliques, que n'agrupa la majoria. S'ha de tenir en compte que l'educació és el principal camp de pressió i influència social de l'Església. A Espanya més del 60% dels col·legis concertats són religiosos i el pes pel que fa a subvencions és molt elevat. La majoria dels grups de pressió per afavorir la concertada tenen vincles amb l'Església.

Parles d'opacitat i irregularitats en el finançament d'aquests centres. Què has vist?

Si ets una família és complicat saber com es gestionen els diners que reben els centres concertats de l'Administració pública. No pots saber com controlen els diners. Hi ha fundacions darrere, pots veure alguns comptes, però no és fàcil. Tampoc s'informa als pares de les quotes, ni els preus. Des desgavell i irregularitats hi ha informes d'intervenció de la Generalitat valenciana que analitzen casos de col·legis i es veu un descontrol absolut. Hi ha amplis episodis d'aquestes irregularitats que han envoltat l'escola concertada al País Valencià i que en alguns casos també es reprodueixen a la resta de l'Estat.

Ara ha tornat el PP al Govern valencià, i amb Vox. Què augura això?

"Amb PP i Vox hi haurà un desmuntatge de les polítiques per igualar l'escola pública i la concertada al País Valencià"

Un desmuntatge de totes les legislacions que s'havien aprovat perquè hi hagués igualtat entre la xarxa pública i la concertada. No s'ha de perdre de vista que una de les qüestions que reivindiquen i que més aplaudiments ha generat quan es va fer el debat d'investidura, tant per part del PP com per Vox, ha estat la llibertat d'elecció, de centre, i de llengua. Aquests seran els cavalls de batalla principals. El PP s'ha cuidat molt de portar a una persona que va tenir un talant aperturista amb alguns dels sindicats, fins i tot valencianistes, més preocupats per la llengua, però això no lleva que s'albira una ofensiva, com ja porten als seus programes. De tornar a un sistema on la llengua defugisca aquest procés de normalització lingüística i després també d'intentar afavorir la seva particular versió de llibertat d'elecció de centre que al final el fa que és augmentar la segregació.

Com funciona el tema de la llengua en l'educació al País Valencià?

L'última etapa del PP hi havia el sistema de línies. Tenies una línia en castellà i una en valencià [a la pública]. Això el que feia era que a les comarques de més resistència valenciano-parlant hi haguera una gran elecció d'aquestes línies, i en pobles xicotets pràcticament no hi haguera línies en castellà, però a les grans ciutats i zones castellano-parlants, de la línia d'Alcoi cap avall, Alcant, Elx, Torrevella, Oriola... o en les pròpies grans ciutats, com València, Alacant, Castelló, Torrent, Paterna... hi haguera una gran elecció de les línies en castellà.

Amb el Botànic va canviar?

Van intentar canviar-ho amb un sistema en què s'intentava vincular el que tingués més hores en anglès a què en tingués més en valencià, però els tribunals ho van tombar. Es va optar per un amb percentatges: van imposar un mínim del 25% de castellà, fixant-se precisament en les sentències a Catalunya, un mínim del 25% de valencià i fins a un màxim de 15% en anglès. La idea era que cada Consell Escolar jugara amb els percentatges de la llengua idonis, però posant alguns incentius a què sempre s'escollirà el màxim de valencià perquè arribara al 50% o fins i tot un poquet més. No totes les entitats ho van rebre bé. No s'han pogut comprovar els resultats perquè ha estat en vigor pocs anys.

I quina política defensa ara el PP?

"La llengua i l'escola seran cavalls de batalla per Vox al País Valencià"

Amb eixa llei, el PP podria tenir joc per arraconar la presència de la llengua a les aules, però hi ha la possibilitat que es torni a un sistema de línies. S'ha erosionat molt la llengua fins i tot a les zones més valencianoparlants. Està per veure el model per escollir de PP i Vox, però serà un model que el PP entrarà a garantir discurs de llibertat de llengua, que acaba maltractant el valencià, però anirà amb certs peus de plom que poden ser eliminats per la pressió de Vox, per qui l'educació és la gran preocupació, la qüestió més important. S'albira un arraconament i marginació de la llengua que ja s'ha vist per exemple amb mesures de censura a revistes en valencià o a grups que canten en valencià. Això paral·lalament a l'ampliació del negoci de la privada i concertada perquè recordem que Vox té connexions amb este món, per exemple José María Llanos, Julia Llopis...

L'entrada de Vox podria fer retrocedir més enllà dels últims governs del PP?

Hi ha la possibilitat. El PP juga un joc intel·ligent, ells tenen una política dura, que erosiona el procés de normalització lingüística, però no han volgut ser mai tan radicals com voldria Vox. Si Vox vol treure algun profit de la seva entrada i no ser metabolitzat pel PP, o vist com una opció inútil, intentaran pressionar en aquestes qüestions. La batalla cultural, que és al final la que volen donar, el tema de la llengua i l'escola seran cavalls de batalla per Vox. S'albiren temps complicats tant per l'escola pública com per l'educació en valencià.

A l'epíleg dius que falta un debat honest sobre el sistema educatiu al País Valencià. Per què?

Quan es debat de la concertada, hi ha una opacitat i una manca de dades que impedeix que hi hagi un debat solvent per saber quines conseqüències tenen determinades polítiques públiques. Falta posar-ho tot a un debat rigorós per determinar quin és el pes que volem que tingui cada sistema o decidir quin és el model educatiu que volem. Al debat que normalment tenim als mitjans no hi ha aquestes qüestions, s'etiqueta de qüestió ideològica i es diu que no està vinculat a la qualitat de l'educació quan sí que ho està, sobretot per col·lectius socialment desafavorits. Això està molt lluny de fer-se.

Quin és l'abast de la problemàtica, en què afecta les noves generacions?

Si no hi ha barreja social es limita la igualtat d'oportunitats i les mirades són molt més curtes. Anem a societats pitjors, menys justes.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?