La interconnexió de xarxes, l'aprofitament de l'aigua regenerada i la creació de noves infraestructures són les propostes que fa la Comissió d'Aigua, Energia i Medi Ambient del Col·legi de l'Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya davant l'episodi de sequera que viu Catalunya. Aquest plantejament de transvasar aigua des de la conca de l'Ebre a la del Llobregat, que abasteix l'àrea metropolitana de Barcelona, recupera una idea que ja es va posar sobre la taula l'any 2008 i ha ressuscitat una nova guerra de l'aigua, en la qual els regants i les entitats ecologistes rebutgen la mesura pel seu impacte ambiental i els seus efectes sobre l'equilibri territorial.

En un document publicat recentment, els Enginyers de Camins insten a preparar-se "no per un simple període de sequera, sinó per un clima més sec, caracteritzat per pluges més irregulars". Aquest avís va acompanyat de l'advertència de què "si Catalunya vol una bona garantia en el subministrament d'aigua, les infraestructures actuals no són suficients per fer front a aquests episodis cíclics".

A banda de les mesures d'estalvi i eficiència, els enginyers reclamen "la interconnexió de les seves xarxes, superant una divisió tant tècnica com administrativa en la gestió dels recursos hídrics que dificulta una veritable planificació integral". Paral·lelament, aposten per un increment de l'ús de l'aigua regenerada, un recurs que consideren que encara no està prou explotat i que rebaixa la dependència envers les condicions climàtiques.

La iniciativa de la interconnexió ja la van reivindicar l'any 2008 els enginyers industrials i un grup d'empresaris, que creien que el dèficit estructural de reserves d'aigua requeria la connexió de les xarxes catalanes o, com a mínim, que les conques de l'Ebre (controlada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) i la del Llobregat, per l'Agència Catalana de l'Aigua, estiguin gestionades des de la mateixa administració.

Després que a principis d'aquest mes, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) activés la fase d'excepcionalitat per sequera al sistema Ter-Llobregat i a l'aqüífer del Fluvià Muga, un total de 224 municipis de 15 comarques, el que suposa gairebé sis milions d'habitants, ja pateixen restriccions. Entre aquestes, en destaquen una reducció del 15% per a usos industrials i un 40% pels agrícoles, fonamentalment pel reg de les explotacions.

Un dels primers col·lectius afectats, els regants, ja han reaccionat a algunes d'aquestes peticions. En una jornada recent sobre modernització de regs a Mollerussa, organitzada pels Canals d'Urgell, el col·lectiu va presentar el seu pla de modernització, que aposta per l'ús eficient de l'aigua i la transformació, en una primera fase, d'11.200 hectàrees.

La 'guerra' per la gestió

En aquest context, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, present a la jornada, va reclamar que la hipotètica aigua sobrant derivada de la modernització del Canal d'Urgell "es quedi a Catalunya". L'acció permetria completar el reg del Segarra-Garrigues i assegurar el cabal en el curs baix del riu Ebre fins al Delta. Jordà es va reafirmar, assegurant que "si el projecte el paga el país és necessari tenir totes les garanties per disposar de l'aigua sobrant, ja que es tracta d'un bé finit sobre el qual cal actuar amb responsabilitat".

La petició ja ha tingut una resposta de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que en paraules de la seva presidenta, Dolores Pascual, matisa que la gestió de la conca de l'Ebre, a la qual pertany el Canal d'Urgell, és integrada i única "sense perjudici que la Generalitat exposi les seves prioritats".

Des del punt de vista del territori de les Terres de l'Ebre, es rebutja qualsevol plantejament com el dibuixat pels Enginyers de Camins. El president del Consorci d'Aigües de Tarragona, Joan Alginet, critica la iniciativa "per ser contrària a l'equilibri territorial i ni tan sols s'hauria de posar sobre la taula". Tot i que Alginet admet que la interconnexió és una opció tècnica viable, la descarta des d'una visió política i de solidaritat i equilibri territorial.

En una aproximació similar, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Joan Antoni Panisello, ha denunciat "la pèssima gestió hídrica a Catalunya", evidenciada per la planificació o l'anunci de macroprojectes, com el Hard Rock, un complex turístic que es preveu construir entre Vila-Seca i Salou, que contempla grans hotels de fins a 90 metres, botigues de luxe, espais d'oci i un casino de, com a mínim, 8.500 metres quadrats, entre un Espai d'Interès Natural i una zona verda. A més, Panisello afegeix que en un escenari de manca d'aigua "resulta inadmissible que es parli d'iniciatives com l'ampliació del circuit de Montmeló, l'aeroport del Prat o el Quart Cinturó quan no es disposen dels recursos per dur-los a terme".

Mal ús de l'aigua potable

Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, que es va celebrar el dia 22, la plataforma Aigua és Vida, formada per associacions de veïns, sindicats i entitats ecologistes, lamenta que més de la meitat dels municipis de més de 20.000 habitants, obligats a disposar d'un Pla d'Emergència Municipal per Sequera, no en tingui cap. Així, afirma que "no estar preparats per abordar l'actual crisi de l'aigua és una feblesa que cal revertir urgentment". De fet, Aigua és Vida creu que els plans d'emergència haurien de ser una exigència també per als municipis més petits de 20.000 habitants.

Entre les mesures a aplicar, la plataforma advoca per restringir l'ús de les dutxes a les platges de la costa catalana si es manté l'estat d'alerta i excepcionalitat. A banda, creu que s'ha d'avançar en una regulació per prohibir la utilització d'aigua de qualitat potable per a usos que no ho són. Mentre no tingui lloc la cimera per la sequera, que la Generalitat de Catalunya ha convocat pel proper divendres, dia 31, entitats socials i ciutadanes demanen que es garanteixin els abastaments d'aigua potable, a més de desplegar les accions necessàries per fer-ne un ús eficient i establir un mecanisme jurídic que penalitzi els incompliments derivats del decret d'excepcionalitat.