Público
Público

La Cimera contra la sequera acaba sense acord: els partits xoquen amb el règim sancionador

El PSC no ha acceptat l'aplicació de sancions als consums excessius d'aigua, però la consellera Jordà assegura que tiraran endavant amb les mesures

Pla general de la cimera de l'aigua, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; els consellers Teresa Jordà i Roger Torrent, i representants dels grups parlamentaris.
Pla general de la cimera de l'aigua, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès; els consellers Teresa Jordà i Roger Torrent, i representants dels grups parlamentaris. Mariona Puig / ACN

"No és un acord rubricat, però per nosaltres si és un acord". Això és el que ha dit la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, després que la Cimera contra la sequera acabés realment sense acord entre els partits, assegurant que es tiraran endavant les mesures. El motiu del xoc ha estat el règim sancionador als consums excessius d'aigua dels municipis, amb el qual no estava d'acord un grup concret: no l'ha mencionat, però era el PSC, com han reconegut els socialistes.

La responsable assenyala que al Govern "hi havia ganes d'arribar a aquest acord" que estava "definit" a les 4 de la tarda, quan ha arrancat la trobada, però que "no ha sigut possible" per "a falta ganes d'arribar a aquests grans consensos". "Avui feia falta poca empatia i generositat, requeria nomes voluntat. I no hem trobat la voluntat suficient", ha dit, assenyalant com a punt de fricció el règim sancionador.

La consellera també ha assenyalat l'electoralisme. "No sé si no s'hagués produït si no estiguéssim a les portes d'unes eleccions municipals. No es el missatge que hauria de donar la classe política", ha etzibat Jordà, afegint que un grup parlamentari concret és el qui no hi estava d'acord.

La responsable ha dit que l'objectiu "accelerar" les "actuacions necessàries" contra la sequera". I ha assegurat que el règim sancionador no volia realment sancionar, "no tenia vocació de multa", sinó que volia dissuadir. "Els municipis que tenen una responsabilitat han de ser els primers que han de complir aquests llindars", ha dit, destacant les restriccions que ja pateixen els sectors productor i industrial.

Jordà també ha defensat que l'acord plantejava modificacions normatives respecte al decret llei convalidat la setmana passada al Parlament. "Perquè tothom s'hi sentis absolutament còmode", ha apuntat. Ha recordat que el compromís era negociar les modificacions del decret, un cop aquest es va convalidar a la cambra catalana.

El director de l'ACA, Samuel Reyes, també ha comparegut després de la trobada per informar sobre els resultats. El responsable ha remarcat que tan sols un punt ha fet impossible l'acord.

La secretaria general i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha afegit en la ronda de declaracions posteriors que "no hi ha hagut acord perquè hi ha partits que ho han bloquejat". Però ha insistit que "sí que hi ha un compromís del Govern", assenyalant també el tacticisme i l'electoralisme d'altres partits.

El PSC demanava una moratòria

Silvia Paneque, diputada del PSC, ha considerat que el Govern comet "un greu error d'enfocament" amb el règim sancionador. "No hi cap alcalde o alcaldessa que estigui malmetent una sola d'aigua a Catalunya. És un error apuntar a consumidors concrets. És moment de col·laborar i no assenyalar", ha insistit la socialista. La diputada ha assenyalat que s'havien obert a pactar una moratòria almenys fins al setembre per donar més marge als ajuntaments "per licitar les obres necessàries".

Panenque també ha negat que hi hagi electoralisme en la seva postura. "Apuntar assenyalar municipis sí que es podria vincular al clima electoral", ha replicat, responent als periodistes. I ha assegurat que el grup parlamentari ha fet "tots els esforços" per arribar a un acord: "Pensem que és un error aprovar el decret d'esquena als municipis", ha dit, confirmant que mantindran la posició durant la tramitació del projecte de llei.

Junts estudiarà un projecte de llei per lectura única

El diputat de Junts per Catalunya, Albert Batet, ha avançat que no descarten i estudiaran entrar un projecte de llei per lectura única, "si el Govern no pren la iniciativa", amb l'objectiu que "es prengui la iniciativa per prendre les mesures necessàries". I ha insistit que calen temps i recursos.

El responsable ha criticat la falta "d'iniciativa i lideratge" del Govern, en el que ha considerat "un nou fracàs" de l'executiu. "Un Govern dèbil que ha actuat tard i malament", ha dit.

Batet ha reivindicat les mesures que ha proposat el partit, amb les que "malauradament s'han quedat sols", a causa dels "enrocaments ideològics" i que alguns "pensin més en el partit que en el país". Ha criticat que ERC i PSC no hagin trobat consensos necessaris.

CUP i comuns critiquen Govern, PSC i Junts

La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, ha parlat de "vergonya i decepció" després del "pim-pam" de més de 3 hores, titllant la cimera de "fracàs". "Han reduït el debat", ha dit, en referència al règim sancionador. "El Govern s'ha deixat arrossegar des de l'inici", ha criticat, assenyalant també el tacticisme electoral i "cap voluntat ni interès" de debatre sobre les mesures.

"ERC i el Govern tenien com a únic objectiu salvar la cimera. El PSC i Junts venien a modificar quatre comes", ha argumentat la cupaire. "Els objectius eren de caràcter partidista i finalista", ha incidit. "El PSC ha arrossegat al Govern" des de l'inici, ha afegit.

Jéssica Albiach, presidenta dels comuns, ha expressat la "decepció" davant "una nova oportunitat perduda". "Hem vist un govern curtterminista que renuncia als grans reptes de la nostra època", ha dit.

Albiach també ha assenyalat una "nova pinça" entre PSC i Junts per Catalunya, i ha arribat a parlar d'un "xantatge". Els comuns també consideren que hi ha interessos electorals al darrere.

Les mesures sense acord

Jordà ha detallat les mesures que plantejava l'acord, com establir un període diferit d'aplicació del règim sancionador per excés de dotació d'aigua fins a l'1 de juliol del 2023. "Em sembla que no és el més rellevant", ha insistit. També hi havia altres modificacions normatives respecte de l'aprovat recentment.
El suport econòmic als municipis, la planificació en infraestructures, la corresponsabilitat i una nova cultura de l'aigua són els punts que es preveien en l'acord.

La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el director de l'ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa després de la cimera sobre la sequera
La consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el director de l'ACA, Samuel Reyes, en una roda de premsa després de la cimera sobre la sequera. Natàlia Segura / ACN

En aquest sentit, Jordà ha recordat el compromís de fer una Taula Nacional de l'Aigua, amb tots els actors implicats en els usos, que es preveu convocar el juny del 2023. Serà aquesta taula la que haurà de vertebrar el Pacte Nacional per l'Aigua.

Cimera després del decret

La cimera de l'aigua ha començat aquest divendres a la tarda al Palau de la Generalitat amb l'objectiu d'arribar a acords en el combat contra la sequera. Ha arribat després que el Parlament convalidés el decret del Govern amb mesures contra la sequera, i que ha rebut crítiques de tota l'oposició per considerar-lo "insuficient" i sense ser acordat amb els partits. Aragonès havia obert prèviament la porta a modificar-lo amb aportacions dels grups, posant l'accent en la necessitat de "consens".

El president de la Generalitat ha encapçalat la trobada. En la reunió hi han participat la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura; el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió; el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes i López; la directora del Servei Meteorològic de Catalunya, Sarai Sarroca Cervelló, i el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, David Rodríguez i González, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja Pérez.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?