La bretxa salarial entre homes i dones a Catalunya baixa per cinquè any consecutiu però encara és del 20,6%. És a dir que les dones a Catalunya cobren una cinquena part menys que els homes per la mateixa feina. Això significa que de mitjana, les dones guanyen fins a 6.000 euros anuals menys que els homes. Tot i ser la xifra més baixa des que es va començar a registrar, el 2008, és una dada "intolerable" que "disminueix a ritme massa lent" i és un dels factors que explica la feminització de la pobresa.

Són paraules de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que ha participat en una roda de premsa juntament amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i la responsable de l’Observatori del Treball i Model Productiu, Manuela Redondo, organització encarregada d’elaborar l’informe Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya 2019.

Es tracta de dades anteriors a l’esclat de la pandèmia, de manera que encara no reflecteixen l’impacte que ha tingut sobre el mercat laboral i l’eixamplament de les desigualtats de gènere.

500 euros de diferència al mes

El 2019, el salari mitjà de les dones es va situar en els 22.988,2 euros anuals bruts, davant dels 28.965,4 dels homes. Es tracta de gairebé 6.000 euros de diferència l’any, és a dir, 500 al mes.

La bretxa s’ha reduït 1,5 punts respecte el 2018 gràcies a què els salaris de les dones han pujat més que els dels homes, en bona part degut als efectes de l’increment del salari mínim, que el 2019 va pujar de 736 euros a 900 euros.

Actualment, un 25% de les dones cobren una xifra corresponent a l'SMI o inferior, davant del 10% dels homes. El fet que hi hagi més dones en la part baixa de l’escala salarial es coneix com a efecte "sòl enganxós", i es produeix perquè les dones tenen llocs de feina menys retribuïts, en sectors menys valorats socialment, i menys càrrecs de responsabilitat, entre d’altres.

D’altra banda hi ha l’efecte "sostre de vidre", que fa que les dones amb remuneracions més elevades cobrin menys que els homes en aquesta situació. Concretament, el 10% de les dones amb majors salaris cobren entorn dels 41.000 euros bruts anuals, davant dels 50.000 dels homes.

Desigualtat estructural

La bretxa salarial s’explica per diferent causes, entre les quals l’atur més elevat entre les dones, una major taxa de parcialitat i temporalitat o un menor accés als llocs de responsabilitat. Pel que fa a la parcialitat, en molts casos és no volguda i un 16% de les reduccions de jornada és per tenir cura d'infants o persones dependents, en el cas de les dones, davant del 3% dels homes.

Es tracta d’una desigualtat que travessa el conjunt del mercat laboral, afectant les dones en tots els trams d’ingressos, franges d’edat, sectors i modalitats contractuals. "Això demostra que es tracta d’una desigualtat estructural", ha destacat Verge. "Les dones cobren el 79,4% del que cobren els homes, és com si deixem de cobrar a mitjans del mes d'octubre", ha afirmat.

Sense cap intervenció pública, Verge ha apuntat que la bretxa es tancaria d’aquí a 25 o 30 anys. Actualment el seu Departament treballa en diverses intervencions orientades a incidir-hi, la majoria conjuntes amb Treball. Entre elles, l’obligatorietat que totes les empreses de més de 50 treballadors a partir del 8 de març tinguin pla d’igualtat, així com el control dels registres salarials.

Per la seva banda, Torrent ha assenyalat que la bretxa salarial és un "llast" tant per les dones com pel conjunt de la societat i ha detallat una sèrie de polítiques d’ocupació per millorar la qualitat dels llocs de feina de les dones. Així mateix, ha afirmat que inspecció del Treball ha augmentat la vigilància sobre aquests temes, amb un increment del 46% de les actuacions i del 222% de les infraccions proposades per discriminació per raó de sexe el 2021.