Les eleccions britàniques han deixat un balanç de guanyadors contundents i de grans derrotats. Entre els primers hi ha, evidentment, Boris Johnson i el Partit Conservador, que ha aconseguit la majoria absoluta, però també el Partit Nacional Escocès (SNP), que ha obtingut el 45% dels vots a Escòcia i ha sumat 48 dels 59 escons en joc al país. Entre els derrotats, el més gran és el líder del Partit Laboralista, Jeremy Corbin, que ha registrat el pitjor resultat del partit en més de vuit dècades. Després de conèixer el veredicte de les urnes, la primer ministra escocesa i líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, ha anunciat que escriurà al primer ministre britànic, Boris Johnson, per reclamar-li la celebració d’un segon referèndum d’independència. Fins ara, el líder conservador ha mantingut que s’hi oposa frontalment.

El primer referèndum va celebrar-se el 18 de setembre del 2014 i el ‘no’ a la independència va imposar-se per 10,6 punts (55,3% dels vots versus 44,7%). El fet que la majoria dels escocesos votés contra el Brexit és un dels arguments de l’SNP per reclamar un nou referèndum, ja que manté que volen continuar a la Unió Europea, opció descartada si continuen formant part del Regne Unit després del triomf de Johnson.

Els resultats d’aquest dijous validen el full de ruta d’Sturgeon, però no són els millors de la història de l’SNP. De fet, a les eleccions britàniques del 2015, les primeres després del referèndum escocès, l’SNP va enfilar-se als 56 diputats, és a dir, va quedar-se tots els representants escocesos a la cambra dels Comuns excepte tres. En aquells comicis, la formació va aglutinar el 50% dels vots, un total de 1,45 milions de sufragis. Dos anys més tard, va caure fins el 960.000 vots, el 36,9% del total a Escòcia, i 35 escons, mentre que ara s’ha enfilat als 1.242.380 vots, el 45,0% dels emesos. Al Parlament escocès, l’SNP ha guanyat els tres darrers comicis, celebrats el 2007, el 2011 i el 2016, però només ha obtingut la majoria absoluta en la segona ocasió, amb 69 dels 129 diputats.

Pel que fa a la resta de nacions, al nord d’Irlanda el republicà Sinn Féin manté els set representants als Comuns, però perd gairebé 60.000 vots i prop de set punts de suport. L’unionista DUP es manté com la principal força del nord d’Irlanda. El 2017, però, el Sinn Féin havia obtingut els millors resultats de la seva història a Westminster, amb prop de 240.000 sufragis, el 29,4% dels emesos. A Gal·les, els laboralistes han aconseguit la victòria, amb 22 diputats i el 40,9% dels vots, però com a tot arreu experimenten un retrocés. El Partit Conservador guanya sis escons -arriba als 14- i obté el 36,1% dels vots. Finalment, l’independentista Plaid Cymru manté els 4 que tenia. Els seu resultat, però, no és bo, ja que s’ha quedat amb 153.000 vots, el 9,9% dels emesos, la pitjor xifra en vots absoluts des del 1987. Entre 2001 i 2017, el partit sempre havia estat per damunt del 10% dels vots.