La desinformació, l'intent de manipulació informativa, està tristament de moda. Mentre s'acosten les dues dates electorals clau a tot l'estat —les generals i valencianes del 28 d'abril, les europees, municipals i autonòmiques del 26 de maig— es multipliquen les iniciatives, eines, seminaris i altres trobades  sobre l'assumpte. Però és un fenomen tan perillós? Estem indefensos? Fins a quin punt ens manipulen?

Per abordar el fenomen de la 'desinformació', convé limitar-lo. Què és 'desinformació'? Per al professor de Periodisme de la Universitat de Navarra Ramón Salaverría, prestigiós investigador sobre mitjans digitals, cal distingir entre l'omissió, la inexactitud, la tergiversació i la fabricació informativa.

"Aquesta llista és inversament proporcional a la intenció de l'emissor i, per tant, sembla que el focus del que anomenem 'fake news' potser és més interessant en les dues últimes categories: la tergiversació (com una interpretació esbiaixada, deshonesta o conscientment selectiva de les dades) i la fabricació informativa, és a dir, l'engany planificat", afirma.

Per altra banda, Raúl Magallón Rosa, professor del departament de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Carlos III de Madrid i autor de 'UnfakingNews: Como combatir la desinformación' (Edicions Piràmide, 2019) estima que sota el paraigua semàntic de 'desinformació' "trobem la difusió d'informacions i continguts falsos a xarxes socials i plataformes, la recol·lecció (a)legal de dades, l'elaboració de microperfiles polítics, la utilització de plataformes i xarxes socials per operacions d'influència estrangera, l'amplificació de discursos de l'odi o continguts ofensius a través de comptes falsos o bots així com continguts clickbait que busquen optimitzar el consum de les xarxes socials".

"Els científics socials fa molt temps que investiguem i analitzem la 'malinformació' ('misinformation'), un terme que em sembla més encertat i que engloba moltíssimes coses; continuem discutint sobre si hem de definir millor què és la 'malinformació', les 'fake news', què és informació inexacta i quina és la que et porta a pensar una mica de forma incorrecta...", afirma per la seva part Homero Gil de Zúñiga, investigador i director del Media Innovation Lab a la Universitat de Viena.

Aquest expert avança des del primer moment que ens fiquem en terrenys pantanosos: "No és gens fàcil abordar aquest assumpte, perquè no existeix com a tal un 'efecte-causa' pel qual ens manipulen, és molt més complex".

Com afecta?

Si bé existeixen clars exemples dels efectes de la desinformació en fenòmens com la polarització política —que fet i fet beneficia les posicions més extremistes—, la proliferació de bulos no explica per si sola la polarització o que aquesta sigui determinant per a un possible i inesperat gir electoral.

"La realitat és que quan un llegeix els estudis realitzats hi ha poca explicació científica, crec que existeix una certa desconnexió i se li està donant més veu al que sembla que està passant que al que realment està passant", comenta Gil de Zúñiga. "El gran problema, en realitat, és que l'efecte del fenomen de la desinformació no es pot mesurar perquè no existeix un model estadístic que pugui mesurar amb exactitud com funciona tot alhora perquè hi ha molts efectes que succeeixen alhora".

Aquest investigador té clar que les mentides afecten, però no està segur que pugui mesurar-se: "Si algú em pregunta si els missatges que són 'malinformació' afecten la societat, la meva resposta és sí; si afectarà un 3% o a un 7% de les persones, i si afectarà en el sentit del vot, això ja no podrem certificar-ho".

No obstant això, aquest expert creu que es podria desenvolupar un model que tingués en compte un grup de persones que rep 'desinformació', per exemple, i que a més estan enfadades perquè han perdut l'ocupació, o estan en un moment complicat de les seves vides, tot unit al moment de desafecció general cap a l#a política, així com la creixent polarització. "Potser en aquestes circumstàncies podríem identificar el brou de cultiu perquè la 'malinformació' tingués algun efecte", comenta Gil de Zúñiga. Probablement gens bo.

Raúl Magallón considera que els efectes de la desinformació poden ser "importants en escenaris electorals on el resultat és ajustat", encara que en un sentit desmovilizador. "Tradicionalment s'ha pensat que les campanyes electorals serveixen per a persuadir a possibles votants, però en l'actualitat poden ser fins i tot més eficaces a l'hora de dissuadir a determinats perfils d'anar a votar", estima.

A qui afecta?

Gràcies a la proliferació de xarxes socials i xarxes de missatgeria, així com a les connexions que tenim cadascun en aquestes xarxes, és més fàcil que mai la distribució i disseminació de 'malinformació' d'una forma ràpida. Això, lògicament, ens afecta a tots com a ciutadans com a usuaris d'aquestes xarxes.

Però Gil de Zúñiga puntualitza: "En gran part els mateixos ciutadans som responsables d'aquesta difusió: és molt important el paper que exerceixen les emocions, els afectes, en aquest procés de distribució de 'desinformació'; quan algú està exposat a 'desinformació', la seva pròpia càrrega emotiva és un factor molt important, de manera que si la persona està enfadada, aquests missatges carregats de motivació política poden generar-li més impacte"..

Precisament aquesta sembla l'estratègia darrere de moltes campanyes de desinformació política, i per això va sorgir l'escàndol de Cambridge Analytica: el volum de dades que les xarxes socials tenen de nosaltres és tan enorme, que mitjançant tècniques de big data i machine learning es pot arribar a un nivell de perfilat personal major i més ràpidament que mai. I existeix el risc que els missatges de 'desinformació' puguin ser dissenyats per a cadascun de nosaltres. Amb l'agreujant, a més, que pensem que el missatge que rebem és el mateix que reben els altres.

"Això és cert, el microtargeting existeix i porta funcionant des de fa molt temps, però no s'usa tant per a enviar 'desinformació' sinó que s'usa sobretot per exacerbar les teves qualitats o les teves circumstàncies personals: és a dir, per potenciar el teu empipament si has perdut el teu treball, o detectar factors com si no tens molta educació o si tendeixo a discutir molt de política", afirma Gil de Zúñiga, que afegeix: "D'aquesta forma és més probable que un estigui més receptiu a la propaganda d'un partit d'una determinada ideologia radical, pot fer més mal, però això pot passar no perquè la 'malinformació' és més persuasiva, sinó perquè el context personal és el que fa que el missatge cali".

O sigui, sembla que la 'malinformació' ens predisposa per 'comprar' un determinat argument o missatge de propaganda perquè ens produeix un determinat estat d'ànim i, per tant, d'opinió. "Per descomptat, això funciona així amb total seguretat", assevera aquest investigador.

"També existeixen un altre tipus de factors en el consum de notícies", afegeix, "com l'exposició selectiva que promocioni d'alguna manera que els ciutadans comparteixin una informació parcial o esbiaixada, que s'alinea a una visió de partit". I aquí hi ha una cosa realment interessant que el mateix Gil de Zúñiga s'encarrega de recordar: "S'ha demostrat que les persones comparteixen a vegades informació falsa sabent que és falsa, i en moltes ocasions no és difícil contrastar cert tipus d'informació però bé per afinitat política, bé simplement perquè és consistent amb la seva ideologia o creences, decideixen compartir-ho".

Des de quan?

En els últims mesos s'ha disparat l'interès sobre la desinformació, i especialment ara que ens enfrontem a dues dates electorals de gran importància, en un moment en el qual la proliferació de partits polítics ha sacsejat el bipartidisme 'de facto' que hi ha hagut a Espanya. Però si bé sembla que el fenomen de la 'desinformació' és més vell que el fil negre, el que és nou potser és la seva dimensió, la seva escala potencial.

"Cal recordar que quan comencem a escoltar fake news com a expressió, durant la campanya de les presidencials dels EUA en 2016, les primeres notícies falses tenien un interès principalment econòmic; grups de joves als Balcans que volien cridar l'atenció, generaven pseudonotícies i 'malinformació' amb aspiracions virals mitjançant clickbait i guanyaven diners per publicitat", recorda Gil de Zúñiga. "O simplement per a passar-ho bé: molta gent propaga 'malinformació ' o històries falses pel mer plaer de fer-ho, per a entretenir-se".

El que sembla innegable és que a partir d'aquest moment se sospita que aquesta sistematització de la 'desinformació' funciona tan bé —no tant perquè és decisiva, si no suma i és molt barata— que s'introdueix en l'agenda dels partits polítics com una arma, com una estratègia.

"Per exemple, quan Donald Trump parla de fake news, la seva definició de què és fake news és simplement tots aquells missatges crítics cap a les seves polítiques o contraris als seus punts de vista; per a ell, The New York Times, The Washington Post o CNN sempre seran font de fake news. És com si un lector d'ABC pensa que qualsevol cosa que surti a Público és fake news. Però és que volgués destacar que això no és nou, els missatges de les elits polítiques i líders d'opinió funcionen així des de fa anys".

Estem parlant massa de desinformació?

"Els missatges polítics en l'estratègia dels partits han existit sempre, les publicacions interessades i fins i tot manipulades, esbiaixades, etc. De fet, la persuasió política és un camp bastant antic d'estudi. El que succeeix és que ara això s'ha sobredimensionat", apunta el citat expert.

El cas és que no deixem de parlar del tema. Per al professor Magallón, part de l'atractiu del fenomen de la 'desinformació' "és precisament definir-lo com una cosa molt complexa, encara que en realitat l'eficàcia la seva estratègia sigui justament la de potenciar a posteriori el treball de visibilització que han fet altres –mitjans i partits polítics, principalment- com si hagués estat una estratègia de segmentació psicològica d'extraordinària eficàcia".

De fet, diversos experts van criticar la sobredimensió del fenomen als EUA, recorda Magallón. "Adrian Chen publicava el febrer de 2018 a The New Yorker un article en el qual criticava la 'inflació' de la rellevància de la propaganda russa a les eleccions estatunidenques", apunta el professor, i afegeix: "Scott Shane, a The New York Times, va assenyalar que el registre històric entre tots dos països de les operacions que han pretès influir a unes eleccions és de 81 pels EUA i 36 per la Unió Soviètica o Rússia entre 1946 i 2000, encara que el comptatge rus fos indubtablement incomplet".

Com evitar-ho?

Per a Gil de Zúñiga, és important recordar que tots tenim part de responsabilitat en la generació i difusió dels bulos i la 'malinformació'. "Els periodistes, per exemple, heu de fer bé la vostra feina, comprovar i contrastar la informació, verificar els fets abans de publicar, però esteu constrets per la falta de temps, de manera que tireu la culpa de les vostres fallades a uns altres", alerta.

També veu responsabilitat, òbviament, als creadors dels missatges polítics, "en la mesura en què usaran missatges que els hi vinguin bé siguin o no verídics encara que es llancin sense una intenció nociva, simplement per generar un impacte". Finalment, els propis ciutadans hem d'entonar un mea culpa: "Gràcies a les xarxes socials nosaltres també estem distribuint informació i 'malinformación' entre els nostres contactes, amb l'element nociu afegit que aquests missatges, en compartir-los en un entorn de confiança (entre familiars, amics...), se'ls dóna més preponderància".

A part d'iniciatives i esforços per part d'investigadors, empreses i administracions per a reforçar la vigilància d'aquest fenomen, el professor Raúl Magallón recorda, en un pla més pràctic, que "la forma més senzilla de trencar amb les cadenes de desinformació és que ens apuntem el número de Maldita (655198538) i de Newtral (682589664) en la nostra agenda i els reexpedim captures d'imatge o enllaços a suposades informacions que ens generin dubtes".

"La creació d'una comunitat per part dels fact-*checkers està fent que als nostres grups de WhatsApp no només ens estiguin arribant els bulos sinó que també —i cada vegada amb major freqüència— ens arribin els desmentiments a aquests bulos que han verificat els fact-*checkers", afirma, i conclou: "El cercle es completaria enviant el número de Whatsapp de Maldita o Newtral a la persona que ens ha enviat el contingut fals perquè ells comencin a formar part d'aquesta comunitat".