Público
Público

BATEA INDEPENDENCIA Batea o el joc de la doble independència

La possible annexió de la localitat de la Terra Alta a l’Aragó ha reobert el debat de la relació entre l’Ebre i Barcelona en un moment polític convuls

Façana de l'ajuntament de Batea,Tarragona / Cedida

El 19 de juliol apareixen als diaris unes declaracions de l’alcalde de Batea, municipi de la Terra Alta de 2.000 habitants, en les que assegurava que el poble estava sent discriminat pel govern de la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu el batlle plantejava la possibilitat que Batea passés a formar part de l’Aragó i deixés de ser un dels pobles que configuren la geografia catalana. Immediatament, el focus mediàtic es va posar sobre nucli urbà que fins al dia anterior tan sols excel·lia per cultivar varietats de vins de qualitat per passar a ser l’ull de l’huracà i la corda tensa entre Barcelona i les Terres de l’Ebre.

Tot i no ser tema de conversa als carrers catalans ni tampoc ser l’eix vertebrador de les tertúlies als mitjans, històricament la relació entre les Terres de l’Ebre i la Generalitat no ha estat senzilla. Ramon Arnabat, professor d’història de la Universitat Rovira i Virgili (URV), explica que l’executiu català sempre ha dut a terme unes polítiques molt centralistes de manera que “el que passa a Barcelona és molt important i la resta és menys important”. Puntualitza que en aquests graons d’importància “l’Ebre està a l’últim cercle”, encara que reconeix que no es tracta d’una categoria exclusiva sinó que “altres punts com les Terres de Ponent acostumen a estar bastant deixats de la mà de l’administració”. 

Paladella: "El sud de Catalunya és la part més oblidada i on s’instal·len les coses que no vol ningú"

El cas d’aquesta zona és peculiar, ja que representa la zona amb una densitat de població més minsa i per tant fa que constantment s’hagi d’enfrontar a una superfície de terreny molt important tot i saber que el gruix de població que té disponible és reduït. Això no obstant, una dada a tenir en compte és que Montsià i el Baix Ebre són les comarques catalanes amb una renda per càpita més baixa i 16 dels 20 municipis dins d’aquesta categoria són de les Terres de l’Ebre.

El nivell d’inversió que rep el territori per part de l’administració catalana també esbossa una dinàmica similar. El ball de xifres entre els anys 2011 i 2017 a la Terra Alta va anar, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) dels 10,78 milions en concepte d’inversions reals pressupostades, fins a 1,70 milions per aquest any 2017. Joaquim Paladella, alcalde de Batea, denuncia que “el sud de Catalunya és la part més oblidada i on s’instal·len les coses que no vol ningú”. 

Precisament, la polèmica va esclatar arran d’un conveni firmat amb la Generalitat del tripartit l’any 2010 per la concertació de 60 places en una residència per a la gent gran que avui dia, tot i que des del Govern s’afirma que ja es troben en funcionament, l’alcalde del municipi assegura que “en realitat no ho està”. En aquest sentit, la màxima autoritat de Batea recalca que es troben en una situació en la qual “tot s’hi val”, ja que també se’ls diu des de la mateixa administració que l’índex de cobertura està situat en el 3% i “en realitat sigui del 2% i escaig perquè l’han falsificat”.

Equilibris més enllà del territorial

"Si el president de la Generalitat ens tractés com qualsevol altre poble o ciutat de Barcelona o Girona, no tindríem cap queixa"

Paladella remet a raons polítiques per justificar aquesta “discriminació”. L’alcalde, de la formació municipalista Unió Per la Terra Alta (UPTA-PM) que té vincles de partit amb el PSC, subratlla que “Batea és un poble que va prou bé econòmicament i en canvi, el que s’intenta és frenar-lo i que el model que hem intentat impulsar no posi de manifest una diferència respecte al model convergent”. Les picabaralles entre les dues candidatures municipals han estat constants des del 1991 però sempre s’han acabat decantant cap a la banda de la formació de l’actual govern. 

El cap del govern municipal ironitza sobre la situació i recorda que “a les últimes eleccions municipals el desembarcament per part de Convergència per fer-nos fora va ser enorme i, tot i utilitzar tots els mitjans possibles per fer-ho, no ho van aconseguir. Som l’exemple d’un model molt diferent del d’aquests i això no els interessa”. Aquests dos plantejaments, que segons Paladella no poden conviure junts, van ser el caldo de cultiu que el va portar a declarar que exploraria les opcions existents perquè Batea passés a formar part de l’Aragó. 

Això no obstant, ara l’alcalde matisa les seves paraules i recalca: “Nosaltres no hem plantejat en cap moment passar a formar part de l’Aragó. Hem demanat una reunió amb la subdelegació del govern i en funció del que ens diguin farem unes coses o unes altres. El que sí que és evident és que si el president de la Generalitat ens tractés com qualsevol altre poble o ciutat de Barcelona o Girona, no tindríem cap queixa en absolut”.

El procés ni ha tensat més la situació entre la Generalitat i les Terres de l’Ebre ni l’ha relaxat. Continua igual

En termes generals, des del poble s’expressa que no és un greuge que estigui a l’ordre del dia de la vida del municipi i recalquen que és una decisió unilateral que no s’ha consultat als vilatans. És per això que Arnabat defineix aquest context com un cas “personal i molt puntual” i planteja el dubte que “els aragonesos tractin millor determinades zones de Terol que la manera com tracten les Terres de l’Ebre”. El procés d’independència de Catalunya ha estat un factor clau en els últims anys però segons els experts ni ha tensat més la situació entre la Generalitat i les Terres de l’Ebre ni l’ha relaxat. Continua igual. 

Un dels factors clau per aquest manteniment de posicions va ser la reivindicació contrària al transvasament de l’aigua del riu Ebre. La voluntat del govern espanyol de transferir part del cabal resultant a altres punts de la geografia espanyola, sovint amb fins lucratius, va despertar una onada de mobilitzacions que van aconseguir desplaçar persones de tot el territori català cap a la zona del Delta de l’Ebre per lluitar per la preservació d’un símbol tant natural com cultural i que es repetirien anys després.

“Ara les Terres de l’Ebre disposen d’una estructura administrativa amb un delegat territorial essent l’única no província que té el servei descentralitzat. Per tant, la seva capacitat per millorar està en una millor posició perquè la seva veu es pugui sentir”, recorda Arnabat. Malgrat els entrebancs, les reivindicacions al carrer han permès obrir debats en favor de l’equilibri territorial. Al cap i a la fi, tot i pertànyer a esferes polítiques diferents, l’alcalde de Batea i membres de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) demanen que aquest tema sigui prioritari pel govern sigui quin sigui el futur nacional.

L’Ebre, terra de no frontera

Les Terres de l’Ebre són el nexe d’unió entre el País Valencià i Catalunya. El perfil del riu separa des del punt de vista geogràfic els dos territoris però alhora uneix cultures que tot i tenir trets diferenciats comparteixen un seguit de característiques. Joan González, membre del secretariat nacional de l'ANC, fa memòria i diu que el govern català ha de tenir present el recorregut del territori però també assenyala que “les Terres de l’Ebre sempre s’han sentit catalanes”. Anys enrere alguns sectors independentistes dubtaven del compromís del sud de Catalunya amb les lluites nacionals, encara que avui en dia aquesta situació ha canviat.

La cadena humana de l'onze de Setembre per unir el país va suposar un abans i un després

González considera que la mobilització que es va dur a terme amb motiu de la diada de l’11 de setembre que va unir el país de nord a sud mitjançant una cadena humana va suposar una abans i un després per la relació entre l’Ebre i la resta del país i també a la inversa: “Per cobrir la zona de Barcelona s’havia de mobilitzar un 2% de la població local i en el nostre cas era un 50%”. El fet que molta gent es desplacés a la zona, com ja havia passat entre finals dels anys 90 i principis dels 2000 amb l’objectiu d’aturar un pla hidrològic que va acabar als tribunals europeus, va tornar a situar la regió al mapa i a la vegada es va fer palès que “el procés d’independència de Catalunya tenia molt clar que o a la República Catalana hi havia un equilibri territorial o no es podria constituir com a tal”.

Xavier Vega, en el seu text Terres de l’Ebre, frontera o frontissa, diu que “tots els rius uneixen i separen”. Això no obstant, parla del moment actual i diu que en  elriu Ebre “la Catalunya Vella ha anat descobrint una mena d’Arcàdia plena de bons salvatges, de manelics en remull que, amb la seva victòria contra pronòstic sobre l’Estat-llop, demostraven que de vegades guanyen els bons. [...] La responsabilitat històrica que recau en els ebrencs en el camí cap a la nova frontera és el manteniment dels llaços seculars que ens uneixen als catalans del sud, com a valencians del nord que som”. 

Certament les Terres de l’Ebre tenen un greuge important en temes d’energia, tant per les centrals eòliques com per les centrals nuclears; pel que fa a les infraestructures i les inversions que de moment no són les esperades pels seus ciutadans, Arnabat ho explica dient que “amb la crisi econòmica una part de la inversió feta a les zones més perifèriques de Catalunya ha disminuït”; ara bé, la possibilitat d’èxode d’una part d’aquestes comarques per aquest motiu cap a un dels territoris espanyols més propers, la Comunitat Autònoma d’Aragó, no sembla un objectiu a mitjà termini consensuat per totes les parts.