El Covid-19 tensa un sistema sanitari "low cost" amb professionals molt qualificats sota mínims

La crisi del coronavirus tensa per enèsim cop el sistema sanitari català. Sens dubte, aquest és un dels reptes més grossos als quals s’han afrontat els professionals sanitaris, però no és l’únic: al Covid-19 el precedeix un infrafinançament sostingut en el temps que ha portat els treballadors al límit. El pla de contenció del virus està fent que metges i metgesses, infermers, ambulanciers i tota la cadena de sanitaris hagin de fer jornades maratonianes, amb una falta de recursos endèmica i exposant-se a contraure el virus molt més que la resta de la ciutadania.

"La sanitat catalana és la joia de la corona perquè és un sistema low cost: amb menys gent i més mal pagada fan el màxim. A costa dels treballadors, surt un servei de molta qualitat", denuncia Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya. Puig recorda que els sanitaris van convocar una vaga el novembre del 2018 a l’atenció primària per demanar més recursos i més mans a la sanitat pública. Segons el sindicalista, els pressupostos d’enguany, encara pendents de ser avalats pel Parlament de Catalunya, preveuen una inversió de 86 milions d’euros inferior a la de 2010, un 1% per sota, tot i créixer amb relació als del 2017, els darrers aprovats. A més, Puig afegeix que la inflació des de llavors ha pujat un 16%, és a dir, que tot és un 16% més car i per tant, hi ha menys capacitat per comprar i pagar amb la mateixa quantitat de diners.

"Les plantilles ja estaven calculades perquè treballessin al 100% en una situació normal. És clar, quan es desborda aquesta situació no hi arriben. Van estressats, cansats i cauen malalts" explica Puig. Aquest metge recorda que abans de l’arribada del virus, la situació ja era crítica per als professionals: "La capacitat d’aguantar moments d’estrès d’aquests professionals és molt alta, perquè en els darrers anys l’atenció a urgències no ha baixat mai. A l’hivern per la grip i a l’estiu perquè es tanquen llits". 

"A Catalunya, no hi ha metges a l’atur, perquè els nostres professionals estan tan qualificats i les condicions de feina aquí són tan dolentes que molts d’ells marxen"

Davant d'aquesta situació, sindicats i hospitals com el d’Igualada, en plena crisi pel coronavirus amb el confinament de la Conca d’Òdena, van demanar que es contractessin metges i metgesses jubilats fa menys de dos anys: "Quan els metges caiguin malalts, no hi haurà recanvi. A Catalunya, no hi ha metges a l’atur, perquè els nostres professionals estan tan qualificats i les condicions de feina aquí són tan dolentes que molts d’ells marxen a França o a Anglaterra, o a altres comunitats com el País Valencià o l’Aragó, on l’estrès és més baix i el sou més alt", lamenta Puig.

El problema, explica el sindicalista, no serà el sobreesforç de la gent si no la limitació de la tecnologia: "Si no tens prous ventiladors, no els tens. Companys de Venècia ens explicaven que havien de triar quins pacients endollaven, quins sobrevivien, i quins no". Per això, Puig insisteix en la necessitat de quedar-se a casa: "Necessitem que la gent sigui molt estricta amb tot plegat. Passejar pel carrer pot ser un crim".

Allargar els contractes de formació per sostenir el sistema

A banda de reclutar sanitaris jubilats, el Ministeri de Sanitat també va plantejar allargar els contractes dels residents d’últim any, és a dir, els metges en formació que van superar l’examen del MIR i que fa quatre anys que treballen als hospitals catalans amb contracte de formació. En condicions normals, aquests metges "junior" acabarien la seva formació aquest curs i iniciarien el periple de buscar una plaça, però davant la crisi del coronavirus el ministre Salvador Illa els vol allargar un any més l’estada als hospitals per mantenir el volum de personal: "Aquesta mesura és excel·lent pel sistema sanitari, però això de ‘prorrogar’ sona molt malament. Parlem de nois i noies que fa quatre anys que són a un hospital i estan a dos mesos d’obtenir el títol oficial. Gent que fa 11 anys que es forma, reconeguda a tot arreu, fiable i de qualitat. No els pots fer un contracte de formació amb un sou bàsic de 1.200 € per a combatre el virus!".

"Els residents són nois i noies que fa quatre anys que són a un hospital i estan a dos mesos d’obtenir el títol oficial. No els pots fer un contracte de formació amb un sou bàsic de 1.200 € per a combatre el virus!".

La realitat dels residents l’està vivint des de l’hospital Sant Pau de Barcelona la Dúnia Bel, resident de primer any, els anomenats R1: "La nostra situació és complicada, perquè en principi els residents grans són els que prenen més decisions, com els metges adjunts, mentre que els residents petits estem en contacte amb els pacients, som els sentits del sistema. Això vol dir que els R1 estem més exposats perquè tractem amb malalts que encara no han estat diagnosticats", explica, i assegura que ja coneix casos en la seva situació que han emmalaltit pel Covid-19. Tot i això, Bes afirma que tots ells senten la "responsabilitat col·lectiva d’aturar el contagi": "Farem tot el que puguem i traslladarem els nostres esforços allà on calgui".

La necessitat de personal és tal que el Col·legi de Metges de Catalunya ha ofert les col·legiacions, necessàries per exercir, de manera gratuïta. Això permetrà que tots aquells metges i metgesses que hagin acabat la carrera però que no tinguin el MIR puguin accedir a contractes temporals o de substitució al sistema de salut sense assumir els costos que normalment això implica, uns 73,66 € d’entrada en cas que faci menys de dos anys que el metge s’ha graduat o 147,32 € en cas que faci més temps, al qual s’afegeix un cost de 65,55 € trimestrals de quota. 

I tot i que els que encara estudien el grau de Medicina estan exempts d’aquestes mesures, el Col·legi de Metges de Barcelona ja va demanar fa uns dies a tots aquells universitaris que vulguin ajudar que s’inscriguin en un formulari per fer de voluntaris. De moment, però, aquests estudiants només han rebut una oferta vehiculada a partir del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya per fer de "voluntari" al 061 per "ajudar a respondre trucades d’aquest servei que porta dies saturat". Per optar-hi, els interessats han d’inscriure’s a una oferta d'infojobs i se’ls farà un contracte de torns de matí o nit, de dilluns a diumenge per 1.500 euros nets, segons s'explica en un mail.

Aquest dimarts, el Departament de Salut també ha demanat a estudiants de medicina que s’inscriguin a un portal habilitat per la Generalitat: "En els propers dies i setmanes, en motiu de l’epidèmia per SARS-CoV-2, és molt probable que necessitem la teva ajuda per fer front a un dels majors reptes que s’ha plantejat al nostre sistema sanitari", resa el text.

Els sindicats demanen més material de protecció

La falta de personal no és l’únic problema al qual s’han d’afrontar els professionals. Les fonts consultades per aquest mitjà asseguren que s’estan veient obligats a donar-li una segona vida a les mascaretes per protegir-se del virus. "Hem fet vàries crides a Salut perquè es revisin periòdicament els equips de protecció individuals. Estem detectant que el material va baixant i a les mascaretes se’ls està donant una vida més llarga. El que falta més són mascaretes, però hi ha llocs on falten bates, guants, la solució hidroalcohòlica, sobretot als CAP", expliquen des de Metges de Catalunya. "Hi ha desabastiment de mascaretes. Estem començant a utilitzar de manera generalitzada les quirúrgiques, que eviten que nosaltres puguem contagiar els pacients però no ens evita a nosaltres que ens puguem contagiar", explica Dúnia Bes, qui puntualitza que tot i això els metges de l'hospital Sant Pau estan fent molts esforços per protegir al màxim els residents.

Aquesta sensació és compartida pels sindicats de diversos àmbits professionals, com ara la CGT, que ha denunciat que els equips de protecció individual als hospitals no són "adequats" i que en falten a les ambulàncies i en l’atenció domiciliària. També ho ha criticat CCOO, que afirma que el personal sanitari de neteja, seguretat, emergències, serveis bàsics i de centres de treball apunten que hi ha una "escassetat d’equips de protecció individual adequats a cada cas". Demanen que l’Estat garanteixi la seguretat mobilitzant recursos públics i privats "per aconseguir aquest material" mitjançant el decret de l’Estat d’Alarma: "La resposta de les autoritats ha de ser immediata per protegir les treballadores i els treballadors, les persones malaltes i la població en general, en aquesta crisi de salut pública".