Davant l’anunci d’un increment del 80% del preu de lloguer, la reacció ha estat l’organització i la lluita veïnal. El final de la història l’ha escrit el ple de l’Ajuntament de Badalona, amb una moció aprovada unànimement, en la qual es defensa els veïns del carrer Indústria 113-139, afectats per l’amenaça del fons d’inversió immobiliari Lazora, que pretenia situar l’arrendament mínim al voltant dels 1.800 euros mensuals. Una d’elles, Sara Lahoz, que actua com a portaveu de la plataforma de llogaters, recorda que “quan vam veure que ens volien apujar el preu, la decisió va ser plantar-nos i agrupar-nos”.

Aquesta acció col·lectiva, que en el cas dels veïns del barri del Progrés de Badalona reuneix un centenar de persones, no és l’única que s’ha produït a Catalunya en els darrers mesos. L’estratègia és una aposta de les famílies, que d’aquesta forma aconsegueixen negociar el preu del lloguer. És la mateixa mobilització que va impedir el desnonament dels veïns de set habitatges del carrer Hospital, 99 de Barcelona per part del fons voltor Blackstone, el més gran del món i considerat el propietari immobiilari més important de l’Estat espanyol. Un acte similar és el que van portar a terme els habitants d’un habitatge del carrer Parlament, al barri de Sant Antoni, que van ser expulsats per la companyia Elix, realitzant obres sense llicència.

En els dos casos, ha estat clau la mediació del Sindicat de Llogaters, entitat a la qual acudeixen els afectats en primera instància. Posteriorment, i només gràcies a la pressió social i veïnal, acaben actuant els ajuntaments. Un exemple és el del consistori badaloní, que ha tirat endavant un text de rebuig de les actuacions del fons immobiliari Lazora. La moció proposa “la reprovació dels fons d’immobiliari Lazora pels contractes per la renovació dels lloguers amb preus per sobre de mercat i que suposen increments del 80% acompanyats de clàusules abusives, molt lluny del dret a l’habitatge recollit a la constitució espanyola”. Per fer-ho possible, demana negociar perquè els increments del lloguer no superin l’augment de l’IPC.

Sancions als propietaris

La moció de Badalona afegeix la possibilitat d’estudiar mesures per reduir la inflació del preu del lloguer i actualitzar el cens de pisos turístics a la ciutat per “sancionar els propietaris d’aquells que de manera fraudulenta s’utilitzin amb aquesta finalitat”. Tot i que la moció es refereix a la ciutat badalonina, Sara Lahoz, reconeix que durant aquest procés “ens hem adonat que no estem sols en aquesta lluita i vam descobrir que a altres llocs, com Madrid, hi ha quatre blocs afectats i amenaçats pel mateix fons d’inversió Lazora”.

Davant una problemàtica comuna, els veïns de Badalona i Madrid s’han unit contra Lazora. “Iniciem una acció col·lectiva amb manifestacions i protestes per exigir uns lloguer més justos i nos ens aturarem fins que no negociem amb el fons d’inversió”, assegura Lahoz. Darrere d’aquest episodi i d’altres registrats a ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com Sant Joan Despí, hi ha el Sindicat de Llogaters. El seu objectiu és aturar les pujades abusives del preu del lloguer que pretenen aquestes empreses. Aquesta realitat demostra, segons l’entitat, que “la bombolla del lloguer no està present només a les àrees urbanes o turístiques, ja que està cuinada políticament per facilitar l’especulació en els entorns on hi ha inquilins”.

El portaveu del Sindicat de Llogaters a Catalunya, Jaime Palomera, destaca que es tracta d’una situació pionera. “Per primera vegada, els veïns d’arreu de l’Estat s’han unit i coordinat per rebutjar i combatre els increments abusius del lloguer”. Com a dada, Palomera precisa que més de 10 milions de persones en l’àmbit estatal estan patint augments del preu dels arrendaments. El cas més recent és el dels veïns del carrer Indústria de Badalona, on la pressió social ha intentat impedir que passin de pagar una mitjana de 1.000 euros a gairebé 2.000.

“El problema de l’habitatge ja no és d’exclusió social, sinó que impregna i perjudica tota la població de forma transversal”. Com a solució, Palomera reivindica una regulació estatal dels preus del lloguer. Per combatre aquesta realitat, el portaveu recorda que s’ha creat el Sindicat de Llogaters. En un context on la diferenciació entre l’augment dels sous i els preus dels arrendament cada vegada és més abismal, la proposta de l’entitat implica una regulació. “No descansarem fins a aconseguir-la”. 

Els ciutadans, favorables a la regulació

Fa un any, el Sindicat de Llogaters va realitzar una enquesta, en la qual van participar més de 16.000 persones, i en la què un 89% dels ciutadans accepta la regulació del valor dels arrendaments. Una enquesta similar recent, duta a terme per l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, conclou que un 75% de les persones es mostra a favor d’aquesta opció.

Malgrat aquesta visió, el decret llei per regular el preu dels lloguers a les zones on el mercat està més tens, que va aprovar la Generalitat abans del passat estiu, no convenç ni a les entitats, com el Sindicat de Llogaters, ni el sector privat, especialment els propietaris. Pel Sindicat, els preus de referència que es prenen com a base són irreals perquè els valors ja no creixen per sobre del 10% i no es pot posar un topall màxim en aquesta franja”. Per a la Cambra de Propietaris, la regulació perjudica l’oferta d’habitatges i provocarà que els arrendadors decideixen vendre l’immoble en comptes de llogar-lo per obtenir una millor rendibilitat.

De moment, els moviments de pressió i unió veïnal han posat la bena per frenar la sang de la ferida, exemplificada per la pujada abusiva dels lloguers forçada pels fons d’inversió immobiliària. La responsabilitat la tenen els polítics que, després de veure com els bancs expulsaven dels habitatges els seus habitants, ara veuen com fan el mateix els fons voltors. Els reptes continuen sent la regulació del mercat de lloguer i el foment de l’habitatge públic per les famílies en risc d’exclusió social.